Viquipèdia:Introducció

Sikh (== ---------------------------- ==que professa la religió del sikhisme, ਸਿੱਖੀ) significa literalment ‘aprenent, deixeble'. És aquella persona que aspira a ser un sant, tot eradicant el seu haumai, que és l’egocentrisme, l’orgull, per mitjà de la seva –el servei a l’altre-, i la submissió a Déu. Procedeix del Panjab.

la hora de fer proves FORMES MUSICALS BARROQUES]]

1. Formes musicals vocals

De caràcter menor

1. element 1 La cantata:

Gènere vocal mes important de la musica de cambra en el barroc. Es una composició de caràcter religiós o profà per a una o varies veus en acompanyament d’uns o mes instrument.

La estructura es molt senzilla però desprès passa a ser mes complexa, ja que s’agrupen varies formes simples.

Un dels autors mes importants que es va dedica al gènere profà i religiós va ser Clerambault i Remau a França i Telemann i Bach a Alemanya.

Obres importants: BNV 82,106 i 147 de Bach.

De caràcter major

1. element 1 L’oratori:

Composició de caràcter religiós que va acompanyada per orquestra. Te elements simple (àries, recitatius…) i generalment els seus textos se basen en les Sagrades Escriptures.

Es solen interpretar en concerts, igual que a les operes. Però, a diferencia d’aquestes, l’oratori no te acció teatral, ni escenari, ni vestuari i dona mes èmfasi a la musica coral en lloc de les veus solistes.

Els autors mes destacats son: Henrich Schutz, Johan Sebastián Bach i Handel.

Obres: -El Mesies(1742) Handel.

      -La passió segons Sant Joan de Bach (1723)
      -La passió segons Sant Mateu de Bach (1729)

1. element 2 La passió:

Forma instrumental vocal de caràcter major. A partir d’aquesta forma narren la passió de crist segons la relaten els evangelis.

Obres: -La passió segons Sant Joan de Bach (1723)

      -La passió segons Sant Mateu de Bach (1729)

1. element 3 La opera:

Forma musical vocal de caràcter major creada per la combinació, a traves de la paraula escrita i la musica, del pensament i sentiments.

Es un drama o tragèdia teatrals en que tot es desenvolupa musicalment.

Al s. XVIII va aparèixer l’opera bufa i mes tard l’opera seria.

Unes de les parts mes importants d’una opera son: -Ària: el cantant demostra els seus sentiments. -Recitatiu: declamació musical del text per part d’un cantant.

Obres: -Monteverdi: Orfeo, 1607.

      -Gluck: Orfeo ed Euridice, 1796.
      -Mozart: Idomeneo, 1781.

2.Formes musicals instrumentals

De caràcter menor:

1. element 1 La Suite:

Conjunt de danses amb la mateixa tonalitat i constants, però amb diferents mides i temps. Bach i Haendel va adquirir una estandarització de 4 danses (allemande, courante, sarabande, gige) amb una introducció (obertura o preludi).

• element A Preludi: Introducció. A vegades esta formada mitjançant l’improvització sobre un tema ritmic o melodic.
• element B Allemande: Dansa lenta, binaria, expresiva i melodica.
• element C Courante: ternaria, animada, contrasta amb l’anterior.
• element A Sarabande: dansa lenta, impotent, ternaria, amb stress o prolongació del segon beat de cada compás.

1. element 2 La Sonata:

Composició d’ estructura binaria o ternaria, per uno o dos instrumentos, en tres o quatre movimients. Existiexen dos tipus de sonata: La Sonata de Camera (sonata de cámara, basada en moviments de danses) y La Sonata de Chiesa (sonata sacra, de carácter més seriós).

