Jin posteriors

La dinastia dels Jin posteriors (transcripció antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efímera dinastia del nord de la Xina.

El darrer emperador de la dinastia dels Tang posteriors, Li Congke, fou enderrocat el 936 pel general shato Che King-t'ang (moderna transcripció Shi Jingtang), amb l'ajut dels kitan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors). Aquest general era el gendre de l'emperador Tang posterior, Li Ts'un-hiu. El procés d'adaptació a les costums xineses dels turcs shato es va completar durant aquest període que va durar deu anys (936-946). La dinastia va perdre el Sichuan que havia estat dominat fins llavors i on es va establir la dinastia dels Shu posteriors, i la regió anomenada Setze prefectures (que incloïa la moderna Beijing i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) que fou cedida als kitan, que li havien donat suport; aquestos formaven l'Imperi Liao i van esdevenir el gran poder al nord de Xina.

A la mort de Shi Jingtang el 942 el va succeir Shi Chonggui, que es va separar de l'aliança dels kitan. El 946 l'Imperi Liao va envair els dominis del Jin posteriors i va eliminar la dinastia el 947.