Matteo Sellas: diferència entre les revisions
Creació de la pàgina de Matteo Sellas |
m Referències i imatges |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:078 Museu de la Música, llaüts.jpg|thumb|Arxillaüt de Matteo Sellas i llaüt de Matthäus Bückenberg al [[Museu de la Música de Barcelona]].]] |
|||
'''Matteo Sellas''' o '''Matthäus Seelos''' (Füssen? c.1580 – ? )<ref>{{Ref-publicació|cognom = Libin|nom = Laurence|article = Musical instruments|publicació = The Metropolitan Museum of Art Bulletin.|pàgines = 54 - 55|volum = New Series, Vol. 48|exemplar = Nº 2, autumn|any = 1990|jstor = http://www.jstor.org/stable/3258955}}</ref> va ser un constructor d'origen alemany establert a [[Venècia]]. La seva activitat professional es va desenvolupar al voltant de mitjans del [[segle XVII]]. Al seu taller, en el qual treballava amb el seu germà Giorgio Sellas, fabricaven principalment instruments de corda polsada ([[Guitarra|guitarres]], [[llaüt|llaüts]], [[tiorba|tiorbes]], [[arxillaüt|arxillaüts]]) que destacaven per la seva elaborada decoració. |
'''Matteo Sellas''' o '''Matthäus Seelos''' (Füssen? c.1580 – ? )<ref>{{Ref-publicació|cognom = Libin|nom = Laurence|article = Musical instruments|publicació = The Metropolitan Museum of Art Bulletin.|pàgines = 54 - 55|volum = New Series, Vol. 48|exemplar = Nº 2, autumn|any = 1990|jstor = http://www.jstor.org/stable/3258955}}</ref> va ser un constructor d'origen alemany establert a [[Venècia]]. La seva activitat professional es va desenvolupar al voltant de mitjans del [[segle XVII]]. Al seu taller, en el qual treballava amb el seu germà Giorgio Sellas, fabricaven principalment instruments de corda polsada ([[Guitarra|guitarres]], [[llaüt|llaüts]], [[tiorba|tiorbes]], [[arxillaüt|arxillaüts]]) que destacaven per la seva elaborada decoració. |
||
| Línia 5: | Línia 6: | ||
=== Constructors alemanys a Venècia === |
=== Constructors alemanys a Venècia === |
||
Els constructors durant el segle XVII, motivats pels clients rics i seguidors de la música i l'activitat [[òpera italiana|operística veneciana]], competien en la decoració dels instruments. Així el gran treball de la fusta fosca contrastava amb les peces incrustades d'ivori, procés en el qual es cuidaven els més mínims detalls. El taller dels Sellas va aconseguir una gran popularitat i va portar la qualitat en l'ornamentació fins al màxim exponent. Arribaven fins i tot a incrustar figures tallades d'ivori (caçadors, soldats...) als instruments.<ref name=":1" /> El seu germà Giorgio Sellas construïa també guitarres i llaüts amb el mateix grau d'atenció en la decoració. <ref name=":0" /> |
Els constructors durant el segle XVII, motivats pels clients rics i seguidors de la música i l'activitat [[òpera italiana|operística veneciana]], competien en la decoració dels instruments. Així el gran treball de la fusta fosca contrastava amb les peces incrustades d'ivori, procés en el qual es cuidaven els més mínims detalls. El taller dels Sellas va aconseguir una gran popularitat i va portar la qualitat en l'ornamentació fins al màxim exponent. Arribaven fins i tot a incrustar figures tallades d'ivori (caçadors, soldats...) als instruments.<ref name=":1" /> El seu germà Giorgio Sellas construïa també guitarres i llaüts amb el mateix grau d'atenció en la decoració. <ref name=":0" /> |
||
[[Fitxer:062 Museu de la Música, arxillaüt.jpg|thumb|'''Arxillaüt''' de '''Matteo Sellas''' al [[Museu de la Música de Barcelona|Museu de la Música de Barcelona.]]]] |
|||
