Martí I de Ribagorça: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Martí I de Ribagorça''' o '''Martí d'Aragó''' ([[1525]]-[[1581]]). IV [[comte de Ribagorça]] ([[1533]]-[[1565]]) i ([[1573]]-[[1581]]). IV [[duc de Vilafermosa]] ([[1573]]-[[1581]]).
'''Martí I de Ribagorça''' o '''Martí d'Aragó''' ([[1525]]-[[1581]]). IV [[comte de Ribagorça]] ([[1533]]-[[1565]]) i ([[1573]]-[[1581]]). IV [[ducat de Vilafermosa|duc de Vilafermosa]] ([[1573]]-[[1581]]).


En la seva figura es va tornar a unir el [[comtat de Ribagorça]] i el [[ducat de Vilafermosa]], on [[Ferran de Sanseverí]] havia ocupat temporalment el càrrec.
En la seva figura es va tornar a unir el [[comtat de Ribagorça]] i el [[ducat de Vilafermosa]], on [[Ferran de Sanseverí]] havia ocupat temporalment el càrrec.

Revisió del 00:40, 24 jul 2007

Martí I de Ribagorça o Martí d'Aragó (1525-1581). IV comte de Ribagorça (1533-1565) i (1573-1581). IV duc de Vilafermosa (1573-1581).

En la seva figura es va tornar a unir el comtat de Ribagorça i el ducat de Vilafermosa, on Ferran de Sanseverí havia ocupat temporalment el càrrec.

Va cedir el comtat de Ribagorça al seu fill Joan Alfons I el 1565 però aquest va morir prematurament 8 anys després.

Es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el 1554, els lletrats de la cort de Felip II de Castella declararen l'extinció del feu, però el tribunal del Justícia Major d'Aragó defensà els drets del comte. Arran de la revolta de Benavarri (1578), ajudada secretament per la cort reial, Martí I renuncià a favor del seu fill Ferran II de Ribagorça.

Va tenir diversos fills:



Precedit per:
Alfons VII
Comte de Ribagorça
1a vegada

15331565
Succeït per:
Joan Alfons I
Precedit per:
Joan Alfons I
Comte de Ribagorça
2a vegada

15731581
Succeït per:
Ferran II
Precedit per:
Ferran I
Duc de Vilafermosa
15731581