Prínceps de la Torre

Els prínceps Eduard i Ricard de la Torre, 1483 de John Everett Millais.

Els Prínceps de la Torre és el nom amb que es coneixen els germans Eduard V i Ricard de Shrewsbury, fills del rei Eduard IV d'Anglaterra i hereus del tron anglès. Després de la mort del seu pare el 1483, amb tan sols 12 i 9 anys, van ser tancats a la Torre de Londres per ordre del seu oncle Ricard de Gloucester, Lord Protector del Regne. L'argument per la reclusió era assegurar la seguretat dels prínceps mentre es feien els preparatius per coronar Eduard, però enmig de la confusió de la guerra civil, Ricard va acabar prenent el tron i els nois van desaparèixer.

El destí dels dos prínceps és incert, però generalment s'assumeix que van ser assassinats. La hipòtesi més habitual és Ricard III n'hagués instigat l'assassinat el 1483 per assegurar-se el tron, però hi ha d'altres teories com que els assassins haguessin estat el duc Enric de Buckingham, el rei Tudor Enric VII, o fins i tot que els dos prínceps havien aconseguit fugir amb vida de la Torre. En els següents anys van aparèixer diferents candidats que asseguraven ser un dels dos prínceps i reclamaven el tron.

Reclusió

El 9 d'abril de 1483 el Eduard IV d'Anglaterra va morir de forma inesperada, després de tres mesos de malaltia. Al moment de morir el rei el seu fill Eduard era a Ludlow (Shropshire), i el seu germà Ricard de Gloucester era a Middleham (Yorkshire). D'acord amb la Crònica de Croyland, Eduard havia designat el seu germà Lord Protector del Regne abans de morir. Quan la notícia de la mort del rei va arribar a Ricard, entorn el 15 d'abril, aquest va manifestar públicament "la seva lleialtat al nou rei".

Eduard V i Ricard de Gloucester es van dirigir a Londres des de l'oest i el nord, respectivament. Van trobar-se a Stony Stratford el 29 d'abril, i l'endemà Ricard va fer arrestar tot el seguici dels noi incloent el seu oncle, el comte Anthony Woodville de Rivers, i els seu mig-germà, Sir Richard Grey. Van ser enviats al castell de Pontefract, on foren decapitats acusats de traïció contra el Lord Protector. Els Woodville, la família de la mare dels dos prínceps, sempre havien estat vistos com a massa presumptuosos i ambiciosos pels York.

Ricard va entrar a Londres amb Eduard V, i va iniciar els plans per la coronació d'Eduard. La data prevista es va aplaçar del 4 de maig al 25 de juny, i el 19 de maig de 1483 es va traslladar a Eduard a la Torre de Londres, que era la residència habitual dels monarques abans de la coronació. El 16 de juny va reunir-si el seu germà Ricard de Shrewsbury, que havia estat entregat per la seva mare Elisabet Woodville a Ricard de Gloucester sota la promesa de que tindria cura dels dos nois. Però aleshores la coronació d'Eduard es va posposar indefinidament, i aviat van començar a aparéixer veus a favor de que el tiet dels nois assumís el tron. Finalment, el 1484 el Parlament va emetre una llei coneguda com a Titulus Regius en la que declarava el matrimoni d'Eduard IV i Elisabet Woodville invàlid basant-se en un pre-contracte matrimonial amb Lady Eleanor Butler. La invalidesa del matrimoni convertia els prínceps en bastards i a Ricard de Gloucester en l'hereu d'Eduard IV. Va ser coronat com a Ricard III d'Anglaterra el 2 de juliol.

Desaparició

Els prínceps van ser vistos jugant al pati de la Torre poc després que es reunissin. A l'estiu de 1483 Dominic Mancini, un frare italià que visitava Anglaterra, escriu que després que Ricard prengués el tron els dos prínceps van ser confinats a "les dependències més interiors de la Torre", i que cada cop se'ls veia menys fins que van deixar de veure's. El seu destí és encara un misteri.

La majoria d'historiadors coincideixen en que els prínceps van ser assassinats, possiblement cap a finals de l'estiu de 1483. L'historiador Maurice Keen defensava aquesta teoria basant-se en que quan el Duc de Buckingham s'uneix a la revolta posterior contra Ricard III es passa de voler alliberar els prínceps a donar suport a la candidatura d'Enric VII. Segons Keen, això és perquè Buckingham sabia que els Prínceps eren morts. En canvi, Clements Markham proposa que els nois encara podien haver estat vius el juliol de 1984 basant-se en documents administratius on es parla de presència de nens a la Torre.

Restes

Apart de la seva desaparició, no hi ha cap prova de que els prínceps fossin assassinats, ni cap font fiable i independent que es pronuncii en un sentit o en un altre. Tot i això, poc després de la desaparició es van difondre àmpliament els rumors de que havien mort.

Des d'aleshores han apergut dues parelles de restes humanes que s'han plantejat com a possibles cossos dels prínceps: dues a la Torre de Londres i dues a la capella de Sant Jordi del Castell de Windsor:

• Torre de Londres: el 1674 dos operaris van desenterrar una caixa de fusta que contenia els esquelets de dos nens. No eren les primeres restes de nens que es trobaven a la Torre, però la zona on es van trobar i les robes aristocràtiques que vestien van fer pensar que podien ser els dels prínceps. Carles II, el monarca d'aleshores, va donar credibilitat a aquesta identificació dels esquelets i els va fer enterrar a l'Abadia de Westminster. L'urna es va obrir el 1933 i van ser inspeccionades per experts de l'època, que mesurant les mandíbules i les dents van concloure que els ossos pertanyien a dos nens d'edats que encaixarien amb les dels prínceps. No es van fer, però, un anàlisis en profunditat. En l'actualitat la casa reial britànica s'oposa a la reobertura de les tombes per realitzar proves amb les tècniques modernes, de manera que es manté la incògnita respecte la identificació de les restes.

• Capella de Sant Jordi: El 1789, en el curs d'unes reparacions de la capella de Sant Jordi al Castell de Windsor, es va reobrir la tomba d'Eduard IV i Elisabet Woodville. Al costat, es van trobar els taüts de dos nens sense identificar. Al moment es va assumir que es tractava de Jordi i Maria Plantagenet, que havien mort abans que el rei, i es va tancar la tomba. Però el 1813 es van trobar en una altra ubicació dos taüts amb els noms de Jordi i Maria. La identitat dels dos primers cossos, doncs segueix sense aclarir-se. Per reobrir la tomba seria necessari el permís de la casa reial.