Amiternum: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
Línia 1: Línia 1:
'''Amiternum''' (també apareix com a '''''Amitermum''''') fou una ciutat de la [[Sabínia]], a la vora del riu ''Aternus'', propera al naixement del riu, al nord-oest de ''Prifernum''. Fou el lloc de naixement de [[Gai Sal•lusti Crisp|Sal•lusti]]. Era propera a la moderna San Vittorino.
'''Amiternum''' (també apareix com a '''''Amitermum''''') fou una ciutat de la [[Sabínia]], a la vora del riu ''Aternus'', propera al naixement del riu, al nord-oest de ''Prifernum''. Fou el lloc de naixement de [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]]. Era propera a la moderna San Vittorino.


Al final de les [[guerres samnites]] fou ocupada pels romans ([[293 aC]]). La ciutat fou inclosa en les de Sabínia que van obtenir la plena ciutadania romana; fou llavors prefectura per poc temps i més tard municipi. Va arribar a tenir alguns milers d'habitants. Era origen de la via Clàudia Nova i de la [[via Salària]]. Nombroses restes romanes de la ciutat es conserven entre les quals el teatre, l'amfiteatre (per sis mil persones), vil·les, termes, un aqüeducte, escultures, i altres restes així com unes catacumbes romanes. Fou seu d'un bisbat cristià que va existir fins el [[1257]] quan fou unit al bisbat de [[Rieti]]. La ciutat fou entregada al Papa per l'emperador Otó I el [[962]].
Al final de les [[guerres samnites]] fou ocupada pels romans ([[293 aC]]). La ciutat fou inclosa en les de Sabínia que van obtenir la plena ciutadania romana; fou llavors prefectura per poc temps i més tard municipi. Va arribar a tenir alguns milers d'habitants. Era origen de la via Clàudia Nova i de la [[via Salària]]. Nombroses restes romanes de la ciutat es conserven entre les quals el teatre, l'amfiteatre (per sis mil persones), vil·les, termes, un aqüeducte, escultures, i altres restes així com unes catacumbes romanes. Fou seu d'un bisbat cristià que va existir fins el [[1257]] quan fou unit al bisbat de [[Rieti]]. La ciutat fou entregada al Papa per l'emperador Otó I el [[962]].
Línia 17: Línia 17:


* [[Appi Claudi Cec]], constructor de la via Àpia el 312 a.C.
* [[Appi Claudi Cec]], constructor de la via Àpia el 312 a.C.
* [[Gai Sal·lusti Crisp]] (conegut per Sal•lusti), historiador nascut el 86 aC
* [[Gai Sal·lusti Crisp]] (conegut per Sal·lusti), historiador nascut el 86 aC
* [[Ponci Pilat]], prefecte de Judea que va processar a Jesucrist
* [[Ponci Pilat]], prefecte de Judea que va processar a Jesucrist



Revisió del 13:39, 14 nov 2008

Amiternum (també apareix com a Amitermum) fou una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum. Fou el lloc de naixement de Sal·lusti. Era propera a la moderna San Vittorino.

Al final de les guerres samnites fou ocupada pels romans (293 aC). La ciutat fou inclosa en les de Sabínia que van obtenir la plena ciutadania romana; fou llavors prefectura per poc temps i més tard municipi. Va arribar a tenir alguns milers d'habitants. Era origen de la via Clàudia Nova i de la via Salària. Nombroses restes romanes de la ciutat es conserven entre les quals el teatre, l'amfiteatre (per sis mil persones), vil·les, termes, un aqüeducte, escultures, i altres restes així com unes catacumbes romanes. Fou seu d'un bisbat cristià que va existir fins el 1257 quan fou unit al bisbat de Rieti. La ciutat fou entregada al Papa per l'emperador Otó I el 962.

Bisbes destacats

  • Sant Victorí Màrtir (època paleocristiana),
  • Castori (esmentat per Gregori Magne segle VI),
  • Sant Ceteu, martiritzat pels llombards (segle VI),
  • Lleonci, germà del Papa Esteve III (segle VIII),
  • Cesó, va hostejar al papa Joan XII i al emperador Otó I (segle X),
  • Ranier, alabat pel papa Alexandre II (segle XI)
  • Ludovic, present al concili del 1069
  • Bernat de Pàdua, bisbe des de 1252.

Personatges famosos