1. element 3 La Toccata:

Peça musical destinada generalment per instruments de teclat

1. element 1 La Fuga:

Una composició que gira sobre un tema i el seu contrapunt, que es repeteixen en diferents tons. La fugaobté amb Bach la seva estructura perfecta. D’aquesta forma és contemplen quatre seccions:

• element A Exposició: apareix el tema en cada una de les veus de forma sucesiva.Al tema melodic que está en la tónica se li denomina ‘subjecte’ i el que va en la dominant se li denomina ‘resposta’, encara que a vegades hi ha un tema secundari ‘contrasubjecte’.
• element B Plantejament: Juga amb els aspectos ritmics i melodic del tema central.
• element C Conclusió: Torna el tema central en una versio original, peró adverteix la aproximitat del fi.
• element A Coda: Petita secció que afirma el to central de l’obra per donar-li sentit concluisiu.

COMPOSITORS

1. element 1 ITÀLIA

• element A Claudio Monteverdi (1567 – 1643): Va ser un gran mestre de l’opera florentina. Va compasar operes , salms, motets i madrigals.
• element B Antonio Vivaldi (1678 – 1741): Compositor i violinista de l’escola veneciana barroca, va ser el més important representant del concerto grosso, creador de concert per a solista, virtuòs i colorista, va compondre 470 concerts, 45 operes, 75 sonatas … entre ells destaca el concerto grosso de les Quatre estacions.

1. element 2 FRANÇA

• element A Jean-Baptiste Lully (1632 –1687): Va ser el creador de l’opera francesa. Alguns dels seus treballs van ser : Cadmo y Hermione (1673), Rolando (1685), Armida (1686)
• element B Jean-Philipp Rameau (1683 – 1764): conegut com organista i autor de peçes per a clave va debuta amb Hipóclito y Aricia (1733); també destaquen Las Indias Galantes (1735) i Cástor y Pólux (1737).

1. element 3 ANGLATERRA

• element A Henry Purcell (1659 – 1695): Es va mantenir dintre de la tradicció del contrapunt, encara que li donava més importancia a la melodía en les seves obres. Es considerat com l’iniciador de l’opera inglesa amb la seva obra Didos y Eneas (1690), també va escriure odas, cantatas, sonatas i suites instrumentals.

1. element 1 ALEMANYA

• element A Johann Sebastian Bach (1685 – 1750): Organista i compositor. Gran renovador, va elevar la fuga al seu màxim esplandor treient d’ella totes les posibilitats contrapuntístiques. Cal destacar els seus preludis, tocatas, suites, sonatas, corals : El Clave bien Temperado, los Conciertos de Brandemburgo, el Magnificat, la Pasión según san Mateo, el Arte de la Fuga..
• element B Georg Philipp Telemann (1681 – 1767): Igual que Bach va convinar elements alemanys, italians i françesos, representant la síntesi del contrapunt i l’armonia. Va escriure obres religioses i profanes.

De caracter major:

1. element 1 El Concerto Grosso és una forma musical típica del Barroc, es caracteritza per el diàleg entre un grup de solistes, concertino, i la resta de l’orquestra. Els instruments que formen el concertino són: violí, flauta, oboè i trompeta.

El Concerto Grosso es diferencia del Concert Solista perquè hi ha més d’un instrument protagonista i perquè no té el caràcter virtuós i espectacular d’aquest.

A partir de Vivaldi, constarà de tres moviments: ràpid-lent-ràpid.

El més característic de la època és el “Concerto Grosso de Vivaldi (RV565)”. Més tard, J.S. Bach va crear el Concerto de “J. S. Bach (BWV 596)” molt semblant al de Vivaldi encara que amb canvis d’instruments i de tempo, en aquest cas més lent.

1. element 2 El Concert Solista és una de les formes musicals típiques del Barroc. Està format per la orquestra i un instrument solista. El seu caràcter és més virtuós que el Concerto Grosso.

El instrument solista potser de la família de corda o vent.

L’exemple més característic d’aquest tipus de forma musical Barroca és el Concert de “Les Quatre Estacions” de Vivaldi. En aquest concert, cada estació de l’any té un tempo i unes característiques diferents que invoquen les diverses estacions. L’instrument solista, en aquesta obra acostuma a ser el violí i un altre instrument de la mateixa família.

Standard :Modalitat de ball esportiu constituïda per cinc varietats:

         Vals anglès , tango europeu, vals vienès, slow-fox i quick steep.
         Es caracteritza per l'elegància de moviments i vestits de ball.