Joan Traveria i Pubill: diferència entre les revisions
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
==Bibliografia addicional== |
|||
*{{ref-llibre |cognom=Cao Costoya |nom=David |capítol=Joan Traveria i Pubill, alcalde de Vic |pàgines=92 |títol=La llavor de la llibertat. La Segona República a Catalunya, vol. II |editor=Casassas, Jordi |any=2015 |isbn=978-84-16154-37-1}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 19:45, 16 ago 2021
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1902 Vic (Osona) |
| Mort | 7 agost 1936 (33/34 anys) Vilanova de Sau (Osona) |
| Causa de mort | Homicidi |
 Alcalde de Vic | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
Joan Traveria i Pubill (Vic, 1902 - Vilanova de Sau, 1936) fou un advocat i polític català.
Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1929. Fou vicepresident de l'Associació de Premsa de Vic. Militant de la Comunió Tradicionalista, durant la Segona República va participar activament en política i es destacà com a orador.[1]
En les eleccions generals espanyoles de 1933 fou un dels sis candidats tradicionalistes per les circumscripcions catalanes en el Bloque Nacional de Derechas,[2] però no va aconseguir obtindre acta de diputat.
Es presentà com a candidat en les eleccions municipals del gener del 1934 en una coalició de dretes anomenada Unió de ciutadans, que incloïa els tradicionalistes i la Lliga Catalana, i fou escollit alcalde de Vic, càrrec que va mantenir fins al maig del 1935.[3]
L'any 1934 va participar en diversos actes de propaganda tradicionalista a Catalunya.[4][5] En les eleccions generals de 1936 fou novament candidat, per la llista del Front Català d'Ordre.[6]
Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 19 de juliol de 1936 va fugir de Vic, però moriria assassinat pels revolucionaris el 7 agost a la seva finca del Molí de Sant Romà de Sau, on s'havia refugiat amb el seu sogre, el veterà carlí Teodor de Mas.[7][8] A Vic hi ha un carrer que duu el nom de Joan Traveria.[9]
Era casat amb Elvira Mas i Bach, amb qui va tenir dos fills: Elvira i Joan Teodor Traveria de Mas.
Referències
- ↑ Rocafiguera i Garcia, Francesc «Nomenclàtor: Els noms dels carrers de Vic». Ajuntament de Vic, Setembre 2012, pàg. 73. Arxivat 2017-05-13 a Wayback Machine.
- ↑ Arqué i Carré, Josep «Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)». Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, pàg. 103.
- ↑ «Joan Traveria i Pubill». Alcaldes de la Segona República d'Osona.
- ↑ «Los que se celebrarán: Día 5». El Siglo Futuro, 04-05-1932, pàg. 3.
- ↑ «Barcelona - Magna "Diada d'afirmación" tradicionalista». El Siglo Futuro, 01-06-1934, pàg. 3.
- ↑ Arqué i Carré, Josep «Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)». Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, pàg. 261.
- ↑ Puigferrat i Oliva, Carles «Vicenç Coma Cruells, el coix del carrer de Gurb (Tona, 1911 - Santiago de Xile, 2002). Notícies sobre la seva actuació durant la Guerra Civil». Ausa, 160, 2007, pàg. 221.
- ↑ «Fallecidos de Vic». En Recuerdo de Todas las Víctimas.
- ↑ Rocafiguera i Garcia, Francesc «Nomenclàtor: Els noms dels carrers de Vic». Ajuntament de Vic, Setembre 2012, pàg. 151. Arxivat 2017-05-13 a Wayback Machine.
Bibliografia addicional
- Cao Costoya, David. «Joan Traveria i Pubill, alcalde de Vic». A: Casassas, Jordi. La llavor de la llibertat. La Segona República a Catalunya, vol. II, 2015, p. 92. ISBN 978-84-16154-37-1.