Administració local d'Espanya: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 35: Línia 35:


== Administració Local del País Valencià ==
== Administració Local del País Valencià ==
L'Administració Local del País Valencià està específicament regulada per la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana.<ref name="Llei 8/2010"/><ref name="Text consolidat Llei 8/2010"/>
L'Administració Local del País Valencià està específicament regulada per la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana,<ref name="Llei 8/2010"/><ref name="Text consolidat Llei 8/2010"/> la qual:
* regula la competència constitucional (art. 148.1.2) i estatutària (art. 49.1.8.a) de la Generalitat Valenciana relativa a l'alteració dels termes municipals i topònims, així com la creació i supressió de municipis;
* regula una sèrie d'òrgans complementaris dels municipis, com el [[Consell Social Municipal]], el [[Consell Territorial de Participació]] i el [[Defensor dels Veïns]];
* preveu la possibilitat d'establir mesures de foment de les agrupacions municipals i l'existència de règims especials, destacant com principal novetat en este àmbit la figura del règim de gestió compartida;
* regula la província, especialment en la funció provincial d'assistència i cooperació als municipis i li atorga un especial protagonisme en els supòsits d'aplicació del règim de gestió compartida;
* regulació detalladament les entitats locals menors, a les quals reconeix la seua categoria d'entitat local amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins;
* fomenta les figures associatives municipals, com les mancomunitats de municipis (creant la figura de les mancomunitats d'interés preferent, com a factor de desenvolupament i destinades a la reactivació econòmica i demogràfica), els consorcis amb altres administracions públiques o els convenis interadministratius;
* regula un catàleg de drets dels veïns davant de les administracions locals i incorpora al llarg del seu articulat figures jurídiques que tendeixen a potenciar la participació dels veïns en la vida pública local, i que atribueixen una importància clau a l'aplicació de les noves tecnologies en aquest àmbit d'actuació;
* es regulen una sèrie d'institucions que tenen per fi millorar la col·laboració i la coordinació en el funcionament de les administracions públiques com la [[Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies]] prevista en l'Estatut d'Autonomia, i la [[Comissió Interdepartamental de Coordinació de Polítiques Locals]];
* crea el [[Fons de Cooperació Municipal]] en compliment de l'obligació estatutària (art. 64.3) amb la dotació del qual es pretén potenciar l'autonomia local.

L'administració territorial del País Valencià s'organitza en tres nivells d'entitats locals: els municipis, les comarques i les províncies. A més, són també considerades entitats locals: les entitats locals menors, les àrees metropolitanes i les mancomunitats. Totes les entitats locals del País Valencià són inscrites al [[Registre d'Entitats Locals del País Valencià]].


== Referències==
== Referències==

Revisió del 11:44, 17 abr 2014

La Administració local d'Espanya és aquell sector de l'administració pública integrada per ens locals menors de caràcter territorial.

Regulació constitucional

La Constitució Espanyola de 1978 [1] en el seu títol VIII, arreplega les normes bàsiques referides a l'Administració pública en general i altres normes referides en l'Administració local en particular.[1]

En aquest sentit cal destacar l'article 140 que dóna autonomia municipal que garanteix als municipis la personalitat jurídica plena i l'elecció dels seus representants via sufragi universal, lliure, directe i secret,[1] i l'article 141 que defineix la província com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l'estat sota la direcció del govern provincial, encara que permet realitzar altres agrupacions de municipis com els Capítols a Canàries o els Consell Insular a les Illes Balears.[1] De la mateixa manera l'article 142 assegura la suficiència de recursos econòmics per part de l'estat.[1]

Entitats que comprèn

Segons la llei 7/1985 de 2 d'abril,[2] l'administració local està configurada per:

  • Entitats locals territorials
    • Municipi
    • Província
    • L'illa, en els arxípelags balear i canari.

La diferència principal entre l'administració local i l'administració autonòmica és que les primeres disposen de potestat normativa de caràcter reglementari, mentre que les autonòmiques disposen de potestat legislativa i poden, per tant, realitzar lleis.

Amb la llei 7/1985[2] desapareixen les anomenades mancomunitats de províncies.

Capacitat Jurídica

L'article 5 de llei 7/1985 [2] en la seva nova redacció donada per la llei 11/1999 [3] estableix que d'acord amb la constitució[1] i les lleis, les entitats locals tindran plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, celebrar contractes, establir i explotar obres o serveis públics, obligar-se, interposar recursos i exercitar les accions previstes per la llei.

Administració Local del País Valencià

L'Administració Local del País Valencià està específicament regulada per la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana,[4][5] la qual:

  • regula la competència constitucional (art. 148.1.2) i estatutària (art. 49.1.8.a) de la Generalitat Valenciana relativa a l'alteració dels termes municipals i topònims, així com la creació i supressió de municipis;
  • regula una sèrie d'òrgans complementaris dels municipis, com el Consell Social Municipal, el Consell Territorial de Participació i el Defensor dels Veïns;
  • preveu la possibilitat d'establir mesures de foment de les agrupacions municipals i l'existència de règims especials, destacant com principal novetat en este àmbit la figura del règim de gestió compartida;
  • regula la província, especialment en la funció provincial d'assistència i cooperació als municipis i li atorga un especial protagonisme en els supòsits d'aplicació del règim de gestió compartida;
  • regulació detalladament les entitats locals menors, a les quals reconeix la seua categoria d'entitat local amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins;
  • fomenta les figures associatives municipals, com les mancomunitats de municipis (creant la figura de les mancomunitats d'interés preferent, com a factor de desenvolupament i destinades a la reactivació econòmica i demogràfica), els consorcis amb altres administracions públiques o els convenis interadministratius;
  • regula un catàleg de drets dels veïns davant de les administracions locals i incorpora al llarg del seu articulat figures jurídiques que tendeixen a potenciar la participació dels veïns en la vida pública local, i que atribueixen una importància clau a l'aplicació de les noves tecnologies en aquest àmbit d'actuació;
  • es regulen una sèrie d'institucions que tenen per fi millorar la col·laboració i la coordinació en el funcionament de les administracions públiques com la Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies prevista en l'Estatut d'Autonomia, i la Comissió Interdepartamental de Coordinació de Polítiques Locals;
  • crea el Fons de Cooperació Municipal en compliment de l'obligació estatutària (art. 64.3) amb la dotació del qual es pretén potenciar l'autonomia local.

L'administració territorial del País Valencià s'organitza en tres nivells d'entitats locals: els municipis, les comarques i les províncies. A més, són també considerades entitats locals: les entitats locals menors, les àrees metropolitanes i les mancomunitats. Totes les entitats locals del País Valencià són inscrites al Registre d'Entitats Locals del País Valencià.

Referències