Macànides

Macànides (Machanidas) fou tirà d'Esparta.

Fou probablement el cap d'una banda de mercenaris tarentins al servei del govern d'Esparta. La manera en que Macànides va obtenir la tirania es desconegut però probablement va estar associat a Pèlops, fill i successor de Licurg d'Esparta que fou un col·lega decoratiu, i pels seus crims i el terror que va inspirar fou anomenat "el tirà".

Igual que Licurg no tenia dret a la corona, però no va respectar ni als èfors ni a les lleis i va governar amb el poder de les armes dels seus mercenaris. La Lliga Aquea i Argos no li podien fer front sense ajut i van haver de ser els seus aliats, i Roma, al mig de la segona guerra púnica i davant el perill macedoni, el va conservar com un aliat.

El 307 aC mentre Elis feia els preparatius del proper festival olímpic, Macànides va preparar una expedició a l'Èlide, però el projecte fou frustrat per l'arribada del rei de Macedònia al Peloponès i Macànides es va retirar ràpidament cap a Esparta. El mateix 207 aC Filopemen, general de la Lliga Aquea, després de temps de preparatius, el va atacar; els dos exercits van xocar a un lloc entre Mantinea i Tegea i els mercenaris tarentins foren derrotats. Macànides fou mort pel mateix Filopemen.