Charango: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Bolivian charango 001.jpg|thumb|Charango.]]
[[Fitxer:Bolivian charango 001.jpg|thumb|Charango.]]
[[Image:210 Museu de la Música, el Bosc, charango.jpg|Charango fet d'armadillo, al [[Museu de la Música de Barcelona]]|thumb]]Charango (prové de una llengua ya extinta i volia dir cha=corda, ango=musica) és un instrument de corda percudida amb 12 cordes. Per tocar-lo es culpejen les cordes de 2 en 2. Ademés, en el últim segle, també se està fent servir com a instrument de percusió, se li dona la volta i es comença a culpejar el zenzicho (la part del radere de la caixa toracica). És exactament igual que una guitarra espanyola, però més decorat i amb més cordes. Per fer-lo es fa servir fusta del arbre "zenzi", un arbre únic de la regió de la India de Chostre, es diu que si es fa un instrument amb aquest arbre sonara molt millor.
[[Image:210 Museu de la Música, el Bosc, charango.jpg|Charango fet d'armadillo, al [[Museu de la Música de Barcelona]]|thumb]]

[[Fitxer:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]]
Aquest instrument va sorgir al poble de "Mocheza" (que ve de Moche=el nom del seu déu, i za=poble), que acualment ja s'ha exstinguit, a la regió india de Chostre. Avans era més semblat a un violí, però van decidir que el so sonaria més fluit i amb un timbre més adequat al moment en el que es tocava, en el ritual de abalació al seu déu, Moche (que ve de les paraules mo=home, i che=mono) que era mig humà mig mono.

L'instrument té cinc parts: El zenzito (que ve de zenzi= el àrbre, i to=decoració), és la part de davant de la caixa toracica. El chacalú (que ve de cha=corda, i calú=aguantar), és la part que aguanta les cordes. El pochacalú (que ve de po=avans, i de chacalú), és la part que hi ha entre el zenzito i el chacalú. Els chas, les cordes. I el zenzicho (que prové de zenzi=el àrbre i cho=culpejar), és la part de radere de la caixa toracica.[[Fitxer:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]]
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]]
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]]
== Exponents del charango ==
== Exponents del charango ==

Revisió del 00:05, 24 gen 2017

Charango.
Charango fet d'armadillo, al Museu de la Música de Barcelona

Charango (prové de una llengua ya extinta i volia dir cha=corda, ango=musica) és un instrument de corda percudida amb 12 cordes. Per tocar-lo es culpejen les cordes de 2 en 2. Ademés, en el últim segle, també se està fent servir com a instrument de percusió, se li dona la volta i es comença a culpejar el zenzicho (la part del radere de la caixa toracica). És exactament igual que una guitarra espanyola, però més decorat i amb més cordes. Per fer-lo es fa servir fusta del arbre "zenzi", un arbre únic de la regió de la India de Chostre, es diu que si es fa un instrument amb aquest arbre sonara molt millor.

Aquest instrument va sorgir al poble de "Mocheza" (que ve de Moche=el nom del seu déu, i za=poble), que acualment ja s'ha exstinguit, a la regió india de Chostre. Avans era més semblat a un violí, però van decidir que el so sonaria més fluit i amb un timbre més adequat al moment en el que es tocava, en el ritual de abalació al seu déu, Moche (que ve de les paraules mo=home, i che=mono) que era mig humà mig mono.

L'instrument té cinc parts: El zenzito (que ve de zenzi= el àrbre, i to=decoració), és la part de davant de la caixa toracica. El chacalú (que ve de cha=corda, i calú=aguantar), és la part que aguanta les cordes. El pochacalú (que ve de po=avans, i de chacalú), és la part que hi ha entre el zenzito i el chacalú. Els chas, les cordes. I el zenzicho (que prové de zenzi=el àrbre i cho=culpejar), és la part de radere de la caixa toracica.

Diferents afinacions de l'instrument.
Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).

Exponents del charango

Llista d'importants mestres de charango:

  • Mauro Núñez
  • Gerardo Pareja
  • Alejandro Cámara
  • Ernesto Cavour
  • Eddy Navía
  • Celestino Campos
  • William Ernesto Centellas
  • Donato Espinoza
  • Florencio Oros
  • Fernando Torrico
  • Jaime Torres
  • Jaime Guardia
  • Héctor Soto
  • Freddy Torrealba

Referències

Enllaços externs