Estefania de Foix: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiqueta: Revertida |
Cap resum de modificació Etiqueta: Reversió manual |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona|fills= |
{{Infotaula persona|fills=[[Sanç IV de Pamplona]], Urraca de Pamplona, Ermessenda Garcés, Ramir de Pamplona, Ferran de Pamplona, Ramon de Pamplona, Ximena de Pamplona, Major de Navarra}} |
||
'''Estefania de Foix''' (c. 1014-1058/1066?) fou [[Regne de Pamplona|reina consort de Pamplona]]. Era filla del compte [[Bernat I de Foix]] i la seva segona esposa, la comtessa [[Garsenda de Bigorra]]. |
'''Estefania de Foix''' (c. 1014-1058/1066?) fou [[Regne de Pamplona|reina consort de Pamplona]]. Era filla del compte [[Bernat I de Foix]] i la seva segona esposa, la comtessa [[Garsenda de Bigorra]]. |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
* Major de Navarra, casada amb el comte [[Guiu II de Mâcon]] |
* Major de Navarra, casada amb el comte [[Guiu II de Mâcon]] |
||
La mort a [[Atapuerca]] del rei, el seu marit, l'1 de setembre de 1054, va deixar vídua a la reina Estefania, que va haver d'enfrontar-se per això amb la tasca d'educar els seus vuit fills, molt petits, el més gran dels quals, el nou rei Sanç IV, convertit en nou Monarca amb catorze anys, començava la seva infeliç regnat, culminat vint anys després amb el seu assassinat en [[Peñalén]].<ref |
La mort a [[Atapuerca]] del rei, el seu marit, l'1 de setembre de 1054, va deixar vídua a la reina Estefania, que va haver d'enfrontar-se per això amb la tasca d'educar els seus vuit fills, molt petits, el més gran dels quals, el nou rei Sanç IV, convertit en nou Monarca amb catorze anys, començava la seva infeliç regnat, culminat vint anys després amb el seu assassinat en [[Peñalén]].<ref>{{ref-web |url=http://dbe.rah.es/biografias/15776/estefania |consulta=16 agost 2020 |títol=Estefanía |editor=[[Reial Acadèmia de la Història]]}}</ref> |
||
La reina va viure retirada a [[Santa Maria de Nájera]], a la qual va cedir pel seu testament el [[monestir de Cañas]] amb sis viles i altres heretats, així com l'església de Sant Saturní. |
La reina va viure retirada a [[Santa Maria de Nájera]], a la qual va cedir pel seu testament el [[monestir de Cañas]] amb sis viles i altres heretats, així com l'església de Sant Saturní. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 19:46, 8 maig 2021
Nom original | (fr) Étiennette de Foix |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1010 (Gregorià) |
Mort | 1066 (Gregorià) (55/56 anys) |
Altres | |
Títol | Reina consort de Pamplona |
Família | Llista de comtes de Foix |
Cònjuge | Garcia Sanxes III de Pamplona NN (en) |
Fills | Sanç IV de Pamplona, Urraca de Pamplona, Ermessenda Garcés, Ramir de Pamplona, Ferran de Pamplona, Ramon de Pamplona, Ximena de Pamplona, Major de Navarra |
Pares | Bernat I de Foix i Garsenda de Bigorra |
Germans | Ermessenda de Bigorra, Roger I de Foix, Heracli de Foix, Bernat II de Bigorra i Pere I de Foix |
Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona. Era filla del compte Bernat I de Foix i la seva segona esposa, la comtessa Garsenda de Bigorra.
El 1038 va casar-se amb Garcia Sanxes III de Pamplona. D'aquest matrimoni tingueren:
- Sanç IV de Pamplona (1039-1076), rei de Pamplona
- Urraca de Pamplona, casada amb el comte Garcia Ordóñez
- Ermessenda Garcés, casada amb Fortuny Sanxes de Yarnoz.
- Ramir de Pamplona (?-1083), senyor de Calahorra
- Ferran de Pamplona (?-1068), senyor de Bucesta
- Ramon de Pamplona el Fratricida, senyor de Murillo i Cameros
- Ximena de Pamplona (?-1085), senyora de Corcuetos, Hornos i Daroca
- Major de Navarra, casada amb el comte Guiu II de Mâcon
La mort a Atapuerca del rei, el seu marit, l'1 de setembre de 1054, va deixar vídua a la reina Estefania, que va haver d'enfrontar-se per això amb la tasca d'educar els seus vuit fills, molt petits, el més gran dels quals, el nou rei Sanç IV, convertit en nou Monarca amb catorze anys, començava la seva infeliç regnat, culminat vint anys després amb el seu assassinat en Peñalén.[1]
La reina va viure retirada a Santa Maria de Nájera, a la qual va cedir pel seu testament el monestir de Cañas amb sis viles i altres heretats, així com l'església de Sant Saturní.
Referències
- ↑ «Estefanía». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 16 agost 2020].
Bibliografia
- Aurell, Martin (1995). Les noces du compte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213) (en francès). Paris: La Sorbonne.
- Briz Martínez, Juan (1620). Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña. Saragossa: Juan de Lanaja y Quartanet, impressor del Regne d'Aragó.
- Canellas López, Ángel (1979). «García Sánchez de Nájera, Rey de Pamplona (1035-1054)». Cuadernos de investigación: Geografía e historia. Tomo 5, fasc. 2: 135-156. ISSN 0210-3664.
- Devic, Claude; Vaissète, Joseph (1872) [1733]. Édouard Privat, ed. Histoire Générale d Languedoc (en francès). Tom III. Toulouse.
- Keats-Rohan, Katherine (1997). «Domesday Book and the Malets: Patrimony and the Private Histories of Public Lives». Nottingham Medieval Studies (en anglès) (Cambridge) XLI: 13-57. ISSN 0078-2122.
- Lacarra, José María (1972). Historia política del Reino de Navarra: desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla. Vol. I. Pamplona: Aranzadi. OCLC 835388196.
- Marca, Pierre de (1640). Histoire de Béarn (en francès). París: La veuue I. Camvsat. OCLC 6995417.
- Martínez Díez, Gonzalo (2007). Sancho III el Mayor Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia. ISBN 978-84-96467-47-7.
- Moret, José de (1766) [1684]. Annales del Reyno de Navarra. Tom I. Pamplona: Imprenta de Pascual Ibáñez.
- Salazar y Acha, Jaime de (2007). «Nuevos datos para la identificación familiar de la reina Estefanía de Pamplona». Príncipe de Viana (Pamplona) (242): 853-864. ISSN 0032-8472.
- Salazar y Acha, Jaime de (1994). «Reflexiones sobre la posible historicidad de un episodio de la Crónica Najerense». Príncipe de Viana (201): 149-156. ISSN 0032-8472.
- Ubieto Arteta, Antonio (1963). «Una leyenda del "Camino": La muerte de Ramiro I de Aragón». Príncipe de Viana (Pamplona) (24): 5-28. ISSN 0032-8472.
- VV.AA. (1760). Recueil des historiens des Gaules et de la France. Tom X. (recopilació dels monjos benedictins de la congregació de S. Maur.). París.