Ptolemeu Apió: diferència entre les revisions
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
{{ORDENA:Ptolemeu Apio}} |
{{ORDENA:Ptolemeu Apio}} |
||
{{ |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Persones de Cirene]] |
[[Categoria:Persones de Cirene]] |
||
[[Categoria:Ptolemeus]] |
[[Categoria:Ptolemeus]] |
Revisió del 07:12, 9 set 2020
Probable retrat de Ptolemeu Apió, provinent del Temple d'Apol·lo a Cirene, British Museum. | |
Nom original | (el) Πτολεμαῖος Ἀπίων |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle II aC Cirene |
Mort | 96 aC |
Monarca | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Període | Període hel·lenístic |
Altres | |
Títol | King of Cyrene (en) |
Família | Dinastia Ptolemaica |
Pares | Ptolemeu VIII Evergetes II i Eirene (en) |
Germans | Cleòpatra IV, Cleòpatra V Selene, Cleòpatra Trifena, Ptolemeu IX Làtir, Ptolemeu X Alexandre I i Ptolemeu Memfita |
Ptolemeu Apió (Πτολεμαῖος Ἀπίων) fou rei de Cirene vers 104-96 aC.
Era fill il·legítim de Ptolemeu VIII Evergetes II i de la seva concubina Eirene.
A la mort del pare era governador de Cirene (segon algunes fonts el pare li va deixar aquest regne en morir el 116 aC). El 110 aC Ptolemeu IX Làtir es va retirar a Cirene on va romandre uns mesos fins que el 109 aC va tornar a Egipte, essent expulsat un altre cop el 108 aC i retirant-se de nou a Cirene d'on va sortir el 105 aC a la conquesta de Xipre de la que es va proclamar rei el 104 aC. Apió va quedar com a rei de Cirene, títol que va agafar abans del 101 aC que és quan apareix esmentat per primer cop amb títol reial.
A la seva mort el 96 aC va deixar el regne al poble de Roma però el senat romà va refusar el llegat i va declarar lliures les ciutats de Cirenaica, no essent convertida en província fins al 75 aC i de fet fins al 66 aC quan fou unida a Creta.
Sextus Rufus, Ammià i Jerònim, per aquest desfasament entre la cessió i la conversió en província, suposaven que hi havia hagut un segon Ptolemeu Apió, opinió que compartiren alguns historiadors moderns fins que a finals del segle xix va quedar ben establert que era l'únic rei d'aquest nom.