Pepe Beúnza

Pepe Beúnza

L'any 1970 a Utrecht durant la preparació de la campanya de suport a la seva declaració d'objecció de consciència
Biografia
Naixement	José Luis Beunza 1947 Beas de Segura, Jaén, Andalusia
Dades personals
Religió	Humanista
Formació professional	enginyer agrícola (Universitat de València)
Es coneix per	Primer objector per motius polítics de l'Estat Espanyol.
Activitat
Ocupació	Tècnic a l'Escola-taller d'Agricultura de Caldes de Montbui i al Parc Natural del Montnegre i el Corredor
Premis (2011)  Premi ICIP Constructors de Pau (1970)  Memorial Joan XXIII
Lloc web	http://pepebeunza.wordpress.com
Notes Membre de Nova-CIS i del Col·lectiu Pau i Treva

Pepe Beúnza (Beas de Segura, Jaén, 1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic), com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.

Biografia

Aviat es traslladà, a causa de l'ofici del seu pare, que era notari, a València, on féu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola participant també en el moviment antifranquista (fet pel qual va ser detingut varies vegades). Viatjà per Europa en autoestop i el 1963 visità la Comunitat de l'Arca, on entrà en contacte amb Lanza del Vasto. Així es va introduir en la no-violència.

El gener de 1971, ja preparat, es presentà a la caserna i es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà. El 23 d’abril, en un consell de guerra, se'l jutjà per desobediència i se’l condemna a quinze mesos que complirà en la presó de polítics de Jaén. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la qual participà Gonzalo Arias. Acabada la condemna, Pepe Beunza rep l’ordre de tornar a la caserna però en comptes de fer-ho, organitza un servei civil al barri d'Orriols, a València. Llavors, per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar fou jutjat en un nou consell de guerra per deserció. Es condemnat a un any de presó i a continuació se l'emporten en una corda de presoners per complir quinze mesos a un batalló disciplinari de la legió al Sàhara.

El 1975 ja en llibertat es traslladà a Catalunya, organitzant el grup d'objectors de Can Serra, que foren detinguts i empresonats al castell de Figueres. Llavors, amb la mort de Franco, es precipitaren ja els canvis, que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'antimilitarisme en què Pepe Beunza participà.

Pepe Beunza va treballar de jornaler i d’okupa a Gallecs (vallès oriental) amb el moviment de comunes agrícoles, després durant 18 anys com a professor a la granja escola Torre Marimon de Caldes de Montbui, propietat de la Diputació de Barcelona. I més tard, com a tècnic al Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins que es jubilà.

Se li concedí el Memorial Joan XXIII per la Pau (1970). El 29 de febrer de 2012, Pepe Beúnza va rebre el Premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.

Bibliografia

• Lederach, John Paul. La Magrana. Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol, 1983, p. 64-72. 
• Navarro, Núria. «Pepe Beúnza». el Periòdico, 18-03-2012.
• OLIVER, Pedro. Virus. La utopía insumisa de Pepe Beunza, 2002. ISBN 84-88455-08-9

Enllaços externs

• El blog oficial de Pepe Beunza
• Catalunya independent i no violenta segons Terricabras i Beúnza (VilaWeb TV 31-1-2013)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pepe Beúnza