Vés al contingut

Ubis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pobles -> pobles, ja que re
m Corregit: donar hostatges a > donar ostatges a
Línia 1: Línia 1:
'''Ubis''' (en [[llatí]] ''Ubii'') foren un poble germànic que en temps de [[Cèsar]] vivien a la riba oriental del [[Rin]], a l'altre costat dels [[trevirs]].
'''Ubis''' (en [[llatí]] ''Ubii'') foren un poble germànic que en temps de [[Cèsar]] vivien a la riba oriental del [[Rin]], a l'altre costat dels [[trevirs]].


[[Juli Cèsar]] va fer un pont al país dels trevirs i va entrar al dels ubis, que eren més civilitzats que altres pobles, ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts als costums dels gals. En temps de Cèsar els seus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a [[Roma]]; van donar hostatges a [[Juli Cèsar]] i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu.
[[Juli Cèsar]] va fer un pont al país dels trevirs i va entrar al dels ubis, que eren més civilitzats que altres pobles, ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts als costums dels gals. En temps de Cèsar els seus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a [[Roma]]; van donar ostatges a [[Juli Cèsar]] i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu.


En temps d'[[August]] els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i [[Agripa]] els hi va donar terres a la [[Colonia Agrippina]]. El poble fou anomenat Agripinencs (''Agrippinenses'') per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país.
En temps d'[[August]] els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i [[Agripa]] els hi va donar terres a la [[Colonia Agrippina]]. El poble fou anomenat Agripinencs (''Agrippinenses'') per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país.

Revisió del 21:30, 4 nov 2014

Ubis (en llatí Ubii) foren un poble germànic que en temps de Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trevirs.

Juli Cèsar va fer un pont al país dels trevirs i va entrar al dels ubis, que eren més civilitzats que altres pobles, ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts als costums dels gals. En temps de Cèsar els seus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a Roma; van donar ostatges a Juli Cèsar i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu.

En temps d'August els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i Agripa els hi va donar terres a la Colonia Agrippina. El poble fou anomenat Agripinencs (Agrippinenses) per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país.

Quan vivien a l'est del Rin tenien al nord als sigambris, però al traslladar-se a l'oest limitaven al nord amb els gugerns i al sud amb els trevirs.

Vegeu també