Joan Marí Tur: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Sant Josep de sa Talaia; Afegida Categoria:Josepins usant HotCat
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 30: Línia 30:
El 1965 es llicencià en filologia romànica a la [[Universitat de Barcelona]]. El 1967 inicià la seva carrera docent a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, del que en fou cap d'estudis en 1972. Alhora, el 1971, participà en el reviscolament de l'[[Institut d'Estudis Eivissencs]], del que en dirigí la revista ''[[Eivissa (revista)|Eivissa]]''. De 1976 a 1978 fou nomenat delegat insular del Consell Superior d'Esports, i de 1978 a 1982 delegat insular del [[Ministeri de Cultura d'Espanya]], càrrec des del que organitzà el [[Congrés de Cultura Pitiüsa]] (5 d'agost de 1980 al 5 d’agost de 1981).<ref>[http://www.eeif.es/significados/m-volum%20VIII/MariTurJoanBotja.html Joan Marí Tur] a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera</ref> De 1990 a 1991 fou delegat episcopal del Patrimoni de la diòcesi d'Eivissa i Formentera.
El 1965 es llicencià en filologia romànica a la [[Universitat de Barcelona]]. El 1967 inicià la seva carrera docent a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, del que en fou cap d'estudis en 1972. Alhora, el 1971, participà en el reviscolament de l'[[Institut d'Estudis Eivissencs]], del que en dirigí la revista ''[[Eivissa (revista)|Eivissa]]''. De 1976 a 1978 fou nomenat delegat insular del Consell Superior d'Esports, i de 1978 a 1982 delegat insular del [[Ministeri de Cultura d'Espanya]], càrrec des del que organitzà el [[Congrés de Cultura Pitiüsa]] (5 d'agost de 1980 al 5 d’agost de 1981).<ref>[http://www.eeif.es/significados/m-volum%20VIII/MariTurJoanBotja.html Joan Marí Tur] a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera</ref> De 1990 a 1991 fou delegat episcopal del Patrimoni de la diòcesi d'Eivissa i Formentera.


Fou escollit diputat a les [[eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995]] i [[eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1999|1999]]. El nomenaren conseller de cultura i portaveu del [[Consell Insular d'Eivissa i Formentera]]. Des d'aquest càrrec fou president de la Comissió de Patrimoni Historicoartístic d'Eivissa i Formentera i primer director de l'[[Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera]], alhora que patrocinà exposicions, excavacions arqueològiques i publicacions culturals i creà el [[Museu d'Etnografia d'Eivissa]] i el Museu d'Etnografia de Formentera . El 1997 inaugurà a Eivissa l'extensió universitària de la [[Universitat de les Illes Balears]].
Fou escollit diputat a les [[eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995]] i [[eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1999|1999]]. El nomenaren conseller de cultura i portaveu del [[Consell Insular d'Eivissa i Formentera]]. Des d'aquest càrrec fou president de la Comissió de Patrimoni Historicoartístic d'Eivissa i Formentera i primer director de l'[[Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera]], alhora que patrocinà exposicions, excavacions arqueològiques i publicacions culturals i creà el [[Museu d'Etnografia d'Eivissa]] i el Museu d'Etnografia de Formentera. El 1997 inaugurà a Eivissa l'extensió universitària de la [[Universitat de les Illes Balears]].


Estigué a punt de ser conseller d'Educació i Cultura del [[Govern Balear]] en la remodelació del Govern que intentà fer [[Cristòfol Soler]] el 27 de maig de 1996, just abans de ser obligat a dimitir pel seu propi grup parlamentari. A les [[eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003]] va substituir com a diputat [[Enric Fajarnés Ribas]] i fou nomenat vicepresident primer de la [[Mesa del Parlament de les Illes Balears]],<ref>[http://contingutsweb.parlamentib.es/protocol/6/6_organs_catala.pdf Mesa del Parlament, 2003-2007]</ref> portaveu de govern del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i conseller de Patrimoni Historicoartístic.
Estigué a punt de ser conseller d'Educació i Cultura del [[Govern Balear]] en la remodelació del Govern que intentà fer [[Cristòfol Soler]] el 27 de maig de 1996, just abans de ser obligat a dimitir pel seu propi grup parlamentari. A les [[eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003]] va substituir com a diputat [[Enric Fajarnés Ribas]] i fou nomenat vicepresident primer de la [[Mesa del Parlament de les Illes Balears]],<ref>[http://contingutsweb.parlamentib.es/protocol/6/6_organs_catala.pdf Mesa del Parlament, 2003-2007]</ref> portaveu de govern del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i conseller de Patrimoni Historicoartístic.

