Vés al contingut

Sacarina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicSacarina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorConstantin Fahlberg i Ira Remsen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₇H₅NO₃S Modifica el valor a Wikidata
Nom sistemàtic de la IUPAC1,1-dioxo-1,2-benzothiazol-3-one
SMILES canònic
C1=CC=C2C(=C1)C(=O)NS2(=O)=O
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Densitat0,828 g/cm³ (a 25 ℃, sòlid) Modifica el valor a Wikidata
PKa1,31 (a 25 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat3,3 g/l (aigua, 20 ℃)
4 g/kg (aigua, 25 ℃)
42 g/kg (aigua, 100 ℃)
32,3 g/l (etanol, valor desconegut)
83,3 g/l (acetona, valor desconegut)
20 g/l (glicerol, valor desconegut)
valor desconegut (benzè, valor desconegut)
valor desconegut (dietilèter, valor desconegut)
valor desconegut (cloroform, valor desconegut)
valor desconegut (amyl acetate (en) Tradueix, valor desconegut)
valor desconegut (Etanoat d'etil, valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió227 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Perill
Ingesta diària admissible9 mg/kg Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor i Gust dolç Modifica el valor a Wikidata

La sacarina és un edulcorant artificial descobert l'any 1879 pels químics nord-americans Ira Remsen i Constantin Fahlberg.[1] El seu nom (saccharin) prové del llatí saccharum i del grec σάκχαρον (sákkharon), ambdós termes que signifiquen sucre.[2]

La sacarina (C₇H₅NO₃S) s'utilitza principalment en forma de sacarina sòdica (C₇H₄NNaO₃S), una sal altament soluble en aigua que permet per endolcir aliments i begudes sense aportar calories, ja que no és metabolitzada pel cos humà.[3] És més dolça que la sacarosa i destaca per la seva estabilitat tèrmica i química, fet que la fa apta per la cuinar i per la indústria alimentària.[4]A concentracions altes pot presentar un regust amarg desagradable, motiu pel qual sovint es combina amb altres edulcorants, com l'aspartam o el ciclamat de sodi, per millorar el perfil sensorial.[5]

A la Unió Europea (UE) la sacarina està regulada amb el codi alimentari de la UE E-954, mentre que les seves sals sòdiques, càlciques i potàssiques amb els codis s'identifiquen amb els codis E-954(i), (ii) i (iii), respectivament.[6][7]

Històricament, la sacarina ha estat objecte de controvèrsia sobre la seva toxicitat i possible carcinogenicitat, però estudis posteriors han confirmat que els riscos observats en animals no són aplicables en humans, de manera que es considera segura pel consum humà.[8] A més de la seva aplicació alimentària, també s'utilitza en la indústria farmacèutica, cosmètica i dental, reflectint el seu ampli potencial comercial i mercat en expansió.[9]

Propietats físiques i químiques

[modifica]

La sacarina és un compost heterocíclic de tipus sulfamida amb fórmula química C₇H₅NO₃S i nom IUPAC 1,1-dioxo-1,2-benzothiazol-3-one. Té una massa molecular de 183,19 g/mol, un punt de fusió elevat, d' aproximadament 228ºC i una densitat 0,828 g/cm³ en la seva forma cristal·lina.[10] El seu pKa a 25ºC és aproximadament 1,31 la qual cosa indica que es tracta d'un àcid orgànic relativament fort.[10]

Pel que fa a la solubilitat, aquesta depèn de la forma química en què es presenti. La forma àcida és poc soluble en aigua, mentre que les seves sals, especialment la sacarina sòdica, són altament solubles, assolint valors d'uns 1200g/L aproximadament. Aquesta alta solubilitat permet la seva ràpida dissolució en aliments i begudes, fins i tot en aquells que requereixen concentracions molt baixes d'edulcorant o dolçor. Tot i que la forma àcida podria precipitar en productes àcids, rarament representa un problema. La sal càlcica, en canvi, pot formar precipitats de Ca₃(PO₄)₂ en begudes amb àcid fosfòric.[11]

Cristalls de sacarina sòdica.

En estat pur, la sacarina es presenta com una pols blanca cristal·lina i inodora, de naturalesa anhidre. La seva forma sòdica dihidratada és la més utilitzada com a edulcorant, ja que ofereix el seu màxim nivell de dolçor i es dissol amb facilitat. No obstant, en algunes ocasions pot deixar un lleuger regust amarg o metàl·lic. Per aquest motiu, sovint es combina amb altres edulcorants, com ciclamat de sodi en proporció 10:1 (10 de ciclamat (E952), 1 de sacarina (E954)) o aspartam en begudes dietètiques, cosa que permet millorar el perfil sensorial i obtenir una dolçor més equilibrada.[11]

El compost presenta una gran estabilitat química, ja que es manté estable en un ampli rang de pH, aproximadament entre 2 a 9, fet que facilita la seva incorporació en aliments i begudes sense risc de degradació. Resisteix bé la degradació per hidròlisi, llum i calor en les condicions habituals de processament d'aliments.[12] Tot i que pot perdre estabilitat a temperatures molt elevades, no reacciona amb altres ingredients alimentaris i conserva les seves propietats en processos habituals de cocció, pasteurització i esterilització. A més, es pot conservar durant diversos anys si s'emmagatzema en condicions fresques, seques i protegides de la humitat.[13]

Història

[modifica]

Descobriment i controvèrsia inicial (1878)

[modifica]

La sacarina es va descobrir l'any 1878 a càrrec de Constantin Fahlberg mentre treballava amb derivats sulfurats del toluè al laboratori d'Ira Remsen a la Universitat Johns Hopkins. Fahlberg va detectar accidentalment un gust dolç al seu pa al manipular-lo després de treballar al laboratori.[14] Va identificar el compost responsable com a otrobenzolsulfamida, posteriorment anomenat sacarina. Així doncs, va decidir explorar-ne el seu potencial comercial sense avisar a Remsen, fet que va generar una disputa sobre la prioritat del descobriment, ja que Remsen també reclamava l'autoria científica.[15]

Regulació primerenca i restriccions (1880-1910)

[modifica]

