Valerià Miralles i Ortolà: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es desfà la revisió 14306658 de Coentor (Discussió)
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] -† València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a ,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8</ref> fou un dirigent nacionalista valencià. Valerià Miralles era fill d’una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses i estudià als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Estudià a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]]. Al poc de temps, eixa joventut universitària començava a prendre consciència promogué als carrers de la ciutat de València les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians,unim-nos'' el 1965 i 1966 que Valerià Miralles i els companys de partit esculpiren a les parets amb quitrà.
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] -† València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a ,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8</ref> va ser un dirigent nacionalista valencià.
Valerià Miralles va ser fill d’una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Posteriorment va estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], on va ser un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]]. Durant la seua joventut universitària va començar a prendre consciència i promogué als carrers de la ciutat de València les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians,unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit esculpiren a les parets amb quitrà.

Davant la victòria del PSOE, que semblava que tancava la transició democràtica, es va radicalitzar el seu compromís nacionalista amb el [[País Valencià]]. El 1982 fundà junt amb altres valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 abandonà definitivament UPV per marxar a la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>
Després de la victòria del [[PSOE]], que semblava que tancava la transició democràtica, es va radicalitzar el seu compromís nacionalista amb el [[País Valencià]] i El [[1982]] fundà junt amb altres companys valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part dels militants el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 va participar en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 va abandonar definitivament [[UPV]] per marxar a la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>


L’any 1983, amb Gabriel Sendra fundà [[Edicions del Bullent]], que ha tornat al mercat amb nous projectes i noves col·leccions, com ara la d’assaig i la de narrativa juvenil, amb uns productes de gran qualitat, tant en allò que fa a la presentació com al contingut.<ref>Josep Ballester & Josep Franco, [http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/163/185 «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig»], ''Métodos de Información'', 1996, pàgina 28</ref>
L’any 1983, amb Gabriel Sendra fundà [[Edicions del Bullent]], que ha tornat al mercat amb nous projectes i noves col·leccions, com ara la d’assaig i la de narrativa juvenil, amb uns productes de gran qualitat, tant en allò que fa a la presentació com al contingut.<ref>Josep Ballester & Josep Franco, [http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/163/185 «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig»], ''Métodos de Información'', 1996, pàgina 28</ref>

Revisió del 00:33, 19 nov 2014

Valerià Miralles i Ortolà (Pego, 29 d'octubre de 1939 -† València, 13 de desembre de 1997)[1] va ser un dirigent nacionalista valencià.

Valerià Miralles va ser fill d’una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als jesuïtes. Posteriorment va estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del fusterianisme a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim franquista, on va ser un dels militants originaris del Partit Socialista Valencià. Durant la seua joventut universitària va començar a prendre consciència i promogué als carrers de la ciutat de València les famoses pintades de Parlem Valencià! i Valencians,unim-nos el 1965 i 1966 on Valerià Miralles i els companys de partit esculpiren a les parets amb quitrà.

Després de la victòria del PSOE, que semblava que tancava la transició democràtica, es va radicalitzar el seu compromís nacionalista amb el País Valencià i El 1982 fundà junt amb altres companys valencians el partit Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), del qual una part dels militants el 1983 s'integraria en Unitat del Poble Valencià sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 va participar en alguns actes de la Crida a la Solidaritat i el 1992 va abandonar definitivament UPV per marxar a la Federació Valenciana d'ERC, de la que seria fundador i el primer president.[2]

L’any 1983, amb Gabriel Sendra fundà Edicions del Bullent, que ha tornat al mercat amb nous projectes i noves col·leccions, com ara la d’assaig i la de narrativa juvenil, amb uns productes de gran qualitat, tant en allò que fa a la presentació com al contingut.[3]

També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a Gorg,[4] i edita sota el segell d'Editorial Garbí amb el permís de l'Editorial Lavínia alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'Alfons Cucó) i participa en Edicions del Bullent, amb Gabriel Sendra, Maribel Marco i Claudi Arenas.

El municipi de Pego li va dedicar un carrer.[5]


Precedit per:
Càrrec nou 		ERPV
President d'ERC-País Valencià
1992 - 1996 		Succeït per:
Àngel Molina

Referències

  1. ↑ Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», In memoriam a ,’'Nacionalisme i política, 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8
  2. ↑ Àngel Molina, «Valerià Miralles, punt de referència» Reportatge a A l'esquerra, octubre-desembre 2001, pàgina 16
  3. ↑ Josep Ballester & Josep Franco, «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig», Métodos de Información, 1996, pàgina 28
  4. ↑ Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», Revista d’història de la filosofia catalana, n°3, 2012, pàgina 49
  5. ↑ Carrer Valerià Miralles i Ortolà 38° 50′ 22.95″ N, 0° 7′ 11.43″ O / 38.8397083°N,0.1198417°O / 38.8397083; -0.1198417

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valerià_Miralles_i_Ortolà&oldid=14315449»