Ricard III (pel·lícula de 1995): diferència entre les revisions
m neteja infotaules i altres canvis menors |
m |vinheta -> |miniatura |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
== Argument == |
== Argument == |
||
[[Fitxer:Royal_pavilion_2004b.jpg|dreta| |
[[Fitxer:Royal_pavilion_2004b.jpg|dreta|miniatura|El [[Royal Pavilion|pavelló reial de Brighton]] va ser filmat i reposat artificialment prop d'un penya-segat sobre la costa; al film el converteix en residència de jubilació pel rei Eduard després de la seva destitució.]] |
||
Ricard, últim germà del rei Eduard IV, duc de [[Gloucester]], neix deforme i esguerrat. Devorat per l'ambició, acumula homicidis i s'obre camí cap al tron. Esdevé, així, el rei [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard III]].<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Richard III |url= http://www.nytimes.com/1995/12/29/movies/film-review-an-arch-evil-monarch-updated-to-the-1930-s.html|editor=''The New York Times'' }}</ref> |
Ricard, últim germà del rei Eduard IV, duc de [[Gloucester]], neix deforme i esguerrat. Devorat per l'ambició, acumula homicidis i s'obre camí cap al tron. Esdevé, així, el rei [[Ricard III d'Anglaterra|Ricard III]].<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Richard III |url= http://www.nytimes.com/1995/12/29/movies/film-review-an-arch-evil-monarch-updated-to-the-1930-s.html|editor=''The New York Times'' }}</ref> |
||
El film transporta la tragèdia Ricard III de William Shakespeare, als anys 1930 i utilitza l'imaginari nazi per acompanyar l'ascensió al poder del personatge principal. |
El film transporta la tragèdia Ricard III de William Shakespeare, als anys 1930 i utilitza l'imaginari nazi per acompanyar l'ascensió al poder del personatge principal. |
Revisió del 08:01, 15 ago 2019
Ricard III (títol original: Richard III) és una pel·lícula estatunidenco-britànica dirigida per Richard Loncraine, estrenada l'any 1995. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Ricard, últim germà del rei Eduard IV, duc de Gloucester, neix deforme i esguerrat. Devorat per l'ambició, acumula homicidis i s'obre camí cap al tron. Esdevé, així, el rei Ricard III.[2] El film transporta la tragèdia Ricard III de William Shakespeare, als anys 1930 i utilitza l'imaginari nazi per acompanyar l'ascensió al poder del personatge principal.
Repartiment
- Ian McKellen: Richard, el Duc de Gloucester després el Rei Richard III
- Annette Bening: la Reina Elizabeth
- Jim Broadbent: el Duc de Buckingham
- Robert Downey Jr.: el comte Rivers
- Kristin Scott Thomas: Lady Anne Neville
- Maggie Smith: la Duquessa de York
- John Wood: el Rei Eduard IV
- Nigel Hawthorne: el Duc de Clarence
- Adrian Dunbar: James Tyrell
- Tim McInnerny: William Catesby
- Jim Carter: William Hastings
- Dominic West: el Comte de Richmond
- Stacey Kent: la cantant de jazz
Al voltant de la pel·lícula
Al·lusió a Eduard VIII (paper del rei Eduard IV) que va abdicar per haver-se casat amb una americana divorciada, i que va mostrar una certa simpatia a la consideració de Hitler.
La rèplica shakespiriana « Un cavall ! Un cavall ! El meu regne per un cavall ! » (« A horse! A horse! My kingdom for a horse! ») és pronunciada mentre Ricard III es troba en un jeep immobilitzat.
Premis i nominacions
- Premis
- 1996: Berlinale 1996
- Millor director per Richard Loncraine
- 1997: British Academy Film Awards 1997
- BAFTA al millor disseny de producció per Tony Burrough
- BAFTA al millor vestuari per Shuna Harwood
- Nominacions
- 1996: Oscars 1996 :
- Millor direcció artística per Tony Burrough
- Oscar al millor vestuari per Shuna Harwood
- 1996: Globus d'Or 1996
- 1997: British Academy Film Awards 1997
- Millor film britànic per Richard Loncraine
- Millor actor per Ian McKellen
- Millor guió adaptat per Ian McKellen i Richard Loncraine
Crítica
- "Cinematogràfica versió (molt actual) de l'obra de Shakespeare. (...) Antològic paper de McKellen" [3]
- "Potent i barroca. Posada en escena impactant i tèrbola. Obra de risc, amb els seus inconvenients"[4]
Referències
- ↑ «Ricard III». esadir.cat.
- ↑ «Richard III». The New York Times.
- ↑ Angulo, Javier «Richard III». Cinemanía.
- ↑ Martínez, Luis «Richard III». El País.