Comtat (edat mitjana): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Un '''comtat''' era un territori governat per un comte. Era la principal demarcació administrativa i de govern a l'[[Imperi caro...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Inicialment va rebre el [[nom]] de ''pagus'' o pau i de ''territorium''. |
Inicialment va rebre el [[nom]] de ''pagus'' o pau i de ''territorium''. |
||
==Els comtats a Catalunya== |
|||
En l'[[carolingi|època carolíngia]] hi havia els [[comtat de Rosselló|comtats de Rosselló]], [[Comtat de Conflent|Conflent]], [[Comtat de Peralada|Peralada]], [[Comtat d'Empúries|Empúries]], [[Comtat de Besalú|Besalú]], [[Comtat de Girona|Girona]], [[Comtat d'Osona|Osona]], [[Comtat de Manresa|Manresa]], [[Comtat de Berga|Berga]], [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]], [[Comtat d'Urgell|Urgell]], [[Comtat de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Pallars|Pallars]] i [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]]. |
En l'[[carolingi|època carolíngia]] hi havia els [[comtat de Rosselló|comtats de Rosselló]], [[Comtat de Conflent|Conflent]], [[Comtat de Peralada|Peralada]], [[Comtat d'Empúries|Empúries]], [[Comtat de Besalú|Besalú]], [[Comtat de Girona|Girona]], [[Comtat d'Osona|Osona]], [[Comtat de Manresa|Manresa]], [[Comtat de Berga|Berga]], [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]], [[Comtat d'Urgell|Urgell]], [[Comtat de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Pallars|Pallars]] i [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]]. |
||
| Línia 15: | Línia 16: | ||
<references/> |
<references/> |
||
[[Categoria:Edat mitjana |
[[Categoria:Edat mitjana]] |
||
Revisió del 08:40, 14 oct 2007
Un comtat era un territori governat per un comte.
Era la principal demarcació administrativa i de govern a l'Imperi carolingi.
Inicialment va rebre el nom de pagus o pau i de territorium.
Els comtats a Catalunya
En l'època carolíngia hi havia els comtats de Rosselló, Conflent, Peralada, Empúries, Besalú, Girona, Osona, Manresa, Berga, Cerdanya, Urgell, Barcelona, Pallars i Ribagorça.
El comtat era dividit en vegueries comtals, que podien coincidir amb el terme d'un castell termenat o amb el d'una vall.
A la Baixa edat mitjana es crearen alguns nous comtats arran d'una concessió reial, com, per exemple, el de Cardona o el de Prades.[1]
Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 81.