Gavoi: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m Bot: Rv. edic. de Kustukaninu8791 (disc.) a vers. 12514685 de 95.226.220.18 (disc.) [er:6] |
||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
|web = [http://www.comune.gavoi.nu.it/ Pàgina de l'Ajuntament] |
|web = [http://www.comune.gavoi.nu.it/ Pàgina de l'Ajuntament] |
||
}}<!--Fi de la taula--> |
}}<!--Fi de la taula--> |
||
'''Gavoi''' (en [[sard]], ''Gavoi'') és un [[municipi]] [[Itàlia|italià]], dins de la [[província de Nuoro]]. L'any [[2007]] tenia 3.011 habitants. Es troba a la regió de [[Barbagia di Ollolai]]. Limita amb els municipis de [[Fonni]], [[Lodine]], [[Mamoiada]], [[Ollolai]] i [[Ovodda]]. |
'''Gavoi''' (en [[sard]], ''Gavoi'') és un [[municipi]] [[Itàlia|italià]], dins de la [[província de Nuoro]]. L'any [[2007]] tenia 3.011 habitants. Es troba a la regió de [[Barbagia di Ollolai]]. Limita amb els municipis de [[Fonni]], [[Lodine]], [[Mamoiada]], [[Ollolai]] i [[Ovodda]]. |
||
Situat en el cor de la Barbagia de Ollolai, en posició estratègica entre Nuoro i la muntanya del Gennargentu. |
|||
Nombrosos les restes de carrers i ponts romans. |
|||
En els veïnatges es troba el llac artificial de Gusana, per la producció hidroelèctrica |
|||
i també meta turística. Al territori hi ha molts llocs arqueològics d'edat nuragica i romana i esglésies. |
|||
| ⚫ | |||
L'Església de Sant Gavino (XVI sec.) |
|||
| ⚫ | Esglèsia d'estil gòtic té una interessant torre campanar alta 30 metres, una bonica rosassa gòtica i a l'interior una pila bautismal de marbre amb amb decoracions del 1706; entre les obres llenyoses de la mateixa època: el cor, castanyer i noguera i el púlpit barroc al costat de dos confessionaris en fusta daurada i pintura d'època barroca, restauren recentment. Les velles campanes de l'Església de Sant Gavino porten les dates: 1586 i 1591 i són conservades dins de la mateixa. |
||
La presència de l'home a la zona és testimoniada ja des del neolític en la regió "Oddirolo", "Istoddoè", "Sa Itria." |
|||
El territori és ric en monuments. De particular interès els assentaments d'aquella època al voltant del Santuari de N. S. de Itria, 10 Km. a prop de de Gavoi. Als confinis amb Ovodda, remuntant el ric en peixos ric de Oratu, els menhirs de Perdas Fittas. Nombrosos les restes de carrers i ponts romans. |
|||
'''El santuari de Sa Itria.''' |
'''El santuari de Sa Itria.''' |
||
En origen el santuari de Sa Itria va ser un lloc de culte pagà per qui va adorar els menhirs símbols fàl·lics que van enaltir a la fertilitat i a est aposto ha estat colonitzat clarament pels cristians. Es transmet que en aquesta església fins al segle XV, quan va ser demolida l'antiga església per construir aquella nova, estigués present l'única inscripció en protosard recordat, probablement es va tractar del Pare Nostro. La població docta local, en l'alta edat mitjana parlava el grec i el llatí vulgar, d'aquest últim, promogut per l'Església llatina (1054) s'ha originat el sard modern, que va conviure amb un llenguatge paral·lel cada vegada més llatí, el protosard, almenys fins al 1200. Probablement el protosard va ser parlat finalment en Barbagia i Ogliastra, regions interiors de Sardenya i per tant fins al segle XII d. de C. abans d'extingir-se. |
|||
'''L' Isola delle Storie. Festival Literari de Gavoi.''' |
'''L' Isola delle Storie. Festival Literari de Gavoi.''' |
||
A Gavoi |
A Gavoi des de 2004 es desenvolupa cada any la primera setmana de juliol, el Festival Literari de Sardenya, organitzat per l'associació cultural Isola delle Storie, fundada per un grup d'escriptors sardos entre els quals Flavio Soriga, Giorgio Todde, Giulio Angioni, Marcello Fois, Luciano Marrocu i successivament Michela Murgia. Entre els més convençuts partidaris del Festival el director Ermanno Olmi, mestre del cinema italià que ha participat en moltes edicions del festival, celebrant els seus 80 anys en el curs de l'edició del2011. El Festival sempre ha adquirit major visibilitat i importància a Itàlia i a Europa i avui és considerat un dels més interessants i originals. |
||
== Administració == |
== Administració == |
||
Revisió del 16:39, 14 des 2013
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat |  Itàlia | ||||
| Regió |  Sardenya | ||||
| Província | Escut de la Província de Nuoro Nuoro | ||||
| Capital | Gavoi  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.483 (2023) (65,24 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 38,06 km² | ||||
| Altitud | 777 | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08020 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0784 | ||||
| Identificador ISTAT | 091028 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | D947 | ||||
| Lloc web | comune.gavoi.nu.it | ||||
_-_2016.svg&lang=ca)
Gavoi (en sard, Gavoi) és un municipi italià, dins de la província de Nuoro. L'any 2007 tenia 3.011 habitants. Es troba a la regió de Barbagia di Ollolai. Limita amb els municipis de Fonni, Lodine, Mamoiada, Ollolai i Ovodda.
