Fortalesa d'Alamut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Fortalesa d'Alamut
Imatge
Dades
TipusCastell i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciódesembre 1257 Modifica el valor a Wikidata
Obertura860 Modifica el valor a Wikidata
Úsantiga capital i presó Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura safàvida: renovació Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.000 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlamut-e Bala Rural District (Iran) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióشهرستان قزوین، بخش رودبار الموت Modifica el valor a Wikidata
 36° 26′ 41″ N, 50° 35′ 10″ E / 36.4447°N,50.5861°E / 36.4447; 50.5861Coord.: 36° 26′ 41″ N, 50° 35′ 10″ E / 36.4447°N,50.5861°E / 36.4447; 50.5861
Format perLibrary of Alamut (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data9 agost 2007
Identificador5206
Patrimoni nacional de l'Iran
Data1r febrer 2003
Identificador7252
Activitat
FundadorDjustànides Modifica el valor a Wikidata

La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa coneguda per ser el centre de l'estat ismaïlita nazarita, conegut com la "secta dels assassins". L'estat fou anomenat també Alamut, per la fortalesa principal.

En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de Rudbar i Alamut, situades en punts rocosos alts amb domini d'una àmplia visió des del cim. Cadascuna en disposava de tancs d'aigua i grans magatzems amb provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, Alamut, és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el 860 i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquests darrers la van reforçar i van construir el castell a 2.000 msnm, en un lloc només accessible per un estret camí; mai no fou conquerida per força; els ismaïlites la van prendre amb un estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva coneguda biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió, que hi buscaven un suposat tresor amagat.

Un altre castell important, Maymūn-dez, descobert el 1960 per Willey, està proper a Moʿallem Kalāya, i fou construït el 1126, format per una sèrie de coves artificials excavades en una paret de roca inaccessible, protegides per fortificacions exteriors avui desaparegudes. Una construcció similar es troba a Andaj, a uns quilòmetres a l'est. Un complex de castells és a Lamasar, a 30 km d'Alamut, al nord de la vila de Šahrestān, ocupat pels ismaïlites poc després d'Alamut. La resta de fortaleses, destinades a la vigilància de les rutes cap a Alamut, són petites, excepte la que vigilava el pas Majil, allunyada d'Alamut; les principals en són Šīr Kūh (a la confluència del riu Alamut amb el riu Talakan), Navīsar Šāh i Elān; la majoria de les fortaleses de la zona pertanyeren als ismaïlites.

Daïs de Daylam a Alamut[modifica]

Articles principals: Daï, Alamut, Ismaïlites, i Nizarites

Daïs suprems ismaïlites-nizarites (1090-1256)

Bibliografia[modifica]

  • G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955.
  • G. S. Hodgson, The Ismaʿili State, a la Cambridge History of Iran V.
  • W. Ivanow, Alamut and Lamasar, Teheran, 1950.
  • P. Willey, The Castles of the Assassins, Londres, 1963.
  • V. Minorsky, La domination des Dailamites, Iranica, Teheran, 1964.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortalesa d'Alamut