Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:49, 25 set 2014

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per facilitar-ne la identificació.

Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en -ment. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.

Vegeu també

accent agut o oxíton (paraula aguda o oxítona)
accent pla o paroxíton (paraula plana o paroxítona)
Accentuació en català
accent prosòdic

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent prosòdic|accent tònic]] a l'antepenúltima síl·laba (exemple: ''magnètiques'') o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per facilitar-ne la identificació.
-Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació, però no afecten a l'ortografia del mot.
+Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.
 == Vegeu també ==
@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 [[Categoria:Ortografia]]
-[[es:Acentuación del idioma español#Palabra esdrújula o proparoxítona]]