Llengües escandinaves
| Tipus | grup de llengües i família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques | |
| Subdivisions | |
| llengües escandinaves orientals llengües escandinaves occidentals gotlandès | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-5 | gmq |
| Glottolog | nort3160 |
| Ethnologue | 1031 |
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn. Totes elles provenen de l'antic nòrdic, i són membres de la branca germànica de la família indoeuropea.[1][2]
L'islandès (i gairebé en igual mesura, el feroès) és la més conservadora d'entre elles, cosa que el fa més complex i molt proper al nòrdic original.[3] Així, per exemple, manté les declinacions. Ultra algunes particularitats en el nynorsk, la resta només conserva el genitiu amb -s.
Existeix un alt grau d'intel·ligibilitat[4] entre els parlants de les llengües escandinaves del continent.[5] Així, és possible considerar el danès com a semi-oficial a Suècia, no pas en el sentit que hi sigui reconegut per llei, sinó que els seus parlants poden continuar fent-hi vida normal en danès: comprar, entendre's amb els veïns, però també coses més burocratitzades com ara fer exàmens a la universitat. El mateix pot ser dit a la inversa, i amb el noruec i Noruega.[6]
Com les altres llengües germàniques, els substantius podien tenir originàriament 3 gèneres (masculí, femení i neutre), si bé aquests s'han vist simplificat a dos (comú i neutre) en el cas del danès,[7] el suec i alguns dialectes del noruec.
L'article definit enclític n'és una característica distintiva. Així, per exemple l'indeterminat et hus ('una casa', en danès, noruec i suec), esdevé huset ('la casa'). La següent taula en mostra un exemple amb les diferents paraules per dir "noi":
| Català | Suec | Bokmål | Nynorsk | Danès | Islandès | Feroès |
|---|---|---|---|---|---|---|
| un noi | en pojke | en gutt | ein gut | en dreng | einn strákur | ein drongur |
| el noi | pojken | gutten | guten | drengen | strákurinn | drongurin |
| uns nois | pojkar | gutter | gutar | drenge | strákar | dreingir |
| els nois | pojkarna | guttene | gutane | drengene | strákarnir | dreingirnir |
Classificació
[modifica]Totes les llengües escandinaves provenen de l'antic nòrdic[2] i, en conjunt, representen una mena de continu dialectal que a vegades resulta difícil de dividir, especialment en el cas de les del noruec (amb les seves dues versions escrites oficials). Tot i això hom les separa en dues branques, una d'occidental (o insular), generalment més conservadora, i una d'oriental (o continental), molt més simplificadora gramaticalment i molt més influïda per l'alemany, el baix-alemany i el neerlandès.
Referències
[modifica]- ↑ Braunmüller, Kurt. Die skandinavischen Sprachen im Überblick (en alemany). Francke, 1991. ISBN 978-3-7720-1694-3.
- 1 2 Bandle, Oscar; Braunmüller, Kurt; Jahr, Ernst Hakon; Karker, Allan; Naumann, Hans-Peter. The Nordic Languages. Volume 1 (en anglès). Walter de Gruyter, 2008-07-14. ISBN 978-3-11-019705-1.
- ↑ Hilmisdóttir, Helga; Svavarsdóttir, Ásta «Icelandic dialect classifications» (en anglès). Dialectologia, 2023, p. 147–175. DOI: 10.1344/DIALECTOLOGIA2023.2023.6. ISSN: 2013-2247.
- ↑ Junyent, M. Carme. Lingüística històrica. Edicions Universitat Barcelona, 2006. ISBN 978-84-475-3063-2.
- ↑ Thije, Jan D. ten; Zeevaert, Ludger. Receptive Multilingualism: Linguistic Analyses, Language Policies, and Didactic Concepts (en anglès). John Benjamins Publishing, 2007. ISBN 978-90-272-1926-8.
- ↑ Mattila, Heikki «La comunitat lingüística nòrdica en matèria jurídica». Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law. Escola d'Administració Pública de Catalunya, 12-2010. ISSN: (Online) 2013-1453 (Online).
- ↑ Lundskaer-Nielsen, Tom; Holmes, Philip. Danish: A Comprehensive Grammar (en anglès). 2ona. edició. Routledge, 26 abril 2010. ISBN 9780415491938.
