Pepe Beúnza: diferència entre les revisions
m Corregit: de caire polític (es dir > de caràcter polític (és a dir |
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
||
Línia 65: | Línia 65: | ||
* [http://www.vilaweb.tv/la-catalunya-independent-i-no-violenta-segons-terricabras-i-beunza Catalunya independent i no violenta segons Terricabras i Beúnza] (VilaWeb TV 31-1-2013) |
* [http://www.vilaweb.tv/la-catalunya-independent-i-no-violenta-segons-terricabras-i-beunza Catalunya independent i no violenta segons Terricabras i Beúnza] (VilaWeb TV 31-1-2013) |
||
{{commonscat}} |
|||
{{Commons|Category:Pepe Beunza|Pepe Beunza}} |
|||
{{ORDENA:Beunza Pepe}} |
{{ORDENA:Beunza Pepe}} |
Revisió del 14:53, 30 des 2014
L'any 1970 a Utrech durant la preparació de la campanya de suport a la seva declaració d'objecció de consciència | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1945 (78/79 anys) Beas de Segura (Província de Jaén) |
Es coneix per | Primer objector per motius polítics de l'Estat Espanyol. |
Activitat | |
Ocupació | enginyer tècnic, objecció de consciència, pacifista |
Premis
| |
Lloc web | http://pepebeunza.wordpress.com |
Pepe Beúnza (nascut a Beas de Segura, Jaén, el 1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic) com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.
Aviat es traslladà a València, degut a l'ofici del seu pare (notari), on feu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola. Viatjà per Europa i el 1963 visità la Comunitat de l'Arca, posant-se en contacte amb Lanza del Vasto, i així es va introduir en la no-violència.
El gener de 1971, ja preparat, presentant-se a la caserna, es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà; i el 23 d’abril en un Consell de guerra se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, que era de presos polítics, a complir la condemna. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la que participà Gonzalo Arias. Acabada la condemna, Pepe Beúnza i diversos companys, muntaren un servei civil en el barri d'Orriols de València. Llavors per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar, fou jutjat en un nou per consell de guerra per deserció, se l'empresonà de nou durant dos mesos i a continuació se l'envià durant 18 mesos a un batalló disciplinari al Sàhara de la legió.
El 1975 es traslladà a Catalunya, formant part del grup d'objectors de Can Serra, essent detinguts i empresonats al Castell de Figueres. Llavors amb la mort de Franco, es precipitaren ja els canvis que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'antimilitarisme en les que Pepe Beunza participà.
Pepe Beúnza va treballar a l'escola-taller d'agricultura de Caldes de Montbui, durant 18 anys. I després com a tècnic tècnic en el Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins a la jubilació.
Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970).[1] El 29 de febrer de 2012, Pepe, va rebre el Premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.[2]
Bibliografia
- Lederach, John Paul. La Magrana. Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol, 1983, p. 64-72.
Referències
- ↑ «Memorials Joan XIII per la Pau». Institut Víctor Seix de Polemologia.
- ↑ «Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori». Institut Català Internacional per la Pau, 08-05-2012.
Enllaços externs
- El blog oficial de Pepe Beunza
- Catalunya independent i no violenta segons Terricabras i Beúnza (VilaWeb TV 31-1-2013)