Fortalesa d'Alamut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:51, 15 nov 2008

La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa famosa per ser el centre de l'estat ismaïlita nazarita coneguts com els "assassins".

En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de Rudbar i Alamut situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visió des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, Alamut és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el 860 i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2000 metres d'altura a un lloc només accessible per un estret camí; mai fou conquerida per la força i els ismaïlites la van agafar amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva famosa biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat.

Un altre castell important, Maymūn-dez, descobert el 1960 per Willey, està proper a Moʿallem Kalāya, i fou construït el 1126, format per una sèrie de coves artificials excavades a una paret de roca inaccessible, protegides per fortificacions exteriors avui desaparegudes. Una construcció similar es troba a Andaj a uns km a l'est. Un complex de castells és a Lamasar a 30 km d'Alamut, al nord de la vila de Šahrestān, ocupat pels ismaïlites poc després d'Alamut. La resta de fortaleses, destinades a vigilància de les rutes cap a Alamut, són petites excepte la que vigilava el pas Majil, allunyada d'Alamut; les principals son Šīr Kūh (a la confluència del riu Alamut amb el riu Talakan), Navīsar Šāh i Elān; la majoria de les fortaleses de la zona pertanyeren als ismaïlites.

Bibliografia

G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955,
G. S. Hodgson, The Ismaʿili State, a la Cambridge History of Iran V
W. Ivanow, Alamut and Lamasar, Teheran, 1950.
P. Willey, The Castles of the Assassins, Londres, 1963
V. Minorsky, La domination des Dailamites, Iranica, Teheran, 1964

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 La '''fortalesa d'Alamut''' fou una antiga fortalesa famosa per ser el centre de l'estat [[ismaïlita]] [[nazarita]] coneguts com els "[[Secta dels assassins|assassins]]".
-En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de [[Rudbar]] i [[Vall d'Alamut|Alamut]] situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visió des de el cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, [[Alamut]] és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el [[860]] i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2000 metres d'altura a un lloc només accessible per un estret camí; mai fou conquerida per la força i els ismaïlites la van agafar amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva famosa biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat.
+En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de [[Rudbar]] i [[Vall d'Alamut|Alamut]] situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visió des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, [[Alamut]] és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el [[860]] i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2000 metres d'altura a un lloc només accessible per un estret camí; mai fou conquerida per la força i els ismaïlites la van agafar amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva famosa biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat.
 Un altre castell important, Maymūn-dez, descobert el 1960 per Willey, està proper a Moʿallem Kalāya, i fou construït el [[1126]], format per una sèrie de coves artificials excavades a una paret de roca inaccessible, protegides per fortificacions exteriors avui desaparegudes. Una construcció similar es troba a Andaj a uns km a l'est. Un complex de castells és a Lamasar a 30 km d'Alamut, al nord de la vila de Šahrestān, ocupat pels ismaïlites poc després d'Alamut. La resta de fortaleses, destinades a vigilància de les rutes cap a Alamut, són petites excepte la que vigilava el pas Majil, allunyada d'Alamut; les principals son Šīr Kūh (a la confluència del [[riu Alamut]] amb el riu Talakan), Navīsar Šāh i Elān; la majoria de les fortaleses de la zona pertanyeren als ismaïlites.