Arengada: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
Afegida referència lèxica. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Arengades 2015-11-14-948.jpg|miniatura|Arengades en la tradicional caixa circular]] |
[[Fitxer:Arengades 2015-11-14-948.jpg|miniatura|Arengades en la tradicional caixa circular]] |
||
[[Fitxer:Nonell Natura morta amb cebes i arengada.jpg|miniatura|[[Isidre Nonell]] ''Natura morta d'arengada'', [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]].]] |
[[Fitxer:Nonell Natura morta amb cebes i arengada.jpg|miniatura|[[Isidre Nonell]] ''Natura morta d'arengada'', [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]].]] |
||
L{{'}}'''arengada''' és una preparació culinària tradicional que consisteix en una [[sardina]] salada en [[salmorra]]. El nom deriva d'[[areng]] però sempre es fa amb una sardina. |
L{{'}}'''arengada''' és una preparació culinària tradicional que consisteix en una [[sardina]] salada en [[salmorra]]. El nom deriva d'[[areng]] però sempre es fa amb una sardina. A Catalunya, les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment com ''civils'' o ''guàrdies civils''. Per altra banda, en valencià també reben el nom de ''sardina de bóta''.{{sfn|Veny i Clar|2018|p=48}} |
||
No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix ''areng'' amb ''arengada'', ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra. |
No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix ''areng'' amb ''arengada'', ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra. |
||
Les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment com ''civils'' o ''guàrdies civils''. |
|||
Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta. S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.<ref>{{Ref-web|url = https://esmorzarsdeforquilla.wordpress.com/2011/11/06/les-arengades/|títol = Les arengades|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = Esmorzars de forquilla|data = }}</ref> |
Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta. S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.<ref>{{Ref-web|url = https://esmorzarsdeforquilla.wordpress.com/2011/11/06/les-arengades/|títol = Les arengades|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = Esmorzars de forquilla|data = }}</ref> |
||
| Línia 16: | Línia 14: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
* {{citar ref |cognom = Veny i Clar |nom = Joan | enllaçautor = Joan Veny i Clar |títol = Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Volum 3: Lèxic |editorial = [[Institut d'Estudis Catalans]], Secció Filològica |lloc = Barcelona |data = 2018 |pàgines = 385 |url = https://estandard-oral.llocs.iec.cat/ |consulta = 29 febrer 2020 |isbn = 978-84-9965-446-1}} |
|||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
<references /> |
|||
{{Viccionari-lateral|arengada}} |
{{Viccionari-lateral|arengada}} |
||
Revisió del 22:07, 29 feb 2020
L'arengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en una sardina salada en salmorra. El nom deriva d'areng però sempre es fa amb una sardina. A Catalunya, les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment com civils o guàrdies civils. Per altra banda, en valencià també reben el nom de sardina de bóta.[1]
No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix areng amb arengada, ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra.
Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta. S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.[2]
En ser un peix molt salat es pot posar en remull en aigua de 5 (perquè perdessin una mica de sal) fins a 24 hores (perquè quedi dessalada gairebé del tot).
Se'n consumien moltes en els anys de penúria després de la guerra civil espanyola i s'acostumaven a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, amb escalivada, pa amb tomàquet, etc. També se'n pot fer una amanida fent la sardina a tires.[3][4][5]
Les arengades han donat lloc a moltes dites i frases fetes: Val més ser cap d'arengada que cua de rajada, No caguis arengades que són salades.
Referències
- ↑ Veny i Clar, 2018, p. 48.
- ↑ «Les arengades» (en català). Esmorzars de forquilla. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Amanida d'arengada» (en català). gastroteca.cat. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Amanida d'arengada» (en català). La cuina d'en Camil. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Amanida d'arengada, escalivada i poma» (en català). TV3 - Cuines. [Consulta: 18 novembre 2015].
Bibliografia
- Veny i Clar, Joan. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Volum 3: Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica, 2018, p. 385. ISBN 978-84-9965-446-1 [Consulta: 29 febrer 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arengada |