Dragó: diferència entre les revisions
ñlkjhgfdsaqwertyuiop |
m Revertides les edicions de 46.27.26.121 (discussió) a l'última versió de Pere prlpz |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
| familia_authority = [[John Edward Gray|Gray]], [[1825]] |
| familia_authority = [[John Edward Gray|Gray]], [[1825]] |
||
}} |
}} |
||
Els '''dragons''' (també anomenats '''dragolí''', '''ragolí''', '''menja-robes''', '''talla-robes''' o '''trinxa-robes''') són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. |
Els '''dragons''' (també anomenats '''dragolí''', '''ragolí''', '''menja-robes''', '''talla-robes''' o '''trinxa-robes''') són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre [[espècies]] a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises. |
||
==Espècies autòctones dels Països Catalans== |
==Espècies autòctones dels Països Catalans== |
Revisió del 19:55, 5 maig 2014
Els dragons (també anomenats dragolí, ragolí, menja-robes, talla-robes o trinxa-robes) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.
Espècies autòctones dels Països Catalans
Als Països Catalans hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.
Articles relacionats
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó |