Reflex: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 77.224.102.220. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
* [[María Dolores Gil Llario|'''GIL LLARIO''', María Dolores]]. ''Desarrollo físico y motor'' (dins de ''Psicología del desarrollo en la edad escolar''). [[Espanya]]: [[Ediciones Pirámide]]. [[2006]]. ISBN |
* [[María Dolores Gil Llario|'''GIL LLARIO''', María Dolores]]. ''Desarrollo físico y motor'' (dins de ''Psicología del desarrollo en la edad escolar''). [[Espanya]]: [[Ediciones Pirámide]]. [[2006]]. {{ISBN|84-368-2022-3}}. |
||
[[Categoria:Fisiologia animal]] |
[[Categoria:Fisiologia animal]] |
Revisió del 09:52, 17 ago 2018
L'article necessita algunes millores de redacció. |
Un reflex és un sistema de control biològic que lliga un estímul amb una resposta per mitjà d'un arc reflex. Els reflexos poden ser condicionats o espontanis. Normalment, un reflex és moviment involuntari de manera que el cos no ho pot evitar; seguidament el cervell reacciona en funció de l'acte.
Temps de reacció
En un reflex el temps de reacció és el temps des de l'aparició d'un estímul fins a la resposta de l'organisme. Per exemple el temps que triga la pupil·la de l'ull a contraure's, en ser il·luminada amb una llum forta.
Mecanisme
Un reflex suposa un òrgan receptor, un òrgan efector, i algun tipus de xarxa de comunicació.
Ivan Pàvlov sense voler va llançar l'estudi dels reflexos condicionats establint una manera de crear els reflexos condicionats. Això és: reflexos que apareixen per experiències prèvies del subjecte.
Criteris de classificació
Els reflexos es poden classificar segons diferents criteris: segons la seva funció, la seva acció, o segons la seva duració.
Segons la seva funció
Els reflexos poden ser, segons aquesta classificació, reflexos anomenats adaptatius o de supervivència (com per exemple el reflex de succió dels nounats); reflexos que preparen per a la realització d'una determinada acció en el futur (com per exemple el reflex de marxa dels nounats); reflexos defensius (el parpelleig); o, finalment, el reflex de funció desconeguda (com el reflex de Moro) dels quals només es pot inferir la seva funció, però no assegurar-la.
Segons l'acció
Segons aquest criteri, els reflexos es poden classificar com a reflexos posturals o de desplaçament, i reflexos d'aproximació o d'orientació. Els primers, es poden exemplificar en el reflex natatori (un reflex dels[Cal aclariment] es té fins als cinc mesos d'edat), i els segons es poden exemplificar amb el reflex de Magnus o tònic-cervical, que desapareix fins als dos o tres mesos d'edat.
Segons la duració
Els reflexos es poden classificar com a reflexos permanents i reflexos que desapareixen. Els reflexos permanents són, per exemple, parpellejar, el sotrac de genoll o la respiració. Els reflexos que desapareixen són, per exemple, el reflex de Moro i el reflex de Babinski.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reflex |
- GIL LLARIO, María Dolores. Desarrollo físico y motor (dins de Psicología del desarrollo en la edad escolar). Espanya: Ediciones Pirámide. 2006. ISBN 84-368-2022-3.