Províncies d'Itàlia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Corona pel títol de província

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Una província està composta per diversos municipis (comuni), i normalment diverses províncies formen una regió (a excepció de la regió del Vall d'Aosta, que no té cap). Per exemple, Mòdena i Maranello són dos municipis de la província de Mòdena; i la província de Mòdena i la de Reggio Emilia són dues províncies de la regió Emília-Romanya.

Evolució institucional[modifica]

Al 2004, hi havia 103 províncies a Itàlia. Al 2001 es van instituir quatre noves províncies a Sardenya (Olbia-Tempio, Ogliastra, Medio Campidano i Carbonia-Iglesias) i van ser adoptades al 2005. En el 2004 es van instituir unes altres tres noves províncies (Monza i Brianza a la Llombardia, Fermo a les Marques i Barletta-Andria-Trani a la Pulla), que van ser adoptades al 2009. Això va donar lloc a un total de 110 províncies.

Al 2015, les províncies de les principals ciutats italianes (Roma, Milà, Nàpols, Torí, Bari, Florència, Bolonya, Gènova, Venècia i Reggio de Calàbria) van ser suprimides per donar vida a deu ciutats metropolitanes.[1]

A l'agost del mateix any, la Regió siciliana va suprimir les seves nou Províncies constituint sis Liberi consorzi comunali (Lliures consorcis municipals) i les tres Ciutats metropolitanes de Palerm, Catània i Messina).[2]

Al 2016, es van suprimir les províncies sardes de Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano i es van constituir la Província de Sardenya del Sud i la Ciutat metropolitana de Càller (en lloc de l'homònima província suprimida).[3]

Competències[modifica]

Províncies d'Itàlia fins l'abril de 2016.
Població a les províncies.

Amb base en l'article 19 del Decret Legislatiu del 18 d'agost de 2000, n. 297 (TUEL), pertanyen a la província les funcions administratives que cobreixen grans zones de la mateixa o tota ella, les següents àrees:

  1. La conservació del sòl, la protecció i millora del medi ambient i la gestió en casos de desastre.
  2. Protecció i millora dels recursos hídrics i energètics.
  3. Promoció del patrimoni cultural.
  4. Tràfic i transport.
  5. Protecció de la flora i fauna en parcs i reserves naturals.
  6. La caça i la pesca en les aigües continentals.
  7. Organització de la gestió dels residus a nivell provincial, el rumb, la disciplina i el control de les aigües residuals i de les emissions atmosfèriques així com la contaminació acústica.
  8. Serveis de salut, la salut pública i prevenció, atribuïdes per la legislació nacional i regional.
  9. Tasques relacionades amb l'educació secundària i la formació artística i professional, incloent edificis escolars, atribuïdes per la legislació nacional i regional.
  10. Recopilació de dades i el processament, l'assistència tècnica i administrativa a les autoritats locals.

A més, les províncies tenen un important paper en les tasques de promoció i coordinació d'activitats i la realització d'obres d'interès provincial en el sector manufacturero, el comerç i el turisme, i en el social, cultural i esportiu.

A l'article 20 de la llei del 18 d'agost del 2000, n. 267, la província és també l'encarregada, d'acord amb les normes dictades a nivell regional de l'ordenació i planificació territorial. Això implica: usos del sòl i zonificació, ubicació de grans infraestructures i carreteres principals, els objectius i els mètodes d'intervenció per a l'emmagatzematge d'aigua, gestió hidrològica i hidrològica-forestal (quan impliquin afeccions ambientals). És per això que la província és l'encarregada de determinar la compatibilitat dels instruments d'ordenació territorial elaborats pels municipis.

El Decret Leggilatiu n. 112/1998 va donar a les províncies més competències procedents de les regions i de l'Estat, de conformitat al principi de subsidiarietat, sent les més importants les relatives a:

  1. Protecció civil (execució dels plans regionals, la preparació dels plans de districte).
  2. Escoles i educació (creació i tancament d'escoles, organització de la xarxa d'escoles, edificis escolars).
  3. Estalvi i eficiència energètica.
  4. Transport.
  5. Autoescoles (llicències, supervisió, consorcis, proves d'aptitud per a professors).
  6. Inspecció tècnica de vehicles i reparació de vehicles de motor.
  7. Concessió de llicències de transport automotor i àlbums provincials de transportistes per carretera.
  8. Indústria.
  9. Treball i oficines d'ocupació.

