Cleòpatra de Macedònia (princesa): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m NBSP
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Cleòpatra''' ([[356 aC]]-[[308 aC]]) fou princesa de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] i regent de l'[[Regne de l'Epir|Epir]].
'''Cleòpatra''' ([[356 aC]]-[[308 aC]]) fou princesa de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] i regent de l'[[Regne de l'Epir|Epir]].



Revisió del 21:00, 16 des 2016

Infotaula de personaCleòpatra de Macedònia
Biografia
Naixementdècada del 350 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort308 aC Modifica el valor a Wikidata (32/42 anys)
Sardes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, reina regnant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlexandre I de l'Epir Modifica el valor a Wikidata
FillsNeoptòlem II de l'Epir, Cadmeia d'Epirus Modifica el valor a Wikidata
ParesFilip II de Macedònia Modifica el valor a Wikidata  i Olímpia de l'Epir Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandre el Gran, Europa de Macedònia, Carà, Filip III Arrideu, Tessalònica de Macedònia i Cinana Modifica el valor a Wikidata

Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.

Era filla de Filip II de Macedònia i d'Olímpies i germana d'Alexandre el Gran. Es va educar a Pella.

El 336 aC es va casar amb Alexandre I d'Epir, germà d'Olímpies. En les festes de la boda el rei Filip II fou assassinat. Alexandre i Cleòpatra van anar de seguit cap a l'Epir. Allí va néixer al cap d'un any Neoptòlem II d'Epir i a l'altra any una filla, Cadmeia.

El 334 aC Alexandre se'n va anar a la Magna Grècia i ella va assolir la regència. Alexandre fou mort a la guerra el 326 aC i el jove Neoptòlem II fou proclamat rei.

Vers el 324 aC va tornar a Macedònia i la seva mare Olímpies va assolir el control d'Epir. Després de la mort del seu germà (323 aC) va anar a l'Àsia Menor i va ser demanada en matrimoni per diversos generals: el primer Èumenes de Cardia que fou representat per Leonatos; després Perdicas d'Orèstia, i a la seva mort el 321 aC, Cassandre, Lisímac de Tràcia i Antígon. Ella va refusar totes les ofertes. Es trobava a Sardes on pràcticament era una presonera i finalment va acceptar l'oferta de Ptolemeu I Soter, però quan anava a marxar fou capturada per Antígon i retornada a Sardes on fou assassinada el 308 aC. Antígon que segurament en va ordenar la mort, li va oficiar un gran funeral.