Dragó: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
+ llista de gèneres |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
| familia = '''Gekkonidae''' |
| familia = '''Gekkonidae''' |
||
| familia_authority = [[John Edward Gray|Gray]], [[1825]] |
| familia_authority = [[John Edward Gray|Gray]], [[1825]] |
||
| subdivision_ranks = [[Gènere (biologia)|Gèneres]] |
|||
| subdivision = ''Veure el text.'' |
|||
}} |
}} |
||
Els '''dragons''' (també anomenats '''dragolí''', '''ragolí''', '''menja-robes''', '''talla-robes''' o '''trinxa-robes''') són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre [[espècies]] a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises. |
Els '''dragons''' (també anomenats '''dragolí''', '''ragolí''', '''menja-robes''', '''talla-robes''' o '''trinxa-robes''') són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre [[espècies]] a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises. |
||
==Espècies autòctones dels Països Catalans== |
==Espècies autòctones dels Països Catalans== |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
Als [[Països Catalans]] hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (''[[Tarentola mauritanica]]'') i el dragó rosat (''[[Hemidactylus turcicus]]''). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart [[dit]]s de cada [[peu]], mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits. |
Als [[Països Catalans]] hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (''[[Tarentola mauritanica]]'') i el dragó rosat (''[[Hemidactylus turcicus]]''). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart [[dit]]s de cada [[peu]], mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits. |
||
== Llista de gèneres == |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
{{Div col|cols=2}} |
|||
* ''[[Afroedura]]'' Loveridge, 1944 |
|||
* ''[[Afrogecko]]'' Bauer, Good & Branch, 1997 |
|||
* ''[[Agamura]]'' Blanford, 1874 |
|||
* ''[[Ailuronyx]]'' Fitzinger, 1843 |
|||
* ''[[Alsophylax]]'' Fitzinger, 1843 |
|||
* ''[[Altiphylax]]'' Yeriomtschenko & Shcherbak, 1984 |
|||
* ''[[Blaesodactylus]]'' Boettger, 1893 |
|||
* ''[[Bunopus]]'' Blanford, 1874 |
|||
* ''[[Calodactylodes]]'' Strand, 1926 |
|||
* ''[[Chondrodactylus]]'' Peters, 1870 |
|||
* ''[[Christinus]]'' Wells & Wellington, 1984 |
|||
* ''[[Cnemaspis]]'' Strauch, 1887 |
|||
* ''[[Colopus]]'' Peters, 1869 |
|||
* ''[[Crossobamon]]'' Boettger, 1888 |
|||
* ''[[Cryptactites]]'' Bauer, Good & Branch, 1997 |
|||
* ''[[Cyrtodactylus]]'' Gray, 1827 |
|||
* ''[[Cyrtopodion]]'' Fitzinger, 1843 |
|||
* ''[[Dixonius]]'' Bauer, Good & Branch, 1997 |
|||
* ''[[Ebenavia]]'' Boettger, 1877 |
|||
* ''[[Elasmodactylus]]'' Boulenger, 1895 |
|||
* ''[[Geckolepis]]'' Grandidier, 1867 |
|||
* ''[[Gehyra]]'' Gray, 1834 |
|||
* ''[[Gekko]]'' Laurenti, 1768 |
|||
* ''[[Goggia]]'' Bauer, Good & Branch, 1997 |
|||
* ''[[Hemidactylus]]'' Gray, 1825 |
|||
* ''[[Hemiphyllodactylus]]'' Bleeker, 1860 |
|||
* ''[[Heteronotia]]'' Wermuth, 1965 |
|||
* ''[[Homopholis (reptile)|Homopholis]]'' Boulenger, 1885 |
|||
* ''[[Kolekanos]]'' Heinicke, Daza, Greenbaum, Jackman & Bauer, 2014 |
|||
* ''[[Lepidodactylus]]'' Fitzinger, 1843 |
|||
* ''[[Luperosaurus]]'' Gray, 1845 |
|||