Revisió del 07:00, 5 jul 2015

Infotaula de personaJoan Marí Tur
Biografia
Naixement23 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) Modifica el valor a Wikidata
Vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears
19 juny 2003 – 2 abril 2007
← Félix Fernández TerrésAina Rado i Ferrando →
Diputat al Parlament de les Illes Balears
té el rol: vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears
19 juny 2003 – 2 abril 2007
← Enric Fajarnés Ribas
Diputat al Parlament de les Illes Balears
19 juny 1991 – 31 març 2003

Circumscripció electoral: Eivissa

Director insular de Cultura
1978 – 3 desembre 1982
Delegat Consell Superior d'Esports, Eivissa
1976 – 1978
Director Eivissa (revista)
1972 – 1974
Consell Social de la Llengua Catalana
té el rol: vocal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia romànica (–1965) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joan Marí Tur, també conegut com a Botja (Sant Josep de sa Talaia, 1941) és un polític eivissenc del Partit Popular de Balears, diputat al Parlament de les Illes Balears en la IV i V legislatures.

Biografia

El 1965 es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. El 1967 inicià la seva carrera docent a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, del que en fou cap d'estudis en 1972. Alhora, el 1971, participà en el reviscolament de l'Institut d'Estudis Eivissencs, del que en dirigí la revista Eivissa. De 1976 a 1978 fou nomenat delegat insular del Consell Superior d'Esports, i de 1978 a 1982 delegat insular del Ministeri de Cultura d'Espanya, càrrec des del que organitzà el Congrés de Cultura Pitiüsa (5 d'agost de 1980 al 5 d’agost de 1981).[1] De 1990 a 1991 fou delegat episcopal del Patrimoni de la diòcesi d'Eivissa i Formentera.

Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995 i 1999. El nomenaren conseller de cultura i portaveu del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Des d'aquest càrrec fou president de la Comissió de Patrimoni Historicoartístic d'Eivissa i Formentera i primer director de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, alhora que patrocinà exposicions, excavacions arqueològiques i publicacions culturals i creà el Museu d'Etnografia d'Eivissa i el Museu d'Etnografia de Formentera. El 1997 inaugurà a Eivissa l'extensió universitària de la Universitat de les Illes Balears.

Estigué a punt de ser conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear en la remodelació del Govern que intentà fer Cristòfol Soler el 27 de maig de 1996, just abans de ser obligat a dimitir pel seu propi grup parlamentari. A les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003 va substituir com a diputat Enric Fajarnés Ribas i fou nomenat vicepresident primer de la Mesa del Parlament de les Illes Balears,[2] portaveu de govern del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i conseller de Patrimoni Historicoartístic.

En 2004 el Grup Progressista el denuncià per haver fet obres d'ampliació il·legals a la seva casa de Sant Josep.[3] Fou dut a judici el juny de 2015, però la jutgessa va declarar prescrits els possibles delictes.[4]

Obres

  • Terminologia marina d’Eivissa (1966, publicat en 1991)
  • Quatre capelles de devoció popular (1974)
  • Nacer y morir en Ibiza (1977), guió d'un documental patrocinat pel Foment d'Eivissa i Formentera.
  • Calendari de balls a pous i fonts d’Eivissa i Formentera (1978)
  • Llibre del Roser (1986)
  • Tardes de ballades a pous i fonts (1987)
  • Temps ha... (1989)

Referències