Literatura infantil: diferència entre les revisions
Creació de l'aparta Historia de la literatura infantil. Pendent d'ampliació. |
|||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
Des del punt de vista dels estudis literaris contemporanis, la literatura infantil ha assolit una nova dimensió, estretament relacionada amb la puixança de la il·lustració i l'excel·lència en la tasca editorial: la dimensió artística. |
Des del punt de vista dels estudis literaris contemporanis, la literatura infantil ha assolit una nova dimensió, estretament relacionada amb la puixança de la il·lustració i l'excel·lència en la tasca editorial: la dimensió artística. |
||
== Història de la literatura infantil == |
|||
La crítica literària coincideix a considerar el naixement de la literatura infantil en paral·lel a la tradición oral: de la falda a la rondalla.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ros|nom=Roser|títol=Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir|url=|edició=|llengua=|data=1995|editorial=Pirene Educació|lloc=Barcelona|pàgines=15-24|isbn=}}</ref> Així, l'especialista Ana Garralón afirma que començar una história de la literatura infantil des de l'aparició del llibre seria injust. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Garralón|nom=Ana|títol=Historia portátil de la literatura infantil|url=|edició=|llengua=|data=2001|editorial=Anaya|lloc=Madrid|pàgines=11|isbn=}}</ref> |
|||
El conte popular o rondalla seria una articulació per a infants del mite cosmològic fundacional, a partir del qual també es desenvoluparien, ja en l'àmbit de l'escriptura, les faules i els contes de fades. |
|||
Més endavant els relats de viatges i les ''[[Robinson Crusoe|robinsonades]]'' prendrien l'espai de la literatura escrita. |
|||
Tot aquest corpus literari arriba als nostres dies gràcies a les recopilacions, en especial les de [[Charles Perrault]] i els [[Germans Grimm|Germans Jacob i Wilhem Grimm]]. Aquest darrers ja advertien l'any 1812 que els seu llibre no estava escrit pensant en els nens.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Grimm|nom=Wilhem|títol=Cuentos de la infancia y del hogar|url=|edició=|llengua=|data=1812|editorial=|lloc=Berlín|pàgines=|isbn=}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 11:57, 24 gen 2018
La literatura infantil és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per a nens. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i literatura juvenil.[1]
El terme
El terme neix com a oposició a literatura adulta a finals de l'Edat Moderna, vinculat al binomi adult-autor/infant-lector. [2] No és una etiqueta unànime per diversos motius:
- Algunes obres considerades infantils van ser escrites per al públic adult en el seu origen.
- Molts contes infantils provenen del folklore popular, però no van ser pensats per a nens.
- Es considera la literatura infantil com a "menor", en certa mesura.
- Els nens poden llegir literatura adulta o adaptacions d'aquesta.
- No tots els llibres que s'oferten per a infants són literatura infantil. [3]
Els trets de la literatura infantil
Són molts els models descriptius proposats per a identificar la literatura infantil. Un dels més autoritzats en l'àmbit espanyol correspon a l'escriptor Miguel Delibes, qui li va adjudicar tres característiques : tema adequat, linialitat i brevetat. [4]
Tot i això, l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics recorrents, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la mateixa literatura infantil.
Un primer grup d'arguments a favor de l'especificitat afirma que la literatura infantil és més senzilla, tant des del punt de vista argumental com a lèxic. Tot i això, com que en la majoria de llibres infantils hi ha una selecció de vocabulari, les trames i al·lusions poden ser força complexes; mentre que hi ha literatura adulta de trama única i lineal, amb lèxic escàs.
Si es considera que allò propi és la identificació del lector amb els personatges (nens i animals) sorgeixen, com a contraexemples, obres allunyades de l'experiència infantil i por conseqüent, dins la literatura adulta es troben gèneres com la faula o narradors que adopten la veu d'un nen.
Per als qui pensen que es tracta d'obres més curtes, se sol objectar l'existència de contes i microrrelats, de la mateixa manera que es contraposa el còmic o la novel·la gràfica als qui afirmen que es tracta d'obres il·lustrades. Tampoc no és distintiva la funció moral o didàctica, ja que existeix tot un gènere adult de gran tradició que busca ensenyar i, a més, no tota la literatura infantil pretén transmetre un missatge ètic.
En definitiva, la manca de trets clars específics comporta que la divisió sorgeixi pel context d'aparició, com les col·leccions específiques o les indicacions d'edat a la contraportada. Aquestes edats varien segons els criteris editorials però, en general, s'accepten les següents divisions: prelectors, primers lectors (a vegades presenten una tipografia diferent) i fins als 10 i 12 anys, moment en què es passa a la literatura juvenil.
Des del punt de vista dels estudis literaris contemporanis, la literatura infantil ha assolit una nova dimensió, estretament relacionada amb la puixança de la il·lustració i l'excel·lència en la tasca editorial: la dimensió artística.
Història de la literatura infantil
La crítica literària coincideix a considerar el naixement de la literatura infantil en paral·lel a la tradición oral: de la falda a la rondalla.[5] Així, l'especialista Ana Garralón afirma que començar una história de la literatura infantil des de l'aparició del llibre seria injust. [6]
El conte popular o rondalla seria una articulació per a infants del mite cosmològic fundacional, a partir del qual també es desenvoluparien, ja en l'àmbit de l'escriptura, les faules i els contes de fades.
Més endavant els relats de viatges i les robinsonades prendrien l'espai de la literatura escrita.
Tot aquest corpus literari arriba als nostres dies gràcies a les recopilacions, en especial les de Charles Perrault i els Germans Jacob i Wilhem Grimm. Aquest darrers ja advertien l'any 1812 que els seu llibre no estava escrit pensant en els nens.[7]
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.35. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
- ↑ Escarpit, Denise. La littérature d'enfance et de jeunesse. París: Presses Universitaires de France, 1981.
- ↑ Cerrillo, Pedro C. Literatura infantil y juvenil y educación literaria. Hacia una nueva enseñanza de la literatura.. Barcelona: Octaedro, 2007, p. 52.
- ↑ Delibes, Miguel «Escribir para niños». CLIJ; 61, 1994, pàg. 16-17.
- ↑ Ros, Roser. Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir. Barcelona: Pirene Educació, 1995, p. 15-24.
- ↑ Garralón, Ana. Historia portátil de la literatura infantil. Madrid: Anaya, 2001, p. 11.
- ↑ Grimm, Wilhem. Cuentos de la infancia y del hogar, 1812.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Literatura infantil |