Literatura de l'absurd: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''literatura de l'absurd''' s'inspira en el [[surrealisme]], i la [[filosofia de l'absurd]] per crear obres literàries marcades per l'[[humor]] i la sorpresa per denunciar situacions socials o reflexionar d'una manera diferent sobre qüestions existencials. L'auge d'aquest tipus de literatura es dóna a finals del segle XIX i durant tot el segle |
La '''literatura de l'absurd''' s'inspira en el [[surrealisme]], i la [[filosofia de l'absurd]] per crear obres literàries marcades per l'[[humor]] i la sorpresa per denunciar situacions socials o reflexionar d'una manera diferent sobre qüestions existencials. L'auge d'aquest tipus de literatura es dóna a finals del segle XIX i durant tot el {{segle|XX}}. |
||
En aquestes obres es porten els esdeveniments quotidians fins a les seves últimes conseqüències i es pren sempre el sentit literal de cada terme, per evidenciar la quantitat de convencions que regeixen les societats. El lector reconeix els referents i veu versemblants els resultats que s'anuncien, tot i que s'allunyen absurdament de la realitat. Abunden també els personatges i objectes que actuen com a [[símbol]]s. |
En aquestes obres es porten els esdeveniments quotidians fins a les seves últimes conseqüències i es pren sempre el sentit literal de cada terme, per evidenciar la quantitat de convencions que regeixen les societats. El lector reconeix els referents i veu versemblants els resultats que s'anuncien, tot i que s'allunyen absurdament de la realitat. Abunden també els personatges i objectes que actuen com a [[símbol]]s. |
||
Revisió del 23:59, 22 abr 2020
La literatura de l'absurd s'inspira en el surrealisme, i la filosofia de l'absurd per crear obres literàries marcades per l'humor i la sorpresa per denunciar situacions socials o reflexionar d'una manera diferent sobre qüestions existencials. L'auge d'aquest tipus de literatura es dóna a finals del segle XIX i durant tot el segle xx.
En aquestes obres es porten els esdeveniments quotidians fins a les seves últimes conseqüències i es pren sempre el sentit literal de cada terme, per evidenciar la quantitat de convencions que regeixen les societats. El lector reconeix els referents i veu versemblants els resultats que s'anuncien, tot i que s'allunyen absurdament de la realitat. Abunden també els personatges i objectes que actuen com a símbols.
Autors que han conreat la literatura de l'absurd
- Manuel de Pedrolo[1]
- Ramón María del Valle-Inclán
- Lewis Carroll
- Franz Kafka
- Samuel Beckett
- Albert Camus
Vegeu també
Referències
- ↑ Margalida Pons, Blai Bonet: maneres de color, p.81