Vés al contingut

Sucralosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura

La sucralosa és un edulcorant sintètic produït pel tractament de sucre amb clor, considerat segur per al consum humà. La majoria de la sucralosa ingerida no es degrada dins del cos i, per tant, és un producte que no aporta calories.[1] A la Unió Europea, també es coneix sota el codi E E955. La sucralosa és 600 vegades més dolça que el sucre comú (sacarosa),[2] dotze vegades més dolça que la sacarina, i tres vegades més que l'aspartam. És estable sota escalfament i en un ampli rang de condicions de pH. Per tant, es pot fer servir en productes fornejats i en productes amb àmplies dates de caducitat. Característiques comercials interessants són la seva baixa energia, bon gust, estabilitat i seguretat.[3] Alguns noms comercials d'edulcorants basats en sucralosa són Splenda, Sucralin, Sukrana, SucraPlus, Candys, Cukren i Nevella.

Història

[modifica]

La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels científics de la companyia Tate & Lyle.[1] El seu descobriment es va donar accidentalment durant la recerca de nous compostos amb potencial activitat insecticida.[4] En observar la dolçor que presentava, la seva aplicació es va redirigir cap a l'ús com a edulcorant alimentari.[4] Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.[5] A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004.

"Sucralosa" és un nom comercial introduït per l'empresa esmentada i no presenta una etimologia química pròpia.[4] El nom sistemàtic del compost és triclorogalactosacarosa.[4] L'elecció del terme "sucralosa" estableix una semblança fonètica amb "sacarosa", el sucre natural, tot creant un símil que pot induir a associar aquest edulcorant amb el sucre d'origen natural.[4]

Producció

[modifica]
Comparació de l'estructura química de la sacarosa (a dalt) i la sucralosa (a sota).

Tate & Lyle fabrica la sucralosa a Jurong, Singapur.[6] Es fabrica clorant la sacarosa la qual substitueix tres dels grups hidroxil pel clorur.

Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes. No aporta calories ni provoca càries,[7] és adequada pels diabètics,[8][9] i no afecta els nivells d'insulina.[10] Es fa servir per substituir el sucre tota sola o combinada amb altres edulcorants artificials o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la maltodextrina rep el nom comercial de Splenda i és cada vegada més freqüent en cadenes de restaurants, incloent-hi McDonald's, Tim Hortons i Starbucks.

Seguretat

[modifica]

Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la FDA, indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.[11][12][13][14] Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1 mg/kg/dia).[15]

Un estudi publicat el 2015 va concloure que quan es bull la sucralosa a partir de 98 °C (temperatura típica de bulliment d'aigua)[16] la sucralosa pot ser un perill per a la salut, ja que allibera hidrocarburs policlorinats aromàtics, considerats nocius.[17]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «All About Sucralose». Calorie Control Council. Arxivat de l'original el 2013-10-19. [Consulta: 7 abril 2012].
  2. ↑ Michael A. Friedman, Lead Deputy Commissioner for the FDA, Food Additives Permitted for Direct Addition to Food for Human Consumption; Sucralose Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine. Federal Register: 21 CFR Part 172, Docket No. 87F-0086, April 3, 1998
  3. ↑ A Report on Sucralose from the Food Sanitation Council Arxivat 2012-10-15 a Wayback Machine., The Japan Food Chemical Research Foundation
  4. 1 2 3 4 5 Malkan, Stacy. «Sucralose: Emerging science reveals health risks» (en anglès), 23-05-2025. [Consulta: 26 novembre 2025].
  5. ↑ «Tate & Lyle loses sucralose patent case». ap-foodtechnology.com.
  6. ↑ Tate & Lyle Sucralose Production Facility Jurong Island, Singapore
  7. ↑ Food and Drug Administration «Food labeling: health claims; dietary noncariogenic carbohydrate sweeteners and dental caries.». Federal Register, 71, 60, 2006, p. 15559–15564. PMID: 16572525.
  8. ↑ Grotz, VL; Henry, RR; McGill, JB; Prince, MJ; Shamoon, H; Trout, JR; Pi-Sunyer, FX «Lack of effect of sucralose on glucose homeostasis in subjects with type 2 diabetes». Journal of the American Dietetic Association, 103, 12, 2003, p. 1607–12. DOI: 10.1016/j.jada.2003.09.021. PMID: 14647086.
  9. ↑ FAP 7A3987, August 16, 1996. p. 1–357. A 12-week study of the effect of sucralose on glucose homeostasis and HbA1c in normal healthy volunteers, Center for Food Safety and Applied Nutrition, U.S. FDA
  10. ↑ Ford, HE; Peters, V, Martin, NM, Sleeth, ML, Ghatei, MA, Frost, GS, Bloom, SR «Effects of oral ingestion of sucralose on gut hormone response and appetite in healthy normal-weight subjects». European journal of clinical nutrition, 65, 4, 2011 Apr, p. 508–13. DOI: 10.1038/ejcn.2010.291. PMID: 21245879.
  11. ↑ Frank, Genevieve. «Sucralose: An Overview». Penn State University.
  12. ↑ «Toxicity of sucralose in humans: a review». Int. J. Morphol., 27, 1, 2009, p. 239–244.
  13. ↑ Grotz VL, Munro IC «An overview of the safety of sucralose». Regul Toxicol Pharmacol, 55, 1, 2009, p. 1–5. DOI: 10.1016/j.yrtph.2009.05.011. PMID: 19464334.
  14. ↑ Grice HC, Goldsmith LA «Sucralose--an overview of the toxicity data». Food Chem Toxicol, 38, Suppl 2, 2000, p. S1–6. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00023-5. PMID: 10882813.
  15. ↑ Baird, I. M., Shephard, N. W., Merritt, R. J., & Hildick-Smith, G. «Repeated dose study of sucralose tolerance in human subjects». Food Chemical Toxicology, 38 (Supplement 2), 2000, p. S123–S129.. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00035-1. PMID: 10882825.
  16. ↑ Oliveira, Menezes i Catharino, 2015, p. 4.
  17. ↑ Oliveira, Menezes i Catharino, 2015, p. 1, 4.

Bibliografia

[modifica]
  • Oliveira, Diogo N.de; Menezes, Maico de; Catharino, Rodrigo R. «Thermal degradation of sucralose: a combination of analytical methods to determine stability and chlorinated byproducts». Scientific Reports, 5, 1, 2015. DOI: 10.1038/srep09598.

Enllaços externs

[modifica]