Hrodgaud: diferència entre les revisions
m Bestiasonica ha mogut Hrodgaud de Friül a Hrodgaud: per VP:AP concís |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Hrodgaud''' o '''Rodgald''' fou [[ducat del Friül|duc del Friül]] des [[774]] a [[776]]. El més probable és que ja fos duc sota [[Desideri d'Ístria]], però segons fonts franques com els ''Einhardis Annales'', diuen que [[Carlemany]] el va posar en el poder després del [[setge de Pavia]] (774). El 776, es va rebel·lar contra el seu senyor i, segons alguns, es va declarar rei. Carlemany, però, havia estat advertit de la revolta pel papa [[Adrià I]], al que havia advertit en una carta el [[Patriarcat de Grado|Patriarca de Grado]], Joan. Adrià, creient que era una conspiració de llombards i bizantins que s'estava gestant contra els francs, dirigida per [[Arechis II]] de Benevent, [[Hildeprand |
'''Hrodgaud''' o '''Rodgald''' fou [[ducat del Friül|duc del Friül]] des [[774]] a [[776]]. El més probable és que ja fos duc sota [[Desideri d'Ístria]], però segons fonts franques com els ''Einhardis Annales'', diuen que [[Carlemany]] el va posar en el poder després del [[setge de Pavia]] (774). El 776, es va rebel·lar contra el seu senyor i, segons alguns, es va declarar rei. Carlemany, però, havia estat advertit de la revolta pel papa [[Adrià I]], al que havia advertit en una carta el [[Patriarcat de Grado|Patriarca de Grado]], Joan. Adrià, creient que era una conspiració de llombards i bizantins que s'estava gestant contra els francs, dirigida per [[Arechis II]] de Benevent, [[Hildeprand de Spoleto]], i [[Raginald]] de Clusium. Per tant, Carlemany ràpidament va creuar els [[Alps]] i el va derrotar, reprenent el [[Friül]] i [[Treviso]], on va passar la Pasqua; Hrodgaud fou deposat del poder i reemplaçar amb [[Marcari de Friül|Marcari]]. Llavors es van col·locar comtes francs a les ciutats de Friül. |
||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
Revisió del 20:02, 2 març 2017
Hrodgaud o Rodgald fou duc del Friül des 774 a 776. El més probable és que ja fos duc sota Desideri d'Ístria, però segons fonts franques com els Einhardis Annales, diuen que Carlemany el va posar en el poder després del setge de Pavia (774). El 776, es va rebel·lar contra el seu senyor i, segons alguns, es va declarar rei. Carlemany, però, havia estat advertit de la revolta pel papa Adrià I, al que havia advertit en una carta el Patriarca de Grado, Joan. Adrià, creient que era una conspiració de llombards i bizantins que s'estava gestant contra els francs, dirigida per Arechis II de Benevent, Hildeprand de Spoleto, i Raginald de Clusium. Per tant, Carlemany ràpidament va creuar els Alps i el va derrotar, reprenent el Friül i Treviso, on va passar la Pasqua; Hrodgaud fou deposat del poder i reemplaçar amb Marcari. Llavors es van col·locar comtes francs a les ciutats de Friül.
Bibliografia
- Hodgkin, Thomas. Italy and her Invaders. Clarendon Press: 1895.
- Oman, Charles. The Dark Ages 476–918. Rivingtons: Londres, 1914.