Agripina I

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAgripina I
Agripina Maior (M.A.N. Madrid) 01.jpg
Biografia
Naixement 23 octubre 14 aC (Julià)
Atenes
Mort 18 octubre 33 dC (45 anys)
Pandatària
Causa de mort Inanició
Lloc d'enterrament mausoleu d'August
Activitat
Ocupació Política
Període Imperi Romà
Família
Cònjuge Germànic Cèsar
Fills Calígula
Agripina II
Drus Cèsar
Julia Livilla Tradueix
Drusil·la
Neró Cèsar
Pares Marc Vipsani AgripaJúlia
Germans Vipsania Marcel·la, Gai Agripa, Luci Agripa, Pòstum Agripa, Júlia i Vipsània Agripina
Modifica les dades a Wikidata
Bust d'Agripina I (MAN, Madrid)

Agripina I o Agripina Major fou la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Va néixer al tomb de l'any 12 aC i es va casar amb Germànic, el fill de Drus Neró Germànic, amb qui va tenir nou fills.

Era un model de matrona romana, i per les seves qualitats morals i físiques va gaudir de força poder; es va estimar el seu marit i fou una mare exemplar als ulls dels romans.

A la mort d'August l'any 14 era a la zona del Baix Rin amb Germànic, comandant de les legions de la regió. Les legions, descontentes per la proclamació de Tiberi, que va donar molt pocs diners a les legions, van voler proclamar Germànic com emperador. Tiberi odiava a Germànic i especialment a Agripina perquè seguia enamorat de Vipsània, germanastre d'Agripina i primera dona de Tiberi, i el comandament de les legions suposava un perill, però Germànic no va fer cap intent i al contrari va repartir diners propis (i d'altres que li va deixar son germà Claudi, que fou després emperador) per acontentar les tropes, i va iniciar la guerra contra els germànics.

L'any 15 la campanya contra els germànics dirigida pel lloctinent de Germànic, Caecina, es va acabar i les tropes van tornar al Rin. Llavors va córrer el rumor que els germànics anaven a envair la Gàl·lia i en aquell moment Germànic era absent. Els caps de l'exèrcit van planejar destruir el pont que creuava el Rin i impedir el pas dels germànics, però això també deixava a l'altre costat les forces de Caecina. Agripina es va oposar fermament a la mesura i això va salvar els romans que tornaven, i que foren rebuts al pont per Agripina actuant com a general, la qual va tenir especial cura dels ferits. Germànic va tornar, però aviat fou cridat per Tiberi, que el va enviar a Àsia on Agripina el va acompanyar (17), i on fou assassinat.

Després de la mort del marit va tornar a Itàlia i es va aturar a Corfú, on va romandre un temps per recuperar-se, i després va desembarcar a Brundisium amb dos dels seus fills i portant les cendres del seu marit en una urna. A la ciutat de Brundisium fou saludada per una gentada i fou solemnement rebuda per oficials de les dues cohorts pretorianes que Tiberi havia enviat allí per escortar-la fins a Roma. L'urna va anar en processó portada pels magistrats de Calàbria, Apúlia i Campània, per Drus, fill de Tiberi, per Claudi, germà de Germànic, i per altres dels fills de Germànic, fins que va arribar a Roma, on fou recollida pels cònsols i el senat romà.

Tiberi va amagar en els següents anys la seva ràbia contra Agripina, però finalment aquesta va començar a rebre acusacions. Va demanar permís a l'emperador per tornar a casar-se, però Tiberi ni va refusar ni va aprovar la demanda. Sejanus, lloctinent de Tiberi i cap de la guàrdia pretoriana, li va comunicar a Agripina que l'emperador la volia enverinar, i ella, alarmada, un dia va rebutjar una poma de la taula on menjava amb l'emperador i que aquest li havia oferit; Tiberi pel seu cantó li va tirar en cara d'acusar-lo de fet d'enverinador. Segons Suetoni aquestes intrigues estaven preparades per Tiberi i Sejanus. No hi va haver proves, però va córrer el rumor que Agripina volia fugir i reunir-se amb les legions que li podien ser addictes, i Tiberi la va desterrar a l'illa de Pandatària (any 30), on la seva mare Júlia havia estat exiliada i on havia mort per manca de menjar. També els seus fills Neró i Drus foren desterrats i van morir de manera no natural. Agripina va viure tres anys a Pandatària i finalment va refusar menjar i va morir al cap d'uns dies (any 33). Les restes d'Agripina i del seu fill Neró foren portades més tard a Roma por ordre de Cal·lígula.