Luci Arrunci (cònsol 6 dC): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
m neteja i estandardització de codi
m Joan Gené ha mogut Luci Arrunti el Jove a Luci Arrunci (cònsol 6 dC): Vegeu la referència a gens Arrúncia
(Cap diferència)

Revisió del 12:50, 2 set 2020

Infotaula de personaLuci Arrunci
Biografia
Naixement27 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort37 dC Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Dessagnament Modifica el valor a Wikidata)
Cònsol romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAemilia (en) Tradueix
Pompeia Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlbucil·la Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Furi Camil Escribonià, fill adoptiu
 ( Marc Furi CamilLivia Scriboniana (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareLuci Arrunci Modifica el valor a Wikidata

Luci Arrunti el jove o també Luci Arrunci el Jove (en llatí Lucius Arruntius) va ser un magistrat romà del segle i. Era fill del cònsol Luci Arrunti, i ell mateix també va ser cònsol l'any 6.

August va dir durant la seva última malaltia que Arrunti no era indigne de l'imperi si tenia prou cor per a apoderar-se'n quan se'n presentés l'oportunitat. Això, i la seva riquesa, talent i reputació, el va fer sospitós a Tiberi. L'any 15 va ser encarregat de reparar els danys causats per una inundació del riu Tíber i va consultar al senat per veure quines mesures es prendrien. Se'l va nomenar governador d'Hispània, però Tiberi, per gelosia, el va retenir a Roma durant deu anys, obligant-lo a governar la província a través de legats. En una ocasió va ser acusat per Aruseu i Sanquini Màxim, però el van absoldre i els acusadors castigats.

El 37 va tornar a ser acusat, ara de còmplice dels crims d'Albucil·la i condemnat a mort. Els seus amics van tractar de demorar l'execució perquè Tiberi estava molt malalt i a punt de morir, però ell no els va fer cas, ja que coneixia la maldat de Calígula, que havia de ser el nou emperador, i es va tallar les venes.

Probablement era aquest Arrunti (també podria ser el seu pare) qui va escriure una història de la Primera Guerra Púnica imitant l'estil de Sal·lusti.[1]

Referències