Jofre (Bisbe de Tortosa): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m canvis menors i elimino nom en castellà en entendre que no és rellevant |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Jofre' |
'''Jofre''' (mort a [[Tortosa]], [[Baix Ebre]], 28 de [[maig]] de [[1165]])<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=O'Callaghan i Forcadell|nom=Ramon|títol=Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa|url=|edició=|llengua=castellà|data=1896|editorial=Imprenta Católica de G. Llasat|lloc=Tortosa|pàgines=p. 53|isbn=}}</ref> va ser un monjo i [[Bisbat de Tortosa|bisbe de Tortosa]]. |
||
Va ser |
Va ser bisbe de Tortosa entre 1151 i 1165. Anteriorment havia estat havia estat abat del monestir de Sant Ruf, a la [[Provença]], i que havia estat fundat per quatre monjos d'[[Avinyó]].<ref>Segons O'Callaghan (1896, p. 46) d'aquest mateix monestir provenia el bisbe de Barcelona [[Bertran de Barcelona|Beltran]], consagrat l'any 1086.</ref> Va ser consagrat a [[Tarragona]] el dia 5 d'agost de 1151,<ref name=":1">O'Callaghan, 1896, p. 47</ref> i va arribar a Tortosa juntament amb nou monjos més, que es convertiren en els primers canonges de la Catedral. Aquests, i amb el beneplàcit de Jofre, van redactar l'any 1153 un primer estatut que pretenia establir els fonaments de la vida monàstica segons la regla de Sant Agustí, i que portava com a títol ''Prima Ordinatio Ecclesiae Dertusensis''.<ref name=":1" /> Aquest estatut el va confirmar el papa [[Adrià IV]] en la seva butlla del 20 de març de 1155.<ref>O'Callaghan, 1896, p. 48</ref> |
||
Va morir el 28 de maig de 1165, i en un primer moment fou enterrat a l'interior de la [[Catedral de Tortosa]]. Posteriorment, el primer de maig de 1336, el seu cos fou traslladat a una urna sepulcral i reubicat a l'antiga capella de santa Càndida,<ref name=":0" /> copatrona de la ciutat. |
Va morir el 28 de maig de 1165, i en un primer moment fou enterrat a l'interior de la [[Catedral de Tortosa]]. Posteriorment, el primer de maig de 1336, el seu cos fou traslladat a una urna sepulcral i reubicat a l'antiga capella de santa Càndida,<ref name=":0" /> copatrona de la ciutat. |
||
Revisió del 18:25, 15 gen 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 28 maig 1165 Tortosa |
| 22è Bisbe de Tortosa | |
| 5 agost 1151 – 28 maig 1165 – Ponç de Monells → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1151–1165), monjo, sacerdot catòlic |
| Consagració | Guillem de Torroja |
Jofre (mort a Tortosa, Baix Ebre, 28 de maig de 1165)[1] va ser un monjo i bisbe de Tortosa.
Va ser bisbe de Tortosa entre 1151 i 1165. Anteriorment havia estat havia estat abat del monestir de Sant Ruf, a la Provença, i que havia estat fundat per quatre monjos d'Avinyó.[2] Va ser consagrat a Tarragona el dia 5 d'agost de 1151,[3] i va arribar a Tortosa juntament amb nou monjos més, que es convertiren en els primers canonges de la Catedral. Aquests, i amb el beneplàcit de Jofre, van redactar l'any 1153 un primer estatut que pretenia establir els fonaments de la vida monàstica segons la regla de Sant Agustí, i que portava com a títol Prima Ordinatio Ecclesiae Dertusensis.[3] Aquest estatut el va confirmar el papa Adrià IV en la seva butlla del 20 de març de 1155.[4]
Va morir el 28 de maig de 1165, i en un primer moment fou enterrat a l'interior de la Catedral de Tortosa. Posteriorment, el primer de maig de 1336, el seu cos fou traslladat a una urna sepulcral i reubicat a l'antiga capella de santa Càndida,[1] copatrona de la ciutat.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 O'Callaghan i Forcadell, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896, p. 53.
- ↑ Segons O'Callaghan (1896, p. 46) d'aquest mateix monestir provenia el bisbe de Barcelona Beltran, consagrat l'any 1086.
- ↑ 3,0 3,1 O'Callaghan, 1896, p. 47
- ↑ O'Callaghan, 1896, p. 48
Bibliografia
O'Callaghan i Forcadell, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896.