Sucralosa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
enllaç trencat
Línia 5: Línia 5:
La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels cietífics de la companyia [[Tate & Lyle]].<ref name="sucralose.org"/>
La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels cietífics de la companyia [[Tate & Lyle]].<ref name="sucralose.org"/>


Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.<ref>{{ref-web| url = http://www.ap-foodtechnology.com/Processing/Tate-Lyle-loses-sucralose-patent-case |títol= Tate & Lyle loses sucralose patent case |editor= ap-foodtechnology.com}}</ref>
Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.<ref>{{ref-web| url = http://www.ap-foodtechnology.com/Processing/Tate-Lyle-loses-sucralose-patent-case |títol= Tate & Lyle loses sucralose patent case |editor= ap-foodtechnology.com}}</ref> A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004


A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004 i cap a l'any 2008, havia estat aprovada en uns 80 estats del món.<ref>{{ref-web|url=http://www.splenda.com/page.jhtml?id=splenda/newspromotions/press/safety.inc |títol=Strong Clinical Database that Supports Safety of Splenda Sweetener Products|editor=McNeil Nutritionals, LLC|consulta=2009-12-30}}{{dead link|data=novembre de 2013|date= agost 2011}}</ref>
==Producció==
==Producció==
{{Multiple image|direction=vertical|align=right|image1=sucrose2.png|image2=sucralose2.png|width=220|caption2=Comparació de l'estructura química de la sacaros (dalt) i la sucralosa (sota).}}
{{Multiple image|direction=vertical|align=right|image1=sucrose2.png|image2=sucralose2.png|width=220|caption2=Comparació de l'estructura química de la sacaros (dalt) i la sucralosa (sota).}}
Línia 13: Línia 12:


==Ús==
==Ús==
Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes ni aporta calories ni provoca càries,<ref>{{ref-publicació|títol= Food labeling: health claims; dietary noncariogenic carbohydrate sweeteners and dental caries. |autor= Food and Drug Administration |publicació= Federal Register |any= 2006 |volum= 71 |exemplar= 60 |pàgines= 15559–15564 | pmid = 16572525}}</ref> és adequada pels diabètics,<ref>{{ref-publicació| pmid = 14647086 |any= 2003 |cognom1= Grotz |nom1= VL |cognom2= Henry |nom2= RR |cognom3= McGill |nom3= JB |cognom4= Prince |nom4= MJ |cognom5= Shamoon |nom5= H |cognom6= Trout |nom6= JR |cognom7= Pi-Sunyer |nom7= FX |títol= Lack of effect of sucralose on glucose homeostasis in subjects with type 2 diabetes |volum= 103 |exemplar= 12 |pàgines= 1607–12 | doi = 10.1016/j.jada.2003.09.021 |publicació= Journal of the American Dietetic Association}}</ref><ref>FAP 7A3987, August 16, 1996. pp. 1–357. A 12-week study of the effect of sucralose on glucose homeostasis and HbA1c in normal healthy volunteers, Center for Food Safety and Applied Nutrition, U.S. FDA</ref><ref>[http://www.eatright.org/uploadedFiles/Public/Nutrition/Fact_Sheets/Sucralose.pdf Facts About Sucralose], [[American Dietetic Association]], 2006.{{dead link|data=novembre de 2013|date= gener 2011}}</ref> i no afecta els nivells d'[[insulina]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Ford|nom=HE|coautors=Peters, V, Martin, NM, Sleeth, ML, Ghatei, MA, Frost, GS, Bloom, SR|títol=Effects of oral ingestion of sucralose on gut hormone response and appetite in healthy normal-weight subjects|publicació=European journal of clinical nutrition|data=2011 Apr|volum=65|exemplar=4|pàgines=508–13|pmid=21245879|doi=10.1038/ejcn.2010.291}}</ref> Es fa servir per substituir o de manera conjunta amb altres edulcorants artificails o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la [[maltodextrina]] rep el nom comercial de [[Splenda]] i es troba cada vegada més als restaurants incloent [[McDonald's]], [[Tim Hortons]] i [[Starbucks]].
Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes ni aporta calories ni provoca càries,<ref>{{ref-publicació|títol= Food labeling: health claims; dietary noncariogenic carbohydrate sweeteners and dental caries. |autor= Food and Drug Administration |publicació= Federal Register |any= 2006 |volum= 71 |exemplar= 60 |pàgines= 15559–15564 | pmid = 16572525}}</ref> és adequada pels diabètics,<ref>{{ref-publicació| pmid = 14647086 |any= 2003 |cognom1= Grotz |nom1= VL |cognom2= Henry |nom2= RR |cognom3= McGill |nom3= JB |cognom4= Prince |nom4= MJ |cognom5= Shamoon |nom5= H |cognom6= Trout |nom6= JR |cognom7= Pi-Sunyer |nom7= FX |títol= Lack of effect of sucralose on glucose homeostasis in subjects with type 2 diabetes |volum= 103 |exemplar= 12 |pàgines= 1607–12 | doi = 10.1016/j.jada.2003.09.021 |publicació= Journal of the American Dietetic Association}}</ref><ref>FAP 7A3987, August 16, 1996. pp. 1–357. A 12-week study of the effect of sucralose on glucose homeostasis and HbA1c in normal healthy volunteers, Center for Food Safety and Applied Nutrition, U.S. FDA</ref> i no afecta els nivells d'[[insulina]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Ford|nom=HE|coautors=Peters, V, Martin, NM, Sleeth, ML, Ghatei, MA, Frost, GS, Bloom, SR|títol=Effects of oral ingestion of sucralose on gut hormone response and appetite in healthy normal-weight subjects |publicació=European journal of clinical nutrition |data=2011 Apr |volum=65 |exemplar=4 |pàgines=508–13 |pmid=21245879 |doi=10.1038/ejcn.2010.291}}</ref> Es fa servir per substituir o de manera conjunta amb altres edulcorants artificails o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la [[maltodextrina]] rep el nom comercial de [[Splenda]] i es troba cada vegada més als restaurants incloent [[McDonald's]], [[Tim Hortons]] i [[Starbucks]].