L'arribada al mercat de la sacarina va inaugurar una nova era d'edulcorants artificials, útils tant per a persones diabètiques com per la indústria alimentària i farmacèutica.[14]

A finals del segle XIX, molt països van començar a regular i fins i tot prohibir la substància. A Espanya, una llei de desembre de 1903 va aprovar que prohibia la importació, producció, distribució, possessió i comercialització tant d'aliments que contenien sacarina com de la mateixa sacarina pura.[16] Només els farmacèutics podien accedir-hi com a medicament i en quantitats molt limitades. La Sociedad General Azucarera de España va tenir un paper destacat en la persecució del producte, i a partir de l'any 1909, va designar inspectors especials per tal de garantir el compliment de la llei.[17]

Aquestes prohibicions van afavorir un intens contraban internacional, especialment a Suïsa, Austràlia i Itàlia.[18] Durant la Primera Guerra Mundial es va establir una convenció internacional destinada a la regular la sacarina, comparable només a la regulació internacional de l'opi.[19] Tot i això, els conflictes bèl·lics de les primeres dècades de segle XX van provocar problemes de subministrament de molts productes, inclòs el sucre, i les normatives es van anar relaxant progressivament.[14]

Expansió global del consum (1960-1970)

[modifica]

A partir dels anys seixanta, el consum mundial de sacarina va augmentar notablament, especialment als Estats Units i Europa, impulsat per l'interès creixent en aliments baixos en calories i pel desenvolupament de productes per a persones amb diabetis.[14] L'ús combinat amb altres edulcorants va permetre reduir el regust amarg característic de la sacarina pura, fent-la més atractiva pel consumidor.

Polèmica per l'intent de la FDA de prohibir l'ús de sacarina.

Controvèrsies sobre la toxicitat i regulació als Estats Units (1970-2000)

[modifica]

La dècada de 1970 va estar marcada per una nova controvèrsia: estudis en rates van suggerir que la ingesta de sacarina podria provocar càncer de bufeta, generarant un ampli debat públic i polític als Estats Units. Això va portar a la Food and Drug Administration (FDA) a plantejar la seva possible prohibició.[20]

El 1977, el Congrés dels EE.UUU va aprovar el Saccharin Study and Labelling Act,[21] establint una moratòria de 18 mesos a l'intent de prohibició per part de la FDA i exigint que els productes que contenien sacarina portessin una etiqueta d'advertència sobre el seu risc potencial. Estudis posteriors van concloure que els mecanismes que causaven tumors en rates no eren aplicables als humans i, per tant, el risc en persones era molt baix. La FDA va retirar formalment la seva proposta de prohibició el 1991 i, el 21 de desembre del 2000, el president Bill Clinton va signar una llei que eliminava l'obligació d'etiquetatge d'advertència.[22][8]

Regulació i seguretat a Europa

[modifica]

A Europa, la regulació de la sacarina ha estat generalment més flexible que als EUA. Al novembre de 2024, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un nou dictamen concloent que la sacarina és segura pel consum humà. L'informe va elevar la ingesta diària adminsible (IDA) de 5 mg/kg de pes corporal a 9 mg/kg, confirmant que el consum diari habitual es manté per sota d'aquest llindar.[6] Tot i algunes incerteses sobre el seus possibles efectes en la tolerància a la lactosa i el microbioma intestinal, no es van identificar riscos significatius associats al seu.[23][24]

Perspectives globals i actualitat

[modifica]

La sacarina continua sent utilitzada com a edulcorant en productes alimentaris i medicaments a nivell mundial, especialment per a persones amb diabetis que busquen reduir l'aportació calòrica del sucre. La seva regulació varia segons el país, amb algunes jurisdiccions establint màxims d'ús en aliments i begudes.[6]

L'interès científic actual se centra en el seu efecte sobre la microbiota intestinal. Alguns estudis han indicat possibles reduccions de la diversitat mircobiana i alteracions en la tolèrancia a lactosa, tot i que moltes d'aquestes investigacions utilitzen dosis molt més elevades que les habituals en el consum humà.[23][24] Investigacions publicades el 2025 també suggereixen que la sacarina podria influir en la resposta immune intestinal i provocar canvis metabòlics a llarg termini, com l'enriquiment d'enterobacteris patògens, fet que subratlla la necessitat de més assajos clínics en humans.[25]

Paral·lelament, s'estan explorant noves formulacions innovadores de productes per a poblacions diabètiques en mercats emergents, amb un seguiment continu dels possibles efectes sobre la salut cardiovascular.[26]

Mètodes de síntesi i producció

[modifica]

Procés Remsen–Fahlberg

[modifica]
Reacció de síntesi de sacarina, E954 (i), mitjançant el procés Remsen-Fahlberg.

La sacarina es pot obtenir mitjançant diverses rutes de síntesi química.

La síntesi clàssica de Remsen-Fahlberg, històricament la via tradicional per obtenir sacarina, parteix del toluè i implica diversos passos químics. El procés comença amb la sulfonació del toluè mitjançant clorosulfònic o àcid sulfúric fumant, que genera isòmers o- i p-toluensulfonats.[6][27] Posteriorment, es fa la separació de l'isòmer orto que es sotmet a una amonòlisi per formar orto-toluenesulfonamida.[27] El grup metil del nucli aromàtic s'oxida donant lloc a l'àcid benzoic o-sulfonamida.[27] Finalment, es produeix la ciclització que dona lloc a la sacarina, aconseguint un rendiment global del 45-50%.[28] Tot i que és la ruta més coneguda, pot originar impureses aromàtiques com orto- i para-toluensulfonamida o benzoic p-sulfonamida, que actualment són objecte de control segons els estàndards de puresa vigents.[6]

Procés Maumee

[modifica]
Esquema del procés Maumee per a la síntesi de la sacarina.