Igualment gairebé totes les províncies italianes disposen del seu propi cos de Policia Provincial (it. Polizia provinciale), amb competències en administració, justícia, medi ambient, construcció, caça i pesca, tràfic, protecció civil, etc.; a part d'altres funcions que puguin ser establertes per les directrius operatives de la seguretat pública provincial.

Organització[modifica]

Cada província té un consell provincial (consiglio provinciale) compost per consellers provincials (consiglieri provinciali). Els consellers provincials són triats pels habitants de la província.

Cada província és dirigida per un president. El president de la província presideix el consell provincial i coordina els serveis administratius de la província. És triat pels habitants de la província per a un mandat de 5 anys.

Llistat de províncies i Ciutats metropolitanes per regió[modifica]

La llista següent ressalta en negreta la província la capital administrativa de la qual és també la capital administrativa de la seva regió.

El codi per a les províncies italianes és ISO 3166-2:IT.

Regió Províncies Mapa
Abruços Chieti Abruzzo Provinces.png
L'Aquila
Pescara
Teramo
Pulla Bari* Apulia Provinces.png
Barletta-Andria-Trani
Bríndisi
Foggia
Lecce
Tàrent
Basilicata Matera Basilicata Provinces.png
Potenza
Calàbria Catanzaro Calabria Provinces.png
Cosenza
Crotona
Reggio de Calàbria*
Vibo Valentia
Campània Avellino Campania Provinces.png
Benevent
Caserta
Nàpols*
Salern
Sardenya Càller* Sardinia new provinces.png
Sardenya del Sud
Nuoro
Oristany
Sàsser
Emília-Romanya Bolonya* Emilia-Romagna Provinces.png
Ferrara
Forlì-Cesena
Mòdena
Parma
Piacenza
Ravenna
Reggio de l'Emília
Rímini
Friül - Venècia Júlia Gorizia Friuli-Venezia Giulia Provinces.png
Pordenone
Trieste
Udine
Laci Frosinone Latium Provinces.png
Latina
Rieti
Roma*
Viterbo
Ligúria Gènova* Liguria Provinces.png
Imperia
La Spezia
Savona
Llombardia Bèrgam Lombardy Provinces.png
Brescia
Como
Cremona
Lecco
Lodi
Màntua
Milà*
Monza i Brianza
Pavia
Sondrio
Varese
Marques Ancona Marche Provinces.png
Ascoli Piceno
Fermo
Macerata
Pesaro i Urbino
Molise Campobasso Molise Provinces.png
Isernia
Piemont Alessandria Piedmont Provinces.png
Asti
Biella
Cuneo
Novara
Torí*
Verbano-Cusio-Ossola
Vercelli
Sicília Agrigent** Provinces of Sicily map.png
Caltanissetta**
Catània*
Enna**
Messina*
Palerm*
Ragusa**
Siracusa**
Trapani**
Toscana Arezzo Provinces of Tuscany map.png
Florència*
Grosseto
Liorna
Lucca
Massa i Carrara
Pisa
Pistoia
Prato
Siena
Trentino - Alto Adige Bozen*** Trentino-South Tyrol Provinces.png
Trento***
Umbria Perusa Umbria Provinces.png
Terni
Vall d'Aosta No existeix Valle d'Aosta Provinces.png
Vèneto Belluno Provinces of Veneto map.png
Pàdua
Rovigo
Treviso
Venècia*
Verona
Vicenza
  • * Ciutat metropolitana
  • ** Lliure consorci municipal
  • *** Província autònoma

Denominació de les províncies[modifica]

La denominació de les províncies és, en la majoria dels casos, la de la seva capital.

  • Tres províncies tenen doble denominació: Forlì-Cesena, Massa-Carrara, Pesaro-Urbino.
  • Una província té triple denominació: Barletta-Andria-Trani.
  • Tres províncies tenen una denominació (almenys parcialment) geogràfica: Sardenya del Sud, Monza i Brianza, Verbano-Cusio-Ossola.
  • Dues províncies són bilingües: Bozen-Alt Adige/Bozen-Südtirol i Aosta/Aoste. Les províncies de Trieste, Gorizia i Udine no són del tot bilingües, només alguns dels seus municipis.
  • Les sis províncies sicilianes que no són ciutats metropolitanes són anomenades "Lliures consorcis municipals (Liberi consorzi comunali) per llei regional.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]