* ''[[Lygodactylus]]'' Gray, 1864 |
|||
* ''[[Matoatoa]]'' Nussbaum, Raxworthy & Pronk, 1998 |
|||
* ''[[Mediodactylus]]'' Szczerbak & Golubev, 1977 |
|||
* ''[[Microgecko]]'' Nikolski, 1907 |
|||
* ''[[Nactus]]'' Kluge, 1983 |
|||
* ''[[Narudasia]]'' Methuen & Hewitt, 1914 |
|||
* ''[[Pachydactylus]]'' Wiegmann, 1834 |
|||
* ''[[Paragehyra]]'' Angel, 1929 |
|||
* ''[[Paroedura]]'' Günther, 1879 |
|||
* ''[[Perochirus]]'' Boulenger, 1885 |
|||
* ''[[Phelsuma]]'' Gray, 1825 |
|||
* ''[[Pseudoceramodactylus]]'' Haas, 1957 |
|||
* ''[[Pseudogekko]]'' Taylor, 1922 |
|||
* ''[[Ptenopus]]'' Gray, 1866 |
|||
* ''[[Ptychozoon]]'' Kuhl & van Hasselt, 1822 |
|||
* ''[[Ramigekko]]'' Heinicke, Daza, Greenbaum, Jackman & Bauer, 2014 |
|||
* ''[[Rhinogecko]]'' de Witte 1973 |
|||
* ''[[Rhoptropella]]'' Hewitt, 1937 |
|||
* ''[[Rhoptropus]]'' Peters, 1869 |
|||
* ''[[Stenodactylus]]'' Fitzinger, 1826 |
|||
* ''[[Tenuidactylus]]'' Shcherbak & Golubev, 1984 |
|||
* ''[[Tropiocolotes]]'' Peters, 1880 |
|||
* ''[[Urocotyledon]]'' Kluge, 1983 |
|||
* ''[[Uroplatus]]'' Dumeril, 1806 |
|||
{{Div col end}} |
|||
==Articles relacionats== |
==Articles relacionats== |
Revisió del 03:17, 3 feb 2015
Els dragons (també anomenats dragolí, ragolí, menja-robes, talla-robes o trinxa-robes) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.
Espècies autòctones dels Països Catalans
Als Països Catalans hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.
Llista de gèneres
- Afroedura Loveridge, 1944
- Afrogecko Bauer, Good & Branch, 1997
- Agamura Blanford, 1874
- Ailuronyx Fitzinger, 1843
- Alsophylax Fitzinger, 1843
- Altiphylax Yeriomtschenko & Shcherbak, 1984
- Blaesodactylus Boettger, 1893
- Bunopus Blanford, 1874
- Calodactylodes Strand, 1926
- Chondrodactylus Peters, 1870
- Christinus Wells & Wellington, 1984
- Cnemaspis Strauch, 1887
- Colopus Peters, 1869
- Crossobamon Boettger, 1888
- Cryptactites Bauer, Good & Branch, 1997
- Cyrtodactylus Gray, 1827
- Cyrtopodion Fitzinger, 1843
- Dixonius Bauer, Good & Branch, 1997
- Ebenavia Boettger, 1877
- Elasmodactylus Boulenger, 1895
- Geckolepis Grandidier, 1867
- Gehyra Gray, 1834
- Gekko Laurenti, 1768
- Goggia Bauer, Good & Branch, 1997
- Hemidactylus Gray, 1825
- Hemiphyllodactylus Bleeker, 1860
- Heteronotia Wermuth, 1965
- Homopholis Boulenger, 1885
- Kolekanos Heinicke, Daza, Greenbaum, Jackman & Bauer, 2014
- Lepidodactylus Fitzinger, 1843
- Luperosaurus Gray, 1845
- Lygodactylus Gray, 1864
- Matoatoa Nussbaum, Raxworthy & Pronk, 1998
- Mediodactylus Szczerbak & Golubev, 1977
- Microgecko Nikolski, 1907
- Nactus Kluge, 1983
- Narudasia Methuen & Hewitt, 1914
- Pachydactylus Wiegmann, 1834
- Paragehyra Angel, 1929
- Paroedura Günther, 1879
- Perochirus Boulenger, 1885
- Phelsuma Gray, 1825
- Pseudoceramodactylus Haas, 1957
- Pseudogekko Taylor, 1922
- Ptenopus Gray, 1866
- Ptychozoon Kuhl & van Hasselt, 1822
- Ramigekko Heinicke, Daza, Greenbaum, Jackman & Bauer, 2014
- Rhinogecko de Witte 1973
- Rhoptropella Hewitt, 1937
- Rhoptropus Peters, 1869
- Stenodactylus Fitzinger, 1826
- Tenuidactylus Shcherbak & Golubev, 1984
- Tropiocolotes Peters, 1880
- Urocotyledon Kluge, 1983
- Uroplatus Dumeril, 1806
Articles relacionats
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó |