Pandatària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{cal coor|type=isle}} |
|||
{{ORDENA:Pandataria}} |
{{ORDENA:Pandataria}} |
||
Revisió del 17:21, 28 ago 2018
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Itàlia | |||
| Regió | Laci | |||
| Província | província de Latina  | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1,54 km² | |||
| Banyat per | mar Tirrena | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Pandatària (llatí Pandataria) fou una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta, enfront de la desembocadura del Vulturnus. Era d'origen volcànic i estava a mig camí entre l'illa de Pòntia (Ponça) i la d'Aenaria (Ischia). Fou utilitzada com a lloc de confinament de presoners politics entre els quals la més famoses foren segurament Júlia, la filla d'August, Agripina Major la viuda de Germànic, i Clàudia Octàvia, la primera dona de Neró (les dues darreres van morir a l'illa).
El seu nom modern és Ventotene.
Al costat la petita illa de Santo Stefano (antiga Partenope i després Palmosa) deshabitada.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandatària |