Museu de Tolosa: diferència entre les revisions
m Etiqueta: editor de codi 2017 |
→Directors i conservadors {{CN|data=setembre de 2015}}: eliminant informació sense referenciar Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 47: | Línia 47: | ||
* El museu compta amb un nombre de personal tècnic, incloent un gran laboratori de preparació de la [[taxidèrmia]], que també s'utilitza per a la neteja i el manteniment de parts de [[Paleontologia]] i [[mineralogia]]. |
* El museu compta amb un nombre de personal tècnic, incloent un gran laboratori de preparació de la [[taxidèrmia]], que també s'utilitza per a la neteja i el manteniment de parts de [[Paleontologia]] i [[mineralogia]]. |
||
* Un elefant asiàtic del Museu d'Història Natural va ser restaurat per a la reobertura del museu. L'elefant, anomenat ''Punch'', va ser donat l'11 de desembre de 1907 pel [[Circ Pinder]] i fou una atracció estrella de la creació. Havia sigut naturalitzat per Philippe Lacomme, qui va inventar un procés de naturalització que és encara avui (2014) una referència. Consisteix en una estructura, coberta amb suro, que dibuixa el contorn dels elefants. Tot és desmuntable en 12 peces. A continuació, la pell de l'animal es col·loca en un bastidor. L'elefant és de nou al vestíbul de l'entrada.<ref>[http://blog.museum.toulouse.fr/index.php/post/2011/02/21/Lhistoire-particuliere-de-Punch-lelephant-dAsie/ Billet de blog L’histoire particulière de Punch, l’éléphant d’Asie]</ref> |
* Un elefant asiàtic del Museu d'Història Natural va ser restaurat per a la reobertura del museu. L'elefant, anomenat ''Punch'', va ser donat l'11 de desembre de 1907 pel [[Circ Pinder]] i fou una atracció estrella de la creació. Havia sigut naturalitzat per Philippe Lacomme, qui va inventar un procés de naturalització que és encara avui (2014) una referència. Consisteix en una estructura, coberta amb suro, que dibuixa el contorn dels elefants. Tot és desmuntable en 12 peces. A continuació, la pell de l'animal es col·loca en un bastidor. L'elefant és de nou al vestíbul de l'entrada.<ref>[http://blog.museum.toulouse.fr/index.php/post/2011/02/21/Lhistoire-particuliere-de-Punch-lelephant-dAsie/ Billet de blog L’histoire particulière de Punch, l’éléphant d’Asie]</ref> |
||
== Directors i conservadors {{CN|data=setembre de 2015}} == |
|||
* [[Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse]] (1744-1818), a l'origen de les primeres col·leccions (herbaris, minerals i fòssils) del Museu |
|||
* [[Édouard Filhol]] (1814-1883), primer director del Museu el 1865 i alcalde de Tolosa des de 1867 fins a 1870. |
|||
* [[Jean-Baptiste Noulet]] (1802-1890), director del Museu, prehistoriador. |
|||
* [[Eugène Trutat]] (1840-1910), primer director (1865-1890), director del Museu (1890-1901), naturalista i fotògraf. |
|||
* [[Francis Duranthon]] (1961 -), conservador en cap i director del Museu des de l'1 de gener de 2011. |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 18:32, 24 feb 2020
Muséum de Toulouse
| |||||
|
|||||
 Entrada al museu, reconstrucció d'un elefant i d'un Quetzalcoatlus. (2012)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | museu d'història natural | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1796 | ||||
| Fundador | Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | història natural | ||||
| Superfície | exposició: 6.000 m² | ||||
| Visitants anuals | 243.432 (2013) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +33-5-67-73-84-00 | ||||
Premis | |||||
| Lloc web | www.museum.toulouse.fr | ||||
  | |||||
El Museu de Tolosa, oficialment i en francès Muséum de Toulouse, és el Museu d'Història Natural ubicat al districte de Busca-Montplaisir de la ciutat de Tolosa. Amb una superfície de prop de 6000 m², alberga una col·lecció de més de dos milions i mig de peces.[1]
Història
Va ser creat el 1796 pel naturalista Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse, a les antigues instal·lacions del convent dels Carmelites Descalços. Es va obrir al públic el 1865 sota la direcció d'Édouard Filhol.
Va ser el primer museu del món en obrir una galeria de galeria prehistòrica, amb la col·laboració d'Émile Cartailhac, Jean-Baptiste Noulet i Eugène Trutat. És el segon museu de la seva categoria més gran de França, després del Museu d'Història Natural de París.
A causa del descobriment de febleses estructurals a l'edifici del museu, les instal·lacions es van tancar al públic el 1997. El 1999 es va presentar un nou disseny. L'espai va romandre en construcció durant diversos anys i va ser reorganitzat entorn de diversos llocs al voltant de Tolosa. Després de deu anys de tancament, el museu va reobrir les seves portes el desembre de 2007 per a grups escolars i fou el dissabte, 26 de gener de 2008 quan va inaugurar oficialment per a tots els ciutadans.[2] Amb aquesta rehabilitació es da doblar l'àrea construïda. Actualment l'àrea dedicada a exposicions és de 3000 m² dividits en tres plantes. El jardí botànic de la Universitat Paul-Sabatier, amb una superfície de 5.500 m², també forma part de la reorganització de l'espai.
El nou museu es basa en una escenografia contemporània, i fou dissenyat i construït per l'arquitecte i escenògraf Xavier Leroux-Cauche. El projecte va ser desenvolupat per l'arquitecte Jean-Paul Viguier i unificà en un conjunt els tres components de l'edifici: la part històrica, el jardí botànic i la part moderna. Se'l considerà una reinvenció total del museu, tant del projecte intel·lectual com de l'arquitectura física. Centrat en el visitant, el museu esdevenia el vincle entre el coneixement científic i la ciutadania, oferint una ruta per conscienciar sobre els principals problemes contemporanis.
Organització del museu
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
L'antic Museu d'Història Natural es va convertir en el Museu de Toulouse. El nou nom feia referència a totes les ofertes d'exposicions i esdeveniments desplegats en les tres zones de servei:[3]
- L'espai històric, anomenat el Museu d'Història Natural, situat al cor del Jardí de Plantes de Toulouse, consistent en:
- El Jardí Botànic Henri-Gaussen
- Edificis restaurats del museu.
- La Gran Plaça (accés lliure)
- Espais expositius: Terra Activa, Ordenar per saber, Ordre de la Naturalesa, Ruptures i continuum, Grans funcions, taula d'interpretació
- Camps lliures: espai per a debats i reunions
- Mediateca juvenil Per què no? (3-14 anys) i la biblioteca Émile Cartailhac
- El lloc de la Maourine a Borderouge, els jardins del Museu, amb
- La casa d'ombra (accés obert), amb el restaurant a la Noria
- La plaça de lotus
- Els vegetals del món
- Lost Trail
- El llit de canya i un estany Maourine
Col·leccions
La col·lecció d'ous de Jacques Perrin de Brichambaut (1920-2007) va ser adquirida el 2010 pel museu, provinent de col·leccions privades, complementades per ornitòlegs reconeguts com Guichard, Henri Heim de Balsac i René de Naurois. Inclou totes les espècies paleàrtiques (Europa, Nord d'Àfrica i Àsia), al voltant de 1000 espècies i prop de 15.000 ous, com a tal, forma part de les col·leccions d'ous Paleàrtics més completa i millor documentada d'Europa.
Els exemplars de la col·lecció de paleontologia es compten per desenes de milers. Es poden trobar fòssils de l'Arcaic en l'actualitat. La seva grandària varia des d'uns pocs mil·límetres a diversos metres. La col·lecció també inclou una sèrie de models, alguns dels quals poden ser de fins a deu metres de llarg.
Conservació i manteniment de col·leccions
- El museu compta amb un nombre de personal tècnic, incloent un gran laboratori de preparació de la taxidèrmia, que també s'utilitza per a la neteja i el manteniment de parts de Paleontologia i mineralogia.
- Un elefant asiàtic del Museu d'Història Natural va ser restaurat per a la reobertura del museu. L'elefant, anomenat Punch, va ser donat l'11 de desembre de 1907 pel Circ Pinder i fou una atracció estrella de la creació. Havia sigut naturalitzat per Philippe Lacomme, qui va inventar un procés de naturalització que és encara avui (2014) una referència. Consisteix en una estructura, coberta amb suro, que dibuixa el contorn dels elefants. Tot és desmuntable en 12 peces. A continuació, la pell de l'animal es col·loca en un bastidor. L'elefant és de nou al vestíbul de l'entrada.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ Le Muséum de Toulouse a la web municipal de turisme
- ↑ Blog du Muséum de Toulouse Blog del Muséum de Toulouse
- ↑ enllaç «Museu de Toulouse». Museu de Toulousse. [Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ Billet de blog L’histoire particulière de Punch, l’éléphant d’Asie
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Tolosa |