Els mètodes moderns, com el procés Maumee (1950), parteixen del metil antranilat (un compost present de manera natural en el raïm) i combinen diazotització inicial per formar clorur de 2-carbometoxibenzè diazoni, seguida d'una sulfonació clorada amb diòxid de sofre i agents clorants.[27] En aquest procés, el metil antranilat purificat és primer diazotitzat per formar 2-carbometoxibenzenediazonium clorur. La sulfonació seguida d'una oxidació dóna lloc a 2-carbometoxibenzenesulfonil clorur. L'amidació d'aquest sulfonil clorur, seguida d'una acidificació, forma la sacarina àcida insoluble. L'addició posterior d'hidroxid de sodi o hidroxid de calci produeix la sal soluble de sodi o calci.[3] Finalment l'intermediari clorosulfurat es transforma en sacarina mitjançant amonòlisi directa. Aquest procés permet obtenir sacarina amb rendiments més alts (65-70%) i redueix els passos de purificació respecte al mètode tradicional.[28]

Comparació d'ambdós processos

[modifica]

La diferència principal entre ambdós processos rau en la seva implementació comercial i el perfil de seguretat. El procés Remsen–Fahlberg és l'únic actualment utilitzat pels fabricants comercials i proporciona un producte de molt alta puresa, amb impureses orgàniques com o- o p-toluè sulfonamida i àcid p-sulfonat benzoic per sota dels límits establerts per la normativa europea, sense generar preocupacions de seguretat.[6] Així doncs, aquest mètode s'utilitza per implementar millores en el control de qualitat i en la reducció d'impureses. Les especificacions europees exigeixen una puresa mínima del 99% i límits estrictes per a les impureses aromàtiques, avaluades mitjançant l'enfocament TTC (Treshold of Toxicological Concern).[6]

En canvi, el procés Maumee no s'utilitza comercialment i no es disposa de dades analítiques sobre possibles impureses, la qual cosa impedeix una avaluació completa de la seva seguretat.[6] Per tant, tot i que el procés Maumee és químicament viable, la producció industrial de sacarina actualment es recolza en el procés Remsen–Fahlberg, que garanteix un producte regulat, pur i segur per al consum.[6]

Fisiologia

[modifica]

Mecanisme de percepció del dolç

[modifica]

La sacarina activa els receptors del gust dolç T1R2/T1R3, situats a les papil·les gustatives, els mateixos que responen als sucres naturals. La seva elevada potència edulcorant es deu a la forta afinitat per aquests receptors, que produeix una senyalització gustativa intensa, fins i tot en quantitats molt petites. Tanmateix, la sacarina també pot activar receptors del gust amarg de la família T2R, fet que explica el seu regust amarg o metàl·lic percebut a dosis elevades. Els receptors com TR1/TR3 també es troben a l'intestí, però la seva activació per la sacarina no genera efecte metabòlics rellevants.[29]

Metabolisme

[modifica]

La sacarina passa l'organsime sense ser digerida ni metabolitzada, ja que l'ésser humà no disposa d'enzims capaços de modificar-ne la seva estructura química. Després de la seva absorció a l'intestí prim, passa ràpidament al torrent sanguini sense transformació metabòlica i no s'acumula als teixits. Diversos estudis de farmacocinètica han demostrat que entre el 85 i 95% de la sacarina ingerida s'excreta de forma ràpida passades 1 o 2 hores a través de l'orina, mentre que la resta s'elimina per femta. Per tant, la seva vida mitjana d'eliminació en humans és relativament curta de manera que no aporta calories.[30][31] Pot travessar la placenta i passar a la llet materna, però l'exposició infantil mitjançant lactància no es preocupant.[6]

Malgrat això, alguns estudis indiquen que pot provocar un lleu alliberament d'insulina en humans i rates de laboratori,[32] un efecte també observat amb altres edulcorants artificials com l'aspartam.[33][34][35]Possiblement està relacionat amb una resposta anticipatòria al gust dolç o amb la interacció amb receptors del gust a l'intestí.[36] Tot i això, l'evidència és inconsistent i diversos estudis no han trobat un augment significatiu de la insulina,[37] de manera que l'impacte clínic d'aquest fenomen continua sent objecte d'estudi.

A més a més, cal destacar que la resposta fisiològica a la sacarina no és igual per tothom. Diverses investigacions indiquen que pot existir variabilitat individual en la resposta al consum d'edulcorants. Factors com la microbiota intestinal, els patrons dietètics, l'estat metabòlic i la sensibilitat personal als edulcorants podrien influir aquesta resposta, però les dades disponibles en humans encara són limitades i no permeten establir una relació causal clara.[38]

Valor nutricional del producte comercial

[modifica]
Sobres d’edulcorant de taula comercial amb sacarina sòdica; es mostra la llista d’ingredients de l’envàs.

La sacarina pura (E-954) no aporta ni calories ni nutrients, ja que no és metabolitzada per l'organisme i s'excreta principalment de manera inalterada tal com s'ha mencionat anteriorment. No obstant això, els edulcorants de taula que inclouen sacarina solen contenir agents de càrrega com lactosa, dextrosa o maltodextrina, els quals sí que presenten valor energetic, com es pot veure a l'etiqueta d'alguns productes comercials.[4] Per aquest motiu, els productes comercials poden declarar aproximadament 4 kcal per ració i fins a 360kcal per cada 100g, xifres corresponents als excipients utilitzats i no a la sacarina en si.[39]

Aplicacions i beneficis

[modifica]

Indústria alimentaria

[modifica]

S'utilitza principalment com a edulcorant sense calories en begudes i aliments baixos en calories. La seva capacitat d'endolcir sense aportar energia fa que sigui especialment adequada per a persones diabètiques, ja que no altera els nivells de glucosa en sang. A més, s'afegeix sovint a caramels i xiclets, perquè, a diferència del sucre, no s'adhereix a les dents ni fermenta amb les bacteries presents la boca, contribuint així a reduir el risc de càries.[40]

Degut a la seva estabilitat a altes temperatures, la sacarina també s'utilitza com a edulcorant en productes fornejats, com galetes i pa baix de calories.[38]

Aplicacions en productes amb cafeïna

[modifica]

La sacarina s'utilitza habitualment en begudes i productes que contenen cafeïna, com ara refrescos sense sucre, cafès solubles i begudes energètiques. Quan la cafeïna es dissol en presència de sacarina sòdica, la seva solubilitat pot augmentar fins a dues vegades en comparació amb l'aigua pura. Aquest edulcorant tambe modifica la hidratació molecular de la cafeïna, fet que n'afavoreix la dissolució. A més, la sacarina redueix lleument la sensació d'amargor pròpia de la cafeïna.[41]

