Llengües escandinaves: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: hu:Északi germán nyelvek |
m Robot afegeix: es:Lenguas nórdicas, it:Lingue germaniche settentrionali modifica: lt:Skandinavų kalbos |
||
Línia 81: | Línia 81: | ||
[[en:North Germanic languages]] |
[[en:North Germanic languages]] |
||
[[eo:Skandinavaj lingvoj]] |
[[eo:Skandinavaj lingvoj]] |
||
[[es:Lenguas nórdicas]] |
|||
[[et:Põhjagermaani keeled]] |
[[et:Põhjagermaani keeled]] |
||
[[fi:Skandinaaviset kielet]] |
[[fi:Skandinaaviset kielet]] |
||
Línia 88: | Línia 89: | ||
[[id:Bahasa Jermanik Utara]] |
[[id:Bahasa Jermanik Utara]] |
||
[[is:Norræn tungumál]] |
[[is:Norræn tungumál]] |
||
[[it:Lingue germaniche settentrionali]] |
|||
[[ja:北ゲルマン語群]] |
[[ja:北ゲルマン語群]] |
||
[[ko:북게르만어군]] |
[[ko:북게르만어군]] |
||
[[lt: |
[[lt:Skandinavų kalbos]] |
||
[[nds:Noordgermaansche Spraken]] |
[[nds:Noordgermaansche Spraken]] |
||
[[nl:Noord-Germaanse talen]] |
[[nl:Noord-Germaanse talen]] |
Revisió del 14:28, 8 jul 2008
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn. Totes elles provénen de l´antic nòrdic, i són membres de la branca germànica de la família indoeuropea.
L'islandès (i gairebé en igual mesura, el feroès) és la més conservadora d'entre elles, cosa que el fa més complex i molt proper al nòrdic original. Així, per exemple, manté les declinacions. Ultra algunes particularitats en el nynorsk, la resta només conserva el genitiu amb -s.
Existeix un alt grau d'intel·ligibilitat entre els parlants de les llengües escandinaves del continent. Així, és possible considerar el danès com a semi-oficial a Suècia, no pas en el sentit que hi sigui reconegut per llei, sinó que els seus parlants poden continuar fent-hi vida normal en danès: comprar, entendre's amb els veïns, però també coses més burocratitzades com ara fer exàmens a la universitat. El mateix pot ser dit a la inversa, i amb el noruec i Noruega.
Com les altres llengües germàniques, els substantius podien tenir originàriament 3 gèneres (masculí, femení i neutre), si bé aquests s'han vist simplificat a dos (comú i neutre) en el cas del danès, el suec i alguns dialectes del noruec.
L'article definit enclític n'és una característica distintiva. Així, per exemple l'indeterminat et hus ('una casa', en danès, noruec i suec), esdevé huset ('la casa'). La següent taula en mostra un exemple amb les diferents paraules per dir "noi":
Català | Suec | Bokmål | Nynorsk | Danès | Islandès | Feroès | "Jamtlandès" |
un noi | en pojke | en gutt | ein gut | en dreng | einn strákur | ein drongur | en stræik |
el noi | pojken | gutten | guten | drengen | strákurinn | drongurin | stræik·jen |
uns nois | pojkar | gutter | gutar | drenge | strákar | dreingir | e stræik' |
els nois | pojkarna | guttene | gutane | drengene | strákarnir | dreingirnir | stræikan |
Classificació
Totes les llengües escandinaves provenen de l'antic nòrdic i, en conjunt, representen una mena de continu dialectal que a vegades resulta difícil de dividir, especialment en el cas de les del noruec (amb les seves dues versions escrites oficials). Tot i això hom les separa en dues branques, una d'occidental (o insular), generalment més conservadora, i una d'oriental (o continental), molt més simplificadora gramaticalment i molt més influïda per l'alemany, el baix-alemany i el neerlandès.