Situat en el cor de la Barbagia de Ollolai, en posició estratègica entre Nuoro i la muntanya del Gennargentu. En els veïnatges es troba el llac artificial de Gusana, per la producció hidroelèctrica
i també meta turística. Al territori hi ha molts llocs arqueològics d'edat nuragica i romana i esglésies. L'Església de Sant Gavino (XVI sec.)
Esglèsia d'estil gòtic té una interessant torre campanar alta 30 metres, una bonica rosassa gòtica i a l'interior una pila bautismal de marbre amb amb decoracions del 1706; entre les obres llenyoses de la mateixa època: el cor, castanyer i noguera i el púlpit barroc al costat de dos confessionaris en fusta daurada i pintura d'època barroca, restauren recentment. Les velles campanes de l'Església de Sant Gavino porten les dates: 1586 i 1591 i són conservades dins de la mateixa.
La presència de l'home a la zona és testimoniada ja des del neolític en la regió "Oddirolo", "Istoddoè", "Sa Itria."
El territori és ric en monuments. De particular interès els assentaments d'aquella època al voltant del Santuari de N. S. de Itria, 10 Km. a prop de de Gavoi. Als confinis amb Ovodda, remuntant el ric en peixos ric de Oratu, els menhirs de Perdas Fittas. Nombrosos les restes de carrers i ponts romans.
El santuari de Sa Itria.
En origen el santuari de Sa Itria va ser un lloc de culte pagà per qui va adorar els menhirs símbols fàl·lics que van enaltir a la fertilitat i a est aposto ha estat colonitzat clarament pels cristians. Es transmet que en aquesta església fins al segle XV, quan va ser demolida l'antiga església per construir aquella nova, estigués present l'única inscripció en protosard recordat, probablement es va tractar del Pare Nostro. La població docta local, en l'alta edat mitjana parlava el grec i el llatí vulgar, d'aquest últim, promogut per l'Església llatina (1054) s'ha originat el sard modern, que va conviure amb un llenguatge paral·lel cada vegada més llatí, el protosard, almenys fins al 1200. Probablement el protosard va ser parlat finalment en Barbagia i Ogliastra, regions interiors de Sardenya i per tant fins al segle XII d. de C. abans d'extingir-se.
L' Isola delle Storie. Festival Literari de Gavoi.
A Gavoi des de 2004 es desenvolupa cada any la primera setmana de juliol, el Festival Literari de Sardenya, organitzat per l'associació cultural Isola delle Storie, fundada per un grup d'escriptors sardos entre els quals Flavio Soriga, Giorgio Todde, Giulio Angioni, Marcello Fois, Luciano Marrocu i successivament Michela Murgia. Entre els més convençuts partidaris del Festival el director Ermanno Olmi, mestre del cinema italià que ha participat en moltes edicions del festival, celebrant els seus 80 anys en el curs de l'edició del2011. El Festival sempre ha adquirit major visibilitat i importància a Itàlia i a Europa i avui és considerat un dels més interessants i originals.
Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 2005
2010- |
Salvatore Lai
Giovanni Porcu |
Llista Cívica Llista Cívica |