Isidor Balaguer Sanchis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 14: Línia 14:
{{ORDENA:Balaguer Sanchis, Isidor}}
{{ORDENA:Balaguer Sanchis, Isidor}}
[[Categoria:Pintors valencians contemporanis]]
[[Categoria:Pintors valencians contemporanis]]
[[Categoria:Militants del BLOC]]
[[Categoria:Militants d'UPV]]
[[Categoria:Militants d'EUPV]]
[[Categoria:Militants d'EUPV]]

Revisió del 01:40, 18 gen 2015

Isidor Balaguer Sanchis (Ciutat de València, 1931), més conegut com a Doro Balaguer, és un pintor i home polític valencià, membre del Grup Parpalló i dirigent del Partit Comunista del País Valencià primer, i fundador de la Unitat del Poble Valencià posteriorment.

Biografia

Provinent d'una família d'industrials i comerciants, Doro Balaguer es va llicenciar en Belles Arts i va viure a París, on va rebre la influència de les tendències més avantguardistes de la pintura dels anys 50. En tornar a València, formaria part del Grup Parpalló, per a abandonar posteriorment la pintura i dedicar-se a la política.[1]

Encara durant el franquisme, va ser un dels dirigents del Partit Comunista d'Espanya al País Valencià, en temps en què aquell partit era clandestí. Amb l'arribada de la transició democràtica, Balaguer seria un dels líders del Partit Comunista del País Valencià fins als anys 80,[2] quan junt a un sector valencianista abandonaria el partit per a fundar l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià, formació de curta vida que en les eleccions generals espanyoles de 1982 participaria en la coalició Unitat del Poble Valencià, que en 1984 esdevindria partit polític. Abans, però, Doro Balaguer seria el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana per Unitat del Poble Valencià a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, on obtindria poc més del 3% del vot i seria la quarta força política.

Poc després abandonaria la política, i en la dècada de 2010 ha tornat al món de la pintura, exposant les seues obres de nou.[3]

Referències

  1. L’esquerra agònica autobiografia de Doro Balaguer.
  2. El desencanto lúcido del viejo Doro notícia a Levante-EMV del 6 de maig de 2009 (castellà)
  3. Doro Balaguer debuta a los 80 notícia a Levante-EMV del 28 de novembre de 2011 (castellà)