Enopió: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix la plantilla {{Infotaula personatge}}
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia''
Línia 7: Línia 7:
{{referències}}
{{referències}}


==Bibliografia==
== Bibliografia ==
* Jordi Parramon i Blasco, ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
* Jordi Parramon i Blasco, ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1



Revisió del 12:32, 9 oct 2017

Infotaula personatgeEnopió

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareAriadna Modifica el valor a Wikidata
PareDionís, Radamant i Teseu Modifica el valor a Wikidata
FillsMèrope, Athamas (en) Tradueix, Melas (en) Tradueix, Maró, Talus (en) Tradueix, Salagus (en) Tradueix i Evanthes Modifica el valor a Wikidata
GermansEstàfil i Toant Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata

Enopió (grec antic Οἰνοπίων, El bevedor de vi; llatí Oenopion) fou segons la mitologia grega un rei de Quios, fill de Dionís i d'Ariadna (o d'Ariadna i de Teseu). Era rei de l'illa de Quios, on havia introduït l'ús del vi negre. Hi va arribar procedent de Naxos, o de Lemnos, o bé de Creta.

Es casà amb la nimfa Hèlice i tingué nombrosos fills i una filla, Mèrope, que Orió va demanar-li en matrimoni quan va fer cap a Quios per caçar unes feres. Enopió, que no volia donar-li la filla, va embriagar Orió i el deixà cec mentre dormia.[1]

Referències

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 160. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Jordi Parramon i Blasco, Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1