Maria Cinta: diferència entre les revisions
Afegida plantilla Autoritat |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz. Va compaginar la cançó amb altres activitats, en els seus nous discos va cantar alguns poemes de poetes com [[Miquel Martí i Pol]], [[Miquel Desclot]], [[Joan Vergés]], [[Marià Manent]], [[Salvador Espriu]], [[Maria-Mercè Marçal]], etc, així com temes propis i d'altres músics com [[Toti Soler]], [[Josep Maria Bardagí]] o [[Enric Hernàez]]. Diversos àlbums en són testimoni, ''Ràdio Capvespre'' n'és un dels més recordats.<ref>[[Miquel Pujadó|Pujadó, Miquel]]: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril de 2000. {{ISBN|84-412-0467-5}}</ref> |
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz. Va compaginar la cançó amb altres activitats, en els seus nous discos va cantar alguns poemes de poetes com [[Miquel Martí i Pol]], [[Miquel Desclot]], [[Joan Vergés]], [[Marià Manent]], [[Salvador Espriu]], [[Maria-Mercè Marçal]], etc, així com temes propis i d'altres músics com [[Toti Soler]], [[Josep Maria Bardagí]] o [[Enric Hernàez]]. Diversos àlbums en són testimoni, ''Ràdio Capvespre'' n'és un dels més recordats.<ref>[[Miquel Pujadó|Pujadó, Miquel]]: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril de 2000. {{ISBN|84-412-0467-5}}</ref> |
||
==Discografia == |
== Discografia == |
||
*1966: Maria Cinta |
* 1966: Maria Cinta |
||
*1979: La darrera nit del món |
* 1979: La darrera nit del món |
||
*1986: Noctàmbuls |
* 1986: Noctàmbuls |
||
*1989: Ràdio Capvespre |
* 1989: Ràdio Capvespre |
||
*1993: Atmosfera Zero |
* 1993: Atmosfera Zero |
||
*1997: Diari transparent |
* 1997: Diari transparent |
||
*2004: Carta a La Habana (en castellà) |
* 2004: Carta a La Habana (en castellà) |
||
*2007: Quasi tot |
* 2007: Quasi tot |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 16:31, 30 set 2020
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 gener 1952  (72 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Instrument | Veu |
  | |
Maria Cinta Rosselló i Labatut (Barcelona, 1952) va ser la nena prodigi de la Nova Cançó.[1] L'any 1964, amb 12 anys, ja havia enregistrat un disc. Va debutar a l'Ametlla del Vallès compartint escenari amb Raimon. Va enregistrar set discs en català i dos en francès, alguns amb la companyia de Salvador Escamilla, Josep Maria Espinàs i els mallorquins Queta & Teo, també va fer una pel·lícula, Elisabeth, i moltes actuacions abans de deixar els escenaris als 16 anys.
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz. Va compaginar la cançó amb altres activitats, en els seus nous discos va cantar alguns poemes de poetes com Miquel Martí i Pol, Miquel Desclot, Joan Vergés, Marià Manent, Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal, etc, així com temes propis i d'altres músics com Toti Soler, Josep Maria Bardagí o Enric Hernàez. Diversos àlbums en són testimoni, Ràdio Capvespre n'és un dels més recordats.[2]
Discografia
- 1966: Maria Cinta
- 1979: La darrera nit del món
- 1986: Noctàmbuls
- 1989: Ràdio Capvespre
- 1993: Atmosfera Zero
- 1997: Diari transparent
- 2004: Carta a La Habana (en castellà)
- 2007: Quasi tot
Referències
- ↑ Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, febrer 2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.
- ↑ Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril de 2000. ISBN 84-412-0467-5