Gai Juli Higí

Gai Juli Higini (Caius Julius Higinius o Hyginius) fou un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que fou nadiu d'Hispània, que fou deixeble de Corneli Alexandre Polihistor i que fou llibert d'August que el va nomenar com a cap de la biblioteca Palatina.

Suetoni diu que ja gran va caure en gran pobresa i fou mantingut per un personatge desconegut suposadament un historiador de rang consular anomenat Gai Licini. L'esmenten diversos autors com Plini, Gneu Gel·li, Servi, Macrobi i d'altres.

Les seves obres conegudes són:

• 1. De Urbibus Italicis, o De Situ Urbium Italicarum, en dos llibres al menys
• 2. De Proprietatibus Deorum
• 3. De Düs Penatibus
• 4. De Virgilio Libri, en cinc llibres al menys, probablement el mateix que Commentaria in Firfiliuim
• 5. De Familiis Trojanis
• 6. De Agricultura, en dos llibres com a mínim
• 7. Cinae Propempticon
• 8. De Vita Rebusque Illustrium Virorum, en sis o més llibres
• 9. Exempla
• 10. De Arte Militari

D'aquestes obres cap es conserva. Hi ha dos peces en prosa sota el nom d'Higini però no consta amb seguretat que li corresponguin tot i que li són generalment atribuïdes:

• 1. Fabularum Liber, 277 llegendes curtes mitològiques
• 2. Poeticon Astronomicon Libri IV del que el primer llibres es titula De Mundi ac Sphaerae ac utriusque Partium Declaratione, el segon De Signorum Coelestium Historiis, el tercer De Descriptionibus Formarum Coelestium, i el quart De quinque Circulorum inter Corpora Coelestia Notatione et Planetis.