Aposició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ot: afegint barra de navegació de funcions sintàctiques |
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
{{ORDENA:Aposicio}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Aposicio}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
⚫ | |||
[[pt:Termos acessórios da oração#Aposto]] |
[[pt:Termos acessórios da oração#Aposto]] |
||
⚫ |
Revisió del 17:38, 2 set 2015
Funcions sintàctiques |
---|
Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
Complement del nom (CN) |
Complements del verb (CV): |
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
Complement adverbial (CAdv) |
Altres: |
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
L'aposició és una funció sintàctica tradicional. Es tracta d'un sintagma nominal que complementa a un nom, usualment entre comes o adjacent. Per exemple "carrer Balmes" està format per un nom i un altre nom que complementa el primer de forma adjacent, mentre que "Paris, capital de França" seria un exemple d'aposició amb comes. No hi ha un nombre màxim d'aposicions que poden complementar un nom, com es veu en les llargues tirallongues de títols nobiliaris. Només la memòria a curt termini, responsable de retenir la informació rellevant durant la frase, marca el límit. Aquesta memòria és més extensa en el cas del discurs escrit que en l'oral