Aquest conjunt d'efectes facilita la formulació de begudes sense sucre amb cafeïna, ja que permet obtenir dissolucions més ràpides i concentracions més elevades del compost, aspectes d'interès per la indústria alimentària més enllà del simple poder edulcorant de la substància.[41]

Altres aplicacions

[modifica]
  • Salut dental: La sacarina també presenta avantatges en l'àmbit de la salut dental. Diversos estudis han demostrat que no és un compost cariogènic, ja que no serveix de substrat per a les bacteries responsables de la formació de càries.[42] Per aquest motiu, s'inclou habitualment en pastes dentals i col·lutoris, on aporta sabor dolç sense comprometre la salut bucodental. Aquesta característica la converteix en una alternativa segura i eficaç per millorar el gust d'aquests productes.[43]
  • Indústria farmacèutica: Presenta un paper rellevant com a agent edulcorant. S'utilitza com a excipient per enmascarar el sabor amarg de molts medicaments i per endolcir el revestiment de comprimits i altres formes farmacèutiques. Aquesta funció ajuda a millorar l'acceptació del producte per part del consumidor, especialment en medicaments destinats a infants o persones amb sensibilitat al gust.[44][45]
  • Indústria cosmètica: La sacarina sòdica s'utilitza en cosmètica com a agent saboritzant i de fragància, aportant un gust dolç i enmascarant olors desagradables en productes com bàlsams labials, pastes dentals i col·lutoris. Això fa els productes més agradables d'utilitzar i millora l'experiència de l'usuari, especialment en la cura oral tal com s'ha mencionat anteriorment.[46]
  • Indústria química: La sacarina i alguns dels seus derivats tenen aplicacions tècniques addicionals. S'utilitza com a marcador o traçador químic en estuids de fluxos d'aigua o sediments, ja que és fàcil de detectar. També s'utilitza com a intermedi en síntesi orgànica, especialment en la preparació de compostos heterocíclics d'interès farmacèutic.[47]

Comparació amb altres edulcorants

[modifica]

Comparació amb el sucre

[modifica]

La sacarina i el sucre són substàncies utilitzades per aportar gust dolç als aliments. No obstant això, la sacarina presenta un poder edulcorant molt superior. S'estimat que és entre 300-500 vegades més dolça que el sucre.[48] Aquest fet implica que la dosi de sacarina necessària per a obtenir un cert nivell de dolçor sigui molt més baixa respecte al sucre.[49]

El sucre és un carbohidrat natural que aporta calories i incrementa els nivells de glucosa en sang.[50] Està format principalment per glucosa i fructosa, que l'organisme metabolitza per obtenir energia; l'excés s'emmagatzema en diferents formes per al seu ús posterior.[49] En contrast, la sacarina és un edulcorant artificial sense calories i no modifica els nivells de glucosa en sang. No és metabolitzada pel cos ni utilitzada com a font energètica, i s'elimina de forma inalterada després del seu pas pel sistema digestiu.[49]

Donades les característiques, la sacarina s'utilitza habitualment com a substitut del sucre, especialment en persones que necessiten controlar la ingesta de glucosa, com les persones diabètiques.[50]

Comparació amb edulcorants sintètics

[modifica]

Els edulcorants sintètics són substàncies utilitzades com a substituts del sucre gràcies a la seva elevada capacitat edulcorant i el seu escàs o nul valor calòric. A més de la sacarina, també destaquen altres edulcorant d'ús habitual, com la sucralosa, l'aspartam i l'acesulfam K, cadascun amb propietats químiques i efectes fisiològics diferenciats.[51]

  • Sucralosa: és un edulcorant artificial derivat de la substitució de grups hidroxil per àtoms de clor de la sacarosa. Presenta una potència edulcorant superior a la de la sacarina, 400 i 800 vegades la de la sacarosa; i un perfil de sabor més estable i amb menys amargor residual. La sucralosa és parcialment absorbida a l'intestí, però no es metabolitza; el cos l'excreta de forma inalterada per l'orina i la femta. Es caracteritza per una elevada estabilitat tèrmica i química, això permet la seva utilitat en productes de forn, begudes i aliments processats.[52]
  • Aspartam: té una potència edulcorant inferior a la de la sacarina, 180-200 vegades la de la sacarosa. No obstant, el seu perfil sensorial s'acosta més al del sucre i no presenta l'amargor típic de la sacarina. A diferència de la sacarina, l'aspartam sí que es metabolitza completament al tracte digestiu en aminoàcids i metanol, que s'incorporen al metabolisme normal. Així doncs, el seu consum aporta teòricament calories, tot i que aquestes són insignificants per la petita quantitat necessària per endolcir.[52]
  • Acesulfam K: presenta dolçor similiar a la de la sacarina, 200 vegades superior a la sacarosa. No obstant, presenta un pic de dolçor més ràpid que pot generar un regust metàl·lic en concentracions elevades. Igual que la sacarina, no es metabolitza i és excretat pràcticament en la seva totalitat de forma inalterada per via renal. Es caracteritza per una alta estabilitat tèrmica i sovint s'utilitza en combinació amb sucralosa o aspartam per millorar la percepció de la dolçor.[52]

Seguretat i toxicologia

[modifica]

Les avaluacions recents han actualitzat de manera significativa el coneixement sobre la seva toxicitat, metabolisme i potencial carcinogen.[6]

Hepatotoxicitat

[modifica]

No hi ha evidència que la sacarina danyi el fetge a dosis admisibles.[6][53]

Genotoxicitat

[modifica]

La sacarina no presenta risc genotòxic en humans ni animals quan es produeix pel procés industrial Remsen-Fahlberg.[6] Certes impureses associades al procés Maumee sí podrien presentar potencial genotòxic, però actualment no hi ha dades suficients per fer una avaluació completa.[6]

A més, en estudis de genotoxicitat es mostren resultats majoritàriament negatius o només positius a concentracions molt elevades, de manera que no hi ha evidència que pugui causar mutacions o dany genètic.[53][6]

Carcinogenicitat

[modifica]

