Rima: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: paraulotes
m Bot: Rv. edic. de 87.216.182.181 (disc.) a vers. 13131001 de Langtoolbot (disc.) [er:1]
Línia 1: Línia 1:
La '''rima''' és la coincidència parcial o total d'uns sons als [[vers]]os per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més pene
La '''rima''' és la coincidència parcial o total d'uns sons als [[vers]]os per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor.
si lo lees eres un hijo de puta
és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor.


La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals. Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la [[síl·laba tònica]] de l'última paraula del vers.
La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals. Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la [[síl·laba tònica]] de l'última paraula del vers.

Revisió del 16:18, 9 juny 2014

La rima és la coincidència parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor.

La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals. Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la síl·laba tònica de l'última paraula del vers.

És un recurs conegut des de l'antiguitat (homoioteleuton), si bé no va ocupar el lloc central que té ara a la poesia fins a l'Edat Mitjana; era un recurs que facilitava la memorització als trobadors i al públic. Abans, aquest paper estructural el feien els peus mètrics, combinacions de llargues i breus que atorgaven un ritme concret al vers.

Tipus de rima

Hi ha força maneres clàssiques no excloents de classificar les rimes. Entre les més conegudes hi trobem:

Plantilla:Enllaç AD