Canya comuna: diferència entre les revisions
m Les tribus vegetals no es catalanitzen |
m Paràmetre innecessari |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
| image_width = 240px |
| image_width = 240px |
||
| image_caption = Esquema de les parts d'una canya de Sant Joan |
| image_caption = Esquema de les parts d'una canya de Sant Joan |
||
| |
|||
| regnum = [[Plantae]] |
|||
| divisio = [[Magnoliophyta]] |
| divisio = [[Magnoliophyta]] |
||
| classis = [[Liliopsida]] |
| classis = [[Liliopsida]] |
||
Revisió del 13:22, 23 nov 2013
Arundo donax  | |
|---|---|
 Esquema de les parts d'una canya de Sant Joan | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164340 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Arundineae |
| Gènere | Arundo |
| Espècie | Arundo donax L., 1753 |
La canya de Sant Joan (Arundo donax o Arundo aegyptiaca Hort. ex Vilm[1]) és una espècie de planta de canyes que pertany a la família Poaceae, subfamília de les Arundinoideae, del gènere Arundo, tribu de les Arundineae. És una planta nativa de l'est i sud d'Àsia, i probablement també de parts d'Àfrica i del sud de la península d'Aràbia.
S'ha plantat i naturalitzat en les regions de clima temperat suau, subtropicals i tropicals dels dos hemisferis (Herrera i Dudley 2003), especialment a la Conca del Mediterrani, Califòrnia, l'oest del Pacífic i el Carib.[2] Forma grups densos en zones pertorbades, dunes de sorra aiguamolls i vegetació de ribera. Als espais naturals de Catalunya i a la península ibèrica, com a altres llocs a Europa, la canya de Sant Joan està considerada com una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge.[3] Considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura una de les 100 més perilloses i nocives invasores a escala mundial per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa.[4] Per la seva robustesa, diminueix la capacitat de desguàs dels rius i canals.[3]
Característiques
És una planta hipofita, que viu a prop de l'aigua i mai a dins, i hidròfila, les tiges aèries són llenyoses i s'anomenen canyes, de 2 à 3 cm de diàmetre, molt rústica, pot arribar a més de 10 metres d'alçada, amb fulles afilades, amples de 3 à 5 cm. Floració bianual i estèril, es reprodueix per esqueixos de rizomes. Es l'herba més gegant de la Mediterrània. També és la planta amb flor més arcaica al Mediterrani, de l'era terciària. Se la pot considerar un dinosaure vegetal.
-
Camí ple de canyes de Sant Joan -
Gorg de canya i vimet -
![Canyes de saxo alt i tenor]]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Saxophone_reeds-alto%2C_tenor.jpeg/71px-Saxophone_reeds-alto%2C_tenor.jpeg)
![Canyes de saxo alt i tenor]]](/wiki/Fitxer:Saxophone_reeds-alto,_tenor.jpeg)
Enllaços externs
Referències
- ↑ Base de dades del jardí botànic de Ginebre
- ↑ «Catalogue of Life 2008».
- ↑ 3,0 3,1 Jara Andreu i Montserrat Vilà, «Gestió de les invasions vegetals a Catalunya», L'atzavara, 2009 (18), pàgina70
- ↑ «Lista de plantas invasores a España.» (castellà)
 |
Vegeu Canya en el Viccionari, el diccionari lliure. |