Brúcters: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
referència. Trec plantilla que en demanava
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2017}}
{{Grup humà}}
{{Grup humà}}
Els '''brúcters''' foren una tribu germànica de la regió del riu Amasia ([[Ems]]), esmentada per [[Estrabó]] entre les que foren sotmeses per Drus. El riu Lupia ([[Lippe]]) passava pel mig del territori dels brúcters. Els anomenats «brúcters majors» vivien a l'est de l'Amasia i els «brúcters menors» a l'oest, i fins més enllà del Lupia. Tenien al nord els [[caucs]] i al nord-est els [[angrivaris]].
Els '''brúcters''' (en [[llatí]] ''bructeri'', en [[grec antic]] Βρούκτεροι) eren una tribu [[Germànics|germànica]] de la regió del riu Amasia ([[Ems]]), esmentada per [[Estrabó]] entre les que [[Drus el Vell]] va sotmetre.


El riu Lupia ([[Lippe]]) passava pel mig del territori dels brúcters. Com d'altres tribus germàniques estaven dividits en dos grups, els «brúcters majors» que vivien a l'est de l'Amasia i els «brúcters menors» a l'oest, i fins més enllà del Lupia. Tenien al nord els [[caucs]] i al nord-est els [[angrivaris]]. Claudi Ptolemeu també en parla, però els anomena Βουσάκτεροι (''busàcters''). La famosa profetessa i sacerdotessa dels brúcters, [[Veleda]], vivia en una torre vora el riu Lupia.
[[Gai Vel·lei Patercle]] diu que foren sotmesos per [[Tiberi]], però després estigueren contra Roma a la [[batalla del bosc de Teutoburg]] i en el repartiment dels trofeus van rebre una de les àguiles romanes. Si bé alguns autors diuen que posteriorment foren destruïts per altres tribus germàniques, [[Claudi Ptolemeu]] encara els esmenta i apareixen com aliats dels [[francs]] al {{segle|IV}}.

[[Gai Vel·lei Patercle]] diu que [[Tiberi]] els va sotmetre, però després es van aliar contra Roma a la [[batalla del bosc de Teutoburg]] i en el repartiment dels trofeus van rebre una de les [[Àguila romana|àguiles romanes]]. Si bé alguns autors diuen que posteriorment altres tribus germàniques els van destruir, Claudi Ptolemeu encara els esmenta, i apareixen aliats amb els [[francs]] al {{segle|IV}}, en un període molt posterior.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DB%3Aentry+group%3D10%3Aentry%3Dbructeri-geo |consulta=30 de juliol de 2021 |títol=Bructeri |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>

== Referències ==
{{referències}}


{{ORDENA:Bructers}}
{{ORDENA:Bructers}}

Revisió del 19:01, 30 jul 2021

Infotaula de grup humàBrúcters
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata

Els brúcters (en llatí bructeri, en grec antic Βρούκτεροι) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.

El riu Lupia (Lippe) passava pel mig del territori dels brúcters. Com d'altres tribus germàniques estaven dividits en dos grups, els «brúcters majors» que vivien a l'est de l'Amasia i els «brúcters menors» a l'oest, i fins més enllà del Lupia. Tenien al nord els caucs i al nord-est els angrivaris. Claudi Ptolemeu també en parla, però els anomena Βουσάκτεροι (busàcters). La famosa profetessa i sacerdotessa dels brúcters, Veleda, vivia en una torre vora el riu Lupia.

Gai Vel·lei Patercle diu que Tiberi els va sotmetre, però després es van aliar contra Roma a la batalla del bosc de Teutoburg i en el repartiment dels trofeus van rebre una de les àguiles romanes. Si bé alguns autors diuen que posteriorment altres tribus germàniques els van destruir, Claudi Ptolemeu encara els esmenta, i apareixen aliats amb els francs al segle iv, en un període molt posterior.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Bructeri». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 30 juliol 2021].