Es pensa que l'increment de fabricació de llaüts a Venècia va ser a causa de l'emigració de constructors alemanys a la ciutat que es van desplaçar principalment des del sud d'Alemanya, a mitjans del [[segle XVI]], a causa de les incessants guerres i la resultant inestabilitat econòmica. Moltes famílies de constructors es van instal·lar al Rialto i al Fondaco dei Tedeschi. Famílies com Tieffenbrucker, Seelos i Koch van italianitzar elsseus noms a Dieffopruchar, Sellas i Cocho. <ref name=":1" /> |
Es pensa que l'increment de fabricació de llaüts a Venècia va ser a causa de l'emigració de constructors alemanys a la ciutat que es van desplaçar principalment des del sud d'Alemanya, a mitjans del [[segle XVI]], a causa de les incessants guerres i la resultant inestabilitat econòmica. Moltes famílies de constructors es van instal·lar al Rialto i al Fondaco dei Tedeschi. Famílies com Tieffenbrucker, Seelos i Koch van italianitzar elsseus noms a Dieffopruchar, Sellas i Cocho. <ref name=":1" /> |
||
== Referències == |
|||
Revisió del 12:40, 1 jul 2015
Matteo Sellas o Matthäus Seelos (Füssen? c.1580 – ? )[1] va ser un constructor d'origen alemany establert a Venècia. La seva activitat professional es va desenvolupar al voltant de mitjans del segle XVII. Al seu taller, en el qual treballava amb el seu germà Giorgio Sellas, fabricaven principalment instruments de corda polsada (guitarres, llaüts, tiorbes, arxillaüts) que destacaven per la seva elaborada decoració.
Era membre d'una família alemanya emigrada a Venècia amb una llarga trajectòria en la construcció d'instruments. En el seu taller 'alla Corona' a Venècia, durant el segle XVII, produïa llaüts, 'liuti attiorbati' i arxillaüts. Es caracteritzaven per la seva elevada elaboració tècnica i l'ornamentació decorativa.[2] Els instruments normalment es fabricaven amb cordes d'ordre doble fetes de budell de be. Es construïen en diferents mides i podien tocar-se a sol, duos, trios o altres ensembles instrumentals i vocals.[3]
Constructors alemanys a Venècia
Els constructors durant el segle XVII, motivats pels clients rics i seguidors de la música i l'activitat operística veneciana, competien en la decoració dels instruments. Així el gran treball de la fusta fosca contrastava amb les peces incrustades d'ivori, procés en el qual es cuidaven els més mínims detalls. El taller dels Sellas va aconseguir una gran popularitat i va portar la qualitat en l'ornamentació fins al màxim exponent. Arribaven fins i tot a incrustar figures tallades d'ivori (caçadors, soldats...) als instruments.[3] El seu germà Giorgio Sellas construïa també guitarres i llaüts amb el mateix grau d'atenció en la decoració. [2]
Es pensa que l'increment de fabricació de llaüts a Venècia va ser a causa de l'emigració de constructors alemanys a la ciutat que es van desplaçar principalment des del sud d'Alemanya, a mitjans del segle XVI, a causa de les incessants guerres i la resultant inestabilitat econòmica. Moltes famílies de constructors es van instal·lar al Rialto i al Fondaco dei Tedeschi. Famílies com Tieffenbrucker, Seelos i Koch van italianitzar elsseus noms a Dieffopruchar, Sellas i Cocho. [3]
Referències
- ↑ Libin, Laurence «Musical instruments». The Metropolitan Museum of Art Bulletin., New Series, Vol. 48, Nº 2, autumn, 1990, pàg. 54 - 55. JSTOR: http://www.jstor.org/stable/3258955.
- ↑ 2,0 2,1 Wachsmann, Klaus «Lute». Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press [Consulta: accessed July 1, 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Dugot, Joël «The Correr Collection and Instrument Manufacture in Sixteenth and Seventeenth Century Venice». Art and Music in Venice. From the Renaissance to the Baroque. Montreal museum of fine arts, 2013, pàg. 139-144.