La carcinogenicitat de la sacarina ha estat històricament polèmica, especialment després que alguns estudis dels anys setanta observessin tumors de bufeta en rates mascles.[53][14] Els organismes internacionals han conclós que aquests tumors observats en rates mascles es deuen a un mecansime específic d'aquesta espècie i, per tant, no és aplicable a humans.[6] Per tant, no hi ha evidència de risc carcinogen amb les dades toxicològiques modernes.[6]

Interacció amb medicaments

[modifica]

S'ha investigat si la sacarina pot interferir amb el metabolisme de medicaments, especialment en persones amb diabetis, càncer o malalties hepàtiques. Els experiments amb animals amb dosis molt elevades han demostrat que la sacarina no altera de manera significativa els enzims del citocrom P450, responsables del metabolisme de molts fàrmacs, ni modifica el comportament de medicaments. Per tant, es considera que la possibilitat d'interacció entre sacarina i medicaments és molt baixa.[53]

Efectes secundaris i tolerància individual

[modifica]

La majoria d'avaluacions científiques han conclòs que és segura dins de les dosis recomanades, però també s'han identificat diversos efectes secundaris potencials quan se'n fa un consum molt elevat o en persones especialment sensibles.

Alteracions metabòliques

[modifica]

Diverses investigacions han suggerit que la sacarina pot influir en la regulació de la glucosa, afavorint en alguns casos hiperglucèmia o una menor tolerància a la glucosa. A més, també s'ha relacionat amb augments de pes, possiblement per canvis en la percepció de la dolçor, una major sensació de fam o alteracions a la microbiota intestinal.[54][38]

Estrès oxidatiu i dany cel·lular

[modifica]

Estudis experimentals amb animals han observat un increment de marcadors d'estrès oxidatiu i un cert grau de dany hepàtic o renal. No obstant, aquestes condicions no reflecteixen el consum habitual en humans, però ajuden a definir límits de seguretat.[54]

Reaccions adverses puntuals

L'exposició a concentracions elevades pot provocar, en alguns individus, episodis d'al·lèrgia generalitzada, urticària i fotosensibilitat. També s'han descrit alteracions com sabor desagradable a la boca, sudoració, inestabilitat emocional i trastorns gastrointestinals.[55][56] Aquests efectes són poc freqüents i, en general, s'associen a l'ús d'edulcorants artificials.

Mercat i economia

[modifica]

En el comerç internacional, la sacarina i les seves sals s'agrupen habitualment sota la partida aranzelària HS 292511.[9]

El 2023, la Unió Europea va ser el principal importador mundial d'aquest producte, amb importacions valorades en 26,15 milions de dòlars i un volum declarat de 3.137 tones.[9] El mateix any, Espanya va figurar entre els principals importadors amb 7 milions de dòlars en importacions.[9]

Pel costat de l'oferta, les exportacions d'aquest producte es concentren en pocs orígens, amb la Xina al capdevant com a principal exportador, amb exportacions valorades en 90,63 milions de dòlars, seguida de Corea del Sud, Alemanya i l'Índia.[9]

Empreses líders en el mercat de la sacarina [57]

[modifica]

Factors que influeixen en la demanda

[modifica]

L'expansió del mercat es podria explicar principalment per diversos factors impulsors. Entre ells destaca l'increment de la prevalença de malalties metabòliques com la diabetis mellitus i l'obesitat, que fomenten la demanda d'alternatives als sucres tradicionals.[58][59] Paral·lelament, la societat mostra una tendència creixent cap a patrons de consum saludable, incloent dietes orientades al control de pes i productes etiquetats com a sense sucre, baixes calories o zero calories.[60][61]

A part, des del punt de vista dels fabricants, cada cop més s'opta per la sacarina com a ingredient en sucs de fruita, galetes, productes de forn.[60] Aquests productes presenten una major estabilitat davant variacions de temperatura que en els equivalents elaborats amb sucre, fet que pot contribuir a incrementar-ne la vida útil.[38][62] Un altre element rellevant és l'ampliació d'aplicacions industrials: la sacarina sòdica, per exemple, té una presència creixent en els sectors de la cosmètica i de l'autocura, on s'utilitza com a agent edulcorant i de mascareig de sabors.[57][63]

Malgrat aquest creixement, el sector també pot presentar factors restrictius que comprometin la seva evolució. La competència amb altres edulcorants substitutius, com l'estevia, l'aspartam o la sucralosa, és un dels principals condicionants, especialment en un context on els consumidors mostren preferència per ingredients percebuts com més naturals.[57] A això s'hi afegeixen possibles limitacions reguladores, la percepció de risc associada a edulcorants artificials i el potencial d'innovacions tecnològiques que podrien substituir la sacarina en determinades aplicacions.[57] L'aparició d'estudis que suggerissin efectes adversos també podria tenir un impacte negatiu sobre la demanda.[57]

Impacte ambiental

[modifica]

La sacarina es detecta habitualment en aigües residuals i en diversos ecosistemes aquàtics. Tot i això, la seva presència ambiental és relativament baixa en comparació amb altres edulcorants artificials. Diversos estudis mostren que és moderadament biodegradable, especialment en ambients aeròbics i en aigües eutrofitzades amb elevada activitat microbiana, on pot degradar-se en períodes relativament curts.[64]

La degradació de la sacarina es produeix tant en els processos biològics de les estacions depuradores com en el medi natural (sòls i aqüífers). No obstant això, a causa del seu ampli ús com a edulcorant i del fet que no és metabolitzada, continua detectant-se de manera recurrent en efluents de depuradores i en rius, llacs i zones costaneres, en concentracions baixes, de l'ordre de nanograms o micrograms per litre. Tot i així, es classifica com un compost de baixa prioritat ambiental.[64][65]