===Seguretat===
===Seguretat===
Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la [[FDA]], indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.<ref name="kon">{{ref-web|url=http://www.kon.org/urc/frank.html|títol=Sucralose: An Overview|nom=Genevieve|cognom=Frank|editor=Penn State University}}</ref><ref>{{ref-publicació| url = http://www.scielo.cl/pdf/ijmorphol/v27n1/art40.pdf |títol= Toxicity of sucralose in humans: a review |publicació= Int. J. Morphol. |volum= 27 |exemplar= 1 |pàgines= 239–244 |any= 2009 | unused_data = Rodero, A. B.; Rodero, L. S. & Azoubel, R.}}</ref><ref>{{ref-publicació|publicació= Regul Toxicol Pharmacol |any= 2009 |volum= 55 |exemplar= 1 |pàgines= 1–5 |títol= An overview of the safety of sucralose |autor= Grotz VL, Munro IC | pmid = 19464334 | doi = 10.1016/j.yrtph.2009.05.011}}</ref><ref>{{ref-publicació|publicació= Food Chem Toxicol |any= 2000 |volum= 38 |exemplar=Suppl 2 |pàgines= S1–6 |títol= Sucralose--an overview of the toxicity data |autor= Grice HC, Goldsmith LA | pmid = 10882813 | doi=10.1016/S0278-6915(00)00023-5}}</ref> Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1&nbsp;mg/kg/dia).<ref name="Baird">{{ref-publicació|autor= Baird, I. M., Shephard, N. W., Merritt, R. J., & Hildick-Smith, G. |any= 2000 |títol= Repeated dose study of sucralose tolerance in human subjects |publicació= Food Chemical Toxicology |volum= 38 (Supplement 2)|pàgines= S123–S129. | doi = 10.1016/S0278-6915(00)00035-1 | pmid=10882825}}</ref>
Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la [[FDA]], indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.<ref name="kon">{{ref-web|url=http://www.kon.org/urc/frank.html|títol=Sucralose: An Overview|nom=Genevieve|cognom=Frank|editor=Penn State University}}</ref><ref>{{ref-publicació| url = http://www.scielo.cl/pdf/ijmorphol/v27n1/art40.pdf |títol= Toxicity of sucralose in humans: a review |publicació= Int. J. Morphol. |volum= 27 |exemplar= 1 |pàgines= 239–244 |any= 2009 | unused_data = Rodero, A. B.; Rodero, L. S. & Azoubel, R.}}</ref><ref>{{ref-publicació|publicació= Regul Toxicol Pharmacol |any= 2009 |volum= 55 |exemplar= 1 |pàgines= 1–5 |títol= An overview of the safety of sucralose |autor= Grotz VL, Munro IC | pmid = 19464334 | doi = 10.1016/j.yrtph.2009.05.011}}</ref><ref>{{ref-publicació|publicació= Food Chem Toxicol |any= 2000 |volum= 38 |exemplar=Suppl 2 |pàgines= S1–6 |títol= Sucralose--an overview of the toxicity data |autor= Grice HC, Goldsmith LA | pmid = 10882813 | doi=10.1016/S0278-6915(00)00023-5}}</ref> Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1&nbsp;mg/kg/dia).<ref name="Baird">{{ref-publicació|autor= Baird, I. M., Shephard, N. W., Merritt, R. J., & Hildick-Smith, G. |any= 2000 |títol= Repeated dose study of sucralose tolerance in human subjects |publicació= Food Chemical Toxicology |volum= 38 (Supplement 2)|pàgines= S123–S129. | doi = 10.1016/S0278-6915(00)00035-1 | pmid=10882825}}</ref>



== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 22:27, 1 oct 2016

Estructura

Sucralosa és un edulcorant. La majoria de la sucralosa ingerida no es degrada dins del cos i per tant és un producte que no aporta calories.[1] A la Unió Europea, també es coneix sota el codi E E955. La sucralosa és 600 vegades més dolça que el sucre comú (sacarosa),[2] dotze vegades més dolça que la sacarina, i tres vegades més que l'aspartam. És estable sota escalfament i en un ampli rang de condicions de pH. Per tant es pot fer servir en productes fornejats i en productes amb àmplies dates de caducitat. Característiques comercials interessants són la seva baixa energia, bon gust, estabilitat i seguretat.[3] Alguns noms comercials d'edulcorants basats en sucralosa són Splenda, Sukrana, SucraPlus, Candys, Cukren i Nevella.

Història

La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels cietífics de la companyia Tate & Lyle.[1]

Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.[4] A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004

Producció

Comparació de l'estructura química de la sacaros (dalt) i la sucralosa (sota).

Tate & Lyle fabrica la sucralosa a Jurong, Singapur.[5] Es fabrica clorant la sacarosa la qual substitueix tres dels grups hidroxil pel clorur.

Ús

Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes ni aporta calories ni provoca càries,[6] és adequada pels diabètics,[7][8] i no afecta els nivells d'insulina.[9] Es fa servir per substituir o de manera conjunta amb altres edulcorants artificails o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la maltodextrina rep el nom comercial de Splenda i es troba cada vegada més als restaurants incloent McDonald's, Tim Hortons i Starbucks.

Seguretat

Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la FDA, indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.[10][11][12][13] Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1 mg/kg/dia).[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «All About Sucralose». Calorie Control Council.
  2. ↑ Michael A. Friedman, Lead Deputy Commissioner for the FDA, Food Additives Permitted for Direct Addition to Food for Human Consumption; Sucralose Federal Register: 21 CFR Part 172, Docket No. 87F-0086, April 3, 1998
  3. ↑ A Report on Sucralose from the Food Sanitation Council, The Japan Food Chemical Research Foundation
  4. ↑ «Tate & Lyle loses sucralose patent case». ap-foodtechnology.com.
  5. ↑ Tate & Lyle Sucralose Production Facility Jurong Island, Singapore
  6. ↑ Food and Drug Administration «Food labeling: health claims; dietary noncariogenic carbohydrate sweeteners and dental caries.». Federal Register, 71, 60, 2006, pàg. 15559–15564. PMID: 16572525.
  7. ↑ Grotz, VL; Henry, RR; McGill, JB; Prince, MJ; Shamoon, H; Trout, JR; Pi-Sunyer, FX «Lack of effect of sucralose on glucose homeostasis in subjects with type 2 diabetes». Journal of the American Dietetic Association, 103, 12, 2003, pàg. 1607–12. DOI: 10.1016/j.jada.2003.09.021. PMID: 14647086.
  8. ↑ FAP 7A3987, August 16, 1996. pp. 1–357. A 12-week study of the effect of sucralose on glucose homeostasis and HbA1c in normal healthy volunteers, Center for Food Safety and Applied Nutrition, U.S. FDA
  9. ↑ Ford, HE; Peters, V, Martin, NM, Sleeth, ML, Ghatei, MA, Frost, GS, Bloom, SR «Effects of oral ingestion of sucralose on gut hormone response and appetite in healthy normal-weight subjects». European journal of clinical nutrition, 65, 4, 2011 Apr, pàg. 508–13. DOI: 10.1038/ejcn.2010.291. PMID: 21245879.
  10. ↑ Frank, Genevieve. «Sucralose: An Overview». Penn State University.
  11. ↑ «Toxicity of sucralose in humans: a review». Int. J. Morphol., 27, 1, 2009, pàg. 239–244.
  12. ↑ Grotz VL, Munro IC «An overview of the safety of sucralose». Regul Toxicol Pharmacol, 55, 1, 2009, pàg. 1–5. DOI: 10.1016/j.yrtph.2009.05.011. PMID: 19464334.
  13. ↑ Grice HC, Goldsmith LA «Sucralose--an overview of the toxicity data». Food Chem Toxicol, 38, Suppl 2, 2000, pàg. S1–6. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00023-5. PMID: 10882813.
  14. ↑ Baird, I. M., Shephard, N. W., Merritt, R. J., & Hildick-Smith, G. «Repeated dose study of sucralose tolerance in human subjects». Food Chemical Toxicology, 38 (Supplement 2), 2000, pàg. S123–S129.. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00035-1. PMID: 10882825.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucralosa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sucralosa&oldid=17548827»