Llengües escandinaves: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 81: Línia 81:
[[en:North Germanic languages]]
[[en:North Germanic languages]]
[[eo:Skandinavaj lingvoj]]
[[eo:Skandinavaj lingvoj]]
[[es:Lenguas nórdicas]]
[[et:Põhjagermaani keeled]]
[[et:Põhjagermaani keeled]]
[[fi:Skandinaaviset kielet]]
[[fi:Skandinaaviset kielet]]
Línia 88: Línia 89:
[[id:Bahasa Jermanik Utara]]
[[id:Bahasa Jermanik Utara]]
[[is:Norræn tungumál]]
[[is:Norræn tungumál]]
[[it:Lingue germaniche settentrionali]]
[[ja:北ゲルマン語群]]
[[ja:北ゲルマン語群]]
[[ko:북게르만어군]]
[[ko:북게르만어군]]
[[lt:Šiaurės germanų kalbos]]
[[lt:Skandinavų kalbos]]
[[nds:Noordgermaansche Spraken]]
[[nds:Noordgermaansche Spraken]]
[[nl:Noord-Germaanse talen]]
[[nl:Noord-Germaanse talen]]

Revisió del 14:28, 8 jul 2008

Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn. Totes elles provénen de l´antic nòrdic, i són membres de la branca germànica de la família indoeuropea.

L'islandès (i gairebé en igual mesura, el feroès) és la més conservadora d'entre elles, cosa que el fa més complex i molt proper al nòrdic original. Així, per exemple, manté les declinacions. Ultra algunes particularitats en el nynorsk, la resta només conserva el genitiu amb -s.

Existeix un alt grau d'intel·ligibilitat entre els parlants de les llengües escandinaves del continent. Així, és possible considerar el danès com a semi-oficial a Suècia, no pas en el sentit que hi sigui reconegut per llei, sinó que els seus parlants poden continuar fent-hi vida normal en danès: comprar, entendre's amb els veïns, però també coses més burocratitzades com ara fer exàmens a la universitat. El mateix pot ser dit a la inversa, i amb el noruec i Noruega.

Com les altres llengües germàniques, els substantius podien tenir originàriament 3 gèneres (masculí, femení i neutre), si bé aquests s'han vist simplificat a dos (comú i neutre) en el cas del danès, el suec i alguns dialectes del noruec.

L'article definit enclític n'és una característica distintiva. Així, per exemple l'indeterminat et hus ('una casa', en danès, noruec i suec), esdevé huset ('la casa'). La següent taula en mostra un exemple amb les diferents paraules per dir "noi":

Català   Suec Bokmål   Nynorsk   Danès Islandès Feroès "Jamtlandès"
un noi en pojke en gutt ein gut en dreng einn strákur ein drongur en stræik
el noi pojken gutten guten drengen strákurinn drongurin stræik·jen
uns nois pojkar gutter gutar drenge strákar dreingir e stræik'
els nois pojkarna   guttene gutane drengene   strákarnir dreingirnir stræikan

Classificació

Totes les llengües escandinaves provenen de l'antic nòrdic i, en conjunt, representen una mena de continu dialectal que a vegades resulta difícil de dividir, especialment en el cas de les del noruec (amb les seves dues versions escrites oficials). Tot i això hom les separa en dues branques, una d'occidental (o insular), generalment més conservadora, i una d'oriental (o continental), molt més simplificadora gramaticalment i molt més influïda per l'alemany, el baix-alemany i el neerlandès.