Vegeu també

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Qué es sacarina. Diccionario médico. Clínica U. Navarra» (en espanyol). ¿Qué es la sacarina? [Universitat de Navarra], 2023, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2025.07.13 [Consulta: 20 novembre 2025].
  2. ↑ ASALE, RAE; RAE. «Sacarina: Diccionario de la lengua española» (en esp). RAE. [Consulta: 9 novembre 2025].
  3. ↑ 3,0 3,1 Some Chemicals that Cause Tumours of the Kidney or Urinary Bladder in Rodents and Some Other Substances. IARC Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans (en anglès). 73. Lyon (FR): International Agency for Research on Cancer (IARC), 1999, p. 1. ISBN 978-92-832-1273-7 [Consulta: 20 novembre 2025]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Edulcorants» (en català). CP Endocrinologia i Nutrició S.L., 21-04-2023. [Consulta: 27 novembre 2025].
  5. ↑ Dragomir, Nela; Grigore, Daniela-Mihaela; Pogurschi, Elena Narcisa «Beyond Sugar: A Holistic Review of Sweeteners and Their Role in Modern Nutrition» (en anglès). Foods (Basel, Switzerland), 14, 18, 12-09-2025, pàg. 4. DOI: 10.3390/foods14183182. ISSN: 2304-8158. PMC: 12470175. PMID: 41008155 [Consulta: 20 novembre 2025].
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 EFSA Panel on Food Additives and Flavourings (FAF); Castle, Lauence; Andreassen, Monica; Aquilina, Gabriele; Bastos, Maria Lourdes «Re‐evaluation of saccharin and its sodium, potassium and calcium salts (E 954) as food additives» (pdf) (en anglès). EFSA Journal, 22, 11, 15-11-2024. DOI: 10.2903/j.efsa.2024.9044. ISSN: 1831-4732. PMC: 11565076. PMID: 39553702 [Consulta: 20 novembre 2025].
  7. ↑ «Correcció d’errades de l’Ordre SCO/3317/2007, de 8 de novembre, per la qual es modifica l’annex del Reial decret 2106/1996, de 20 de setembre, pel qual s’estableixen les normes d’identitat i puresa dels edulcorants utilitzats en els productes alimentaris.» (PDF) (en català). Boletín Oficial del Estado. Suplement en llengua catalana al núm. 23 (Secc. I), BOE-A-2008-1404-C p. 1-4. Boletín Oficial del Estado, 26-01-2008. [Consulta: 29 novembre 2025].
  8. ↑ 8,0 8,1 K. Kalhoff, Ronald; E. Levin, Marvin. «The Saccharin Controversy» (pdf) (en anglès), 01-07-1978. [Consulta: 20 novembre 2025].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Saccharin and its salts imports by country in 2023» (en anglès). World Integrated Trade Solution (WITS), 2023. [Consulta: 28 novembre 2025].
  10. ↑ 10,0 10,1 PubChem. «Saccharin» (en anglès), 22-11-2025. [Consulta: 27 novembre 2025].
  11. ↑ 11,0 11,1 Arianfar, Akram «Physical and chemical properties of High-Potency Sweeteners: A Review» (en anglès). Physical and chemical properties of High-Potency Sweeteners: A Review, 2017, pàg. 76 [Consulta: 21 novembre 2025].
  12. ↑ Sánchez Benito, Patricia. Estudio de la utilizacion de los edulcorantes en la industria alimentaria. Repercusiones sobre la salud. (pdf) (tesi) (en espanyol). Universidad Politecnica de Madrid, juliol 2023, p. 16 [Consulta: 21 novembre 2025]. 
  13. ↑ Mu, Li; Liu, Qianqian; Sun, Sijia; Liu, Yuhang; Gao, Zeyue «Stability analysis of sodium saccharin in fried nuts and seeds—Determination of sodium saccharin and o-sulfamoylbenzoic acid by HPLC» (pdf) (en anglès). Frontiers in Nutrition, 12, 24-10-2025. DOI: 10.3389/fnut.2025.1645604. ISSN: 2296-861X [Consulta: 28 novembre 2025].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Vallverdú i Segura, Jordi. «Marc teòric de les controvèrsies científiques: El cas de la sacarina» (en català), 27-05-2002. [Consulta: 27 novembre 2025].
  15. ↑ Warner, Deborah J. «Ira Remsen, Saccharin, and the Linear Model» (en anglès). Ambix, 55, 1, 01-03-2008, pàg. 50–61. DOI: 10.1179/174582308X255415. ISSN: 0002-6980 [Consulta: 24 novembre 2025].
  16. ↑ «Ley prohibiendo la importación, fabricación, existencia, venta y circulación de la sacarina y productos análogos» (en espanyol). Gaceta de Madrid, núm. 359. Govern d'Espanya, 24-12-1903, pàg. 1071-1071 [Consulta: 20 novembre 2025].
  17. ↑ Guillem-Llobat, Ximo «The sugar industry, political authorities, and scientific institutions in the regulation of saccharin: Valencia (1888–1939)» (en anglès). Annals of Science, 68, 3, 01-07-2011, pàg. 401–424. DOI: 10.1080/00033790.2011.560096. ISSN: 0003-3790. PMID: 21999094 [Consulta: 21 novembre 2025].
  18. ↑ Garriga Mas, Jordi. «El contraban de sacarina» (en català). Sàpiens, 25-10-2024. [Consulta: 27 novembre 2025].
  19. ↑ Guillem-Llobat, Ximo «Defining, regulating and using saccharin at the outset of the industrial food era (1888–1914)» (en anglès). Appetite, 59, 3, 05-08-2011, pàg. 905–911. DOI: 10.1016/j.appet.2012.09.003 [Consulta: 21 novembre 2025].
  20. ↑ Peña, Carolyn Thomas de la. Empty Pleasures: The Story of Artificial Sweeteners from Saccharin to Splenda (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2010. ISBN 978-0-8078-3409-1 [Consulta: 20 novembre 2025]. 
  21. ↑ Sen. Kennedy, Edward M. [D-MA. «Text - S.1750 - 95th Congress (1977-1978): Saccharin Study and Labeling Act» (en anglès), 23-11-1977. [Consulta: 28 novembre 2025].
  22. ↑ Matthew, Yoon; Aiden Lee; Gordon Lee; Skye Yim; Chris Cha. «The Safety of Saccharin: An Analysis of Health Effects and Market Dynamics» (en anglès), 12-09-2025. DOI: 10.20944/preprints202507.1377.v2. [Consulta: 20 novembre 2025].
  23. ↑ 23,0 23,1 Bueno-Hernández, N.; Vázquez-Frías, R.; Abreu y Abreu, A.T.; Almeda-Valdés, P.; Barajas-Nava, L.A. «Revisión de la evidencia científica y opinión técnica sobre el consumo de edulcorantes no calóricos en enfermedades gastrointestinales» (en espanyol). Revista de Gastroenterología de México, 84, 4, 10-2019, pàg. 492–510. DOI: 10.1016/j.rgmx.2019.08.001 [Consulta: 21 novembre 2025].
  24. ↑ 24,0 24,1 Angelin, Matcha; Kumar, Janardhanan; Vajravelu, Leela Kakithakara; Satheesan, Abhishek; Chaithanya, Venkata «Artificial sweeteners and their implications in diabetes: a review» (en anglès). Frontiers in Nutrition, 11, 25-06-2024. DOI: 10.3389/fnut.2024.1411560. ISSN: 2296-861X. PMC: 11233937. PMID: 38988858 [Consulta: 21 novembre 2025].
  25. ↑ M, Meenatchi; Vellapandian, Chitra «Exploring the Long-Term Effect of Artificial Sweeteners on Metabolic Health» (en anglès). Cureus, 23-09-2024. DOI: 10.7759/cureus.70043. ISSN: 2168-8184. PMC: 11501561. PMID: 39449954 [Consulta: 22 novembre 2025].
  26. ↑ Sun, Tao; Yang, Juan; Lei, Fang; Huang, Xuewei; Liu, Weifang «Artificial sweeteners and risk of incident cardiovascular disease and mortality: evidence from UK Biobank» (en anglès). Cardiovascular Diabetology, 23, 1, 04-07-2024, pàg. 233. DOI: 10.1186/s12933-024-02333-9. ISSN: 1475-2840. PMC: 11225337. PMID: 38965574 [Consulta: 22 novembre 2025].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Humans, IARC Working Group on the Evaluation of Carcinogenic Risks to. Saccharin and its salts (en anglès). International Agency for Research on Cancer, 1999 [Consulta: 23 novembre 2025]. 
  28. ↑ 28,0 28,1 «Webqc.org» (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2025].
  29. ↑ Zhao, Shulei; Zheng, Hanyuan; Lu, Yujia; Zhang, Na; Soladoye, Olugbenga P. «Sweet Taste Receptors and Associated Sweet Peptides: Insights into Structure and Function» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 71, 38, 27-09-2023, pàg. 13950–13964. DOI: 10.1021/acs.jafc.3c04479. ISSN: 1520-5118. PMID: 37698386 [Consulta: 23 novembre 2025].
  30. ↑ Sweatman, T. W.; Renwick, A. G.; Burgess, C. D. «The pharmacokinetics of saccharin in man» (en anglès). Xenobiotica, 11, 8, 1-1981, pàg. 531–540. DOI: 10.3109/00498258109045864. ISSN: 0049-8254 [Consulta: 23 novembre 2025].
  31. ↑ Colburn, W. A.; Bekersky, I.; Blumenthal, H. P. «A Preliminary Report on the Pharmacokinetics of Saccharin in Man: Single Oral Dose Administration» (en anglès). The Journal of Clinical Pharmacology, 21, 4, 4-1981, pàg. 147–151. DOI: 10.1002/j.1552-4604.1981.tb05692.x. ISSN: 0091-2700 [Consulta: 23 novembre 2025].
  32. ↑ Ferland, Annie; Brassard, Patrice; Poirier, Paul «Is Apartame Really Safer in Reducing the Risk of Hypoglycemia During Exercise in Patients With Type 2 Diabetes?» (en anglès). Diabetes Care, 30, 7, 01-07-2007. DOI: https://doi.org/10.2337/dc06-1888 [Consulta: 20 novembre 2025].
  33. ↑ Just T, Pau HW, Engel U, Hummel T «Cephalic phase insulin release in healthy humans after taste stimulation?» (en anglès). Appetite, 238, 4, 10-11-2008, pàg. 622–7. DOI: 10.1016/j.appet.2008.04.271. PMID: 18556090 [Consulta: 23 novembre 2025].
  34. ↑ E Ionescu, F Rohner-Jeanrenaud, J Proietto, RW Rivest and B Jeanrenaud «Taste-induced changes in plasma insulin and glucose turnover in lean and genetically obese rats» (pdf) (en anglès). Diabetes, 37, 6, 1988, pàg. 773–779. DOI: 10.2337/diabetes.37.6.773. PMID: 3289998 [Consulta: 23 novembre 2025].
  35. ↑ H. R. Berthoud, E. R. Trimble, E. G. Siegel, D. A. Bereiter and B. Jeanrenaud «Cephalic-phase insulin secretion in normal and pancreatic islet-transplanted rats» (pdf) (en anglès). American Journal of Physiology-Endocrinology and Metabolism, 238, 4, 01-04-1980, pàg. E336=E340. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2009. PMID: 6769337 [Consulta: 23 novembre 2025].
  36. ↑ Brown, Rebecca J.; Rother, Kristina I. «Non-Nutritive Sweeteners and their Role in the Gastrointestinal Tract» (en anglès). The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, 97, 8, 8-2012, pàg. 2597–2605. DOI: 10.1210/jc.2012-1475. ISSN: 0021-972X. PMC: 3410280. PMID: 22679063 [Consulta: 23 novembre 2025].
  37. ↑ Bayındır Gümüş, Aylin; Keser, Alev; Tunçer, Esra; Altuntaş Yıldız, Tuğba; Kepenekci Bayram, İlknur «Effect of saccharin, a non-nutritive sweeteners, on insulin and blood glucose levels in healthy young men: A crossover trial» (en anglès). Diabetes & Metabolic Syndrome: Clinical Research & Reviews, 16, 6, 01-06-2022, pàg. 102500. DOI: 10.1016/j.dsx.2022.102500. ISSN: 1871-4021 [Consulta: 23 novembre 2025].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 Johanna, Brithany; Aldas, Clavijo. «Estudio sobre la influencia de los edulcorantes (Stevia y Sacarina) y su consumo» (en castellà). Repositorio Bibliográfico Digital ISM, 2024. [Consulta: 24 novembre 2025].
  39. ↑ «Saccharin Nutrition Facts» (en anglès). Eat this Much, 2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
  40. ↑ «Ficha técnica de productos químicos» (en espanyol). Instituto Nacional de Estadística y Censos, 2012. [Consulta: 16 novembre 2025].
  41. ↑ 41,0 41,1 Vukov, Andrija; Borović, Teona Teodora; Vraneš, Milan «Influence of artificial sweeteners sodium saccharin and acesulfame potassium on the hydration properties, taste behavior and solubility of caffeine» (en anglès). Food Chemistry. Food Chemistry, 474, 15-05-2025, pàg. 143196. DOI: 10.1016/j.foodchem.2025.143196. ISSN: 0308-8146 [Consulta: 23 novembre 2025].
  42. ↑ W. Roberts, Michael W. Roberts; J.Timothy Wright*. «Food sugar substitutes: a brief review for dental clinicians» (en anglès), 2002. [Consulta: 21 novembre 2025].
  43. ↑ «Benefits for oral health» (en anglès britànic). International Sweeteners Association. [Consulta: 21 novembre 2025].
  44. ↑ Du, Eric. «Why use Sodium Saccharin in medicines?» (en anglès). Finetech ITG, 2023. [Consulta: 21 novembre 2025].
  45. ↑ Ashu Devi, Km; Gnanarajan, G. (en anglès) A review on Chewable Tablet and its Granulation Techniques [Journal of Chemical and Pharmaceutical Sciences], 10-01-2024. ISSN: 0974-2115 [Consulta: 23 novembre 2025].
  46. ↑ Group, Ward Commerce. «Sodium Saccharin: An In-Depth Look at Its Role in Cosmetics» (en anglès americà), 16-06-2024. [Consulta: 21 novembre 2025].
  47. ↑ Banerjee, Bubun; Bhardwaj, Vaishali; Kaur, Amninder; Kaur, Gurpreet; Singh, Arvind «Catalytic Applications of Saccharin and its Derivatives in Organic Synthesis» (en anglès). Current Organic Chemistry, 23, 28, 17-01-2020, pàg. 3191–3205. DOI: 10.2174/1385272823666191121144758. ISSN: 1385-2728 [Consulta: 23 novembre 2025].
  48. ↑ Casamitjana, Núria. «Sucre o sacarina?» (en català). Farmaceuticonline, 08-04-2025. [Consulta: 17 novembre 2025].
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Dumitrescu, Silvia. «What is Saccharin?» (en anglès americà). International Food Information Council (IFIC), 15-11-2024. [Consulta: 17 novembre 2025].
  50. ↑ 50,0 50,1 García, Álvaro. «¿Qué es más saludable el azúcar o la sacarina?» (en espanyol). La Razón, 30-06-2023. [Consulta: 17 novembre 2025].
  51. ↑ M. Sardesai, Vishwanath; H. Waldshan, Tammi «The Jounal of Nutritional Biochemistry» (en anglès). Natural and synthetic intense sweeteners, vol. 2, 5-1991, pàg. 236-244 [Consulta: 21 novembre 2025].
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Xue, Huimin; Kang, Xiping; Hong, Kexin; Gao, Yunxiao; Tang, Yunyu; Yuchen Lin; Xiangjun Liu; Weidong Huang; Jicheng Zhan; Yilin You «Effects of artificial and natural sweeteners on host metabolic health: A double-edged sword» (en anglès). Food Research International, vol. 220, 11-2025 [Consulta: 21 novembre 2025].
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 A. Razzak Mahmood, Ammar; B. Al-Juboori, Sahar. «A review: Saccharin Discovery, Synthesis, and Applications» (en anglès), 01-04-2020. [Consulta: 24 novembre 2025].
  54. ↑ 54,0 54,1 Hasan Azeez, Omar; Yousif Alkass, Suad; Suzete Persike, Daniele. «Long-term Saccharin Consumption and Increased Risk of Obesity, Diabetes, Hepatic Dysfunction, and Renal Impairment in Rats» (en anglès). MDPI, 09-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2025].
  55. ↑ Solano, Juan Carlos; Badilla B., Beatriz. «Efectos secundarios de la sacarina» (en espanyol), 1990. [Consulta: 28 novembre 2025].
  56. ↑ «Hazardous substance fact sheet» (en anglès). New Jersey Department of Health and Senior Services, 01-06-1998. [Consulta: 28 novembre 2025].
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 57,4 «Saccharin Market Size, Share, Trends, Report, 2032» (en anglès). Fortune Business Insights, 10-11-2025. [Consulta: 23 novembre 2025].
  58. ↑ «Non-communicable diseases prevention» (en anglès). European Comission, 04-02-2025. [Consulta: 28 novembre 2025].
  59. ↑ «Sugars, salt, fat, fibre: are packaged foods and soft drinks becoming healthier? -» (en anglès). European Comission, 04-08-2021. [Consulta: 28 novembre 2025].
  60. ↑ 60,0 60,1 «Food and Feed Information Portal Database, FIP» (en anglès). European Comission. [Consulta: 28 novembre 2025].
  61. ↑ «Implemented policies to address sugars intake.» (en anglès). European Comission, 08-04-2021. [Consulta: 29 novembre 2025].
  62. ↑ Gusain, Pawan. «Global Saccharin Market – Industry Trends and Forecast to 2030» (en anglès). Data Bridge Market Research, 01-04-2023. [Consulta: 23 novembre 2025].
  63. ↑ «Mercado de Sacarina: Tendencias Globales de la Industria, Participación, Tamaño, Crecimiento, Oportunidad y Pronóstico 2024-2032» (en castellà). IMARC Group, 2023. [Consulta: 24 novembre 2025].
  64. ↑ 64,0 64,1 Sang, Ziye; Jiang, Yanan; Tsoi, Yeuk-Ki. «Evaluating the environmental impact of artificial sweeteners: A study of their distributions, photodegradation and toxicities» (en anglès). Water Research V.52 p.260-274, 01-04-2014. [Consulta: 26 novembre 2025].
  65. ↑ T. Lange, Frank; Scheurer, Marco; Brauch, Heinz-J. «Artificial sweeteners—a recently recognized class of emerging environmental contaminants: a review» (en anglès). Analytical and Bioanalytica Chemistry V. 403 p. 2503-2518, 28-04-2012. [Consulta: 26 novembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sacarina

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sacarina&